Obrim el dia 12, del nostre calendari d’advent,
Des d’avui i fins que acabem el calendari et mostraré diferents adornos per aconseguir una decoració nadalenca ben original! Avui comencem amb el arbre. Anima’t i fes-ho!
Ja sabeu que m'agrada explicar les històries o origens de les coses...
Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?
Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.
Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre que representava les creences antigues de déus pagans d’arrel i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.
La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.
Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.
Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que portant la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant-ho a Estats Units al segle XX.
Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?
Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.
Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre que representava les creences antigues de déus pagans d’arrel i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.
La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.
Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.
Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que portant la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant-ho a Estats Units al segle XX.
L’arbre de Nadal es un dels elements principals de la decoració de casa i es pot fer de moltes maneres...
.
Podem utilitzar una decoració tradicional ...
o decantar-nos per alguna cosa més moderna
o nomes llums tambe li dona un punt de màgia
Fins demà que obrirem la 13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada