Racons de lectura
Avui dia amb la vida tan atrafegada que portem tots plegats, és un luxe trobar un moment per dedicar-lo a la lectura de manera relaxada i única. Si ets dels privilegiats que podeu dedicar un espai del teu temps a aquest plaer dedica també un espai de casa teva a decorar per a aquest fi.
Claus per al teu racó de lectura:
Amb aquest fred que està fent últimament, el que més ens ve de gust sens dubte és quedar-nos a casa, preparar una xocolata o un te calentet i asseure'ns a gaudir d'un bon llibre o una revista interessant, per això he volgut fer una petita selecció de racons de lectura amb molt d'encant.
Com veureu, són estils i ambients força diferents, però el que m'agradat és que tots ells han aconseguit crear una atmosfera de tranquil · litat i assossec que convida a seure i llegir que, al cap i a la fi, és el seu objectiu.
I finalitzem aquesta petita selecció de racons de lectura amb encant amb el que és, sens dubte, el més espectacular. I és que de vegades no cal res més que uns quants coixins al lloc correcte per aconseguir el racó de lectura perfecte. Però si, cal reconèixer que un bon finestral amb aquestes increïbles vistes facilita molt la feina.
La veritat és que després d'haver vist tants racons de lectura amb encant, em dona ganes d'intentar copiar algun d'ells. Això si, amb un bon llibre i un te calent.
"llegir és viure dues vegades"
BREU HISTÒRIA DE EFT
EFT, sigles d'Emotional Freedom Techniques va néixer el 1991 de la mà de l'enginyer americà Gary Graig, després d'haver estat estudiant amb Roger Callahan. Aquest últim havia desenvolupat una tècnica anomenada TFT (Thought Field Therapy) -derivada al seu torn de la kinesiologia aplicada- que consisteix a localitzar mitjançant test muscular els punts d'acupuntura adequats per tractar i desbloquejar l'emoció sobre la qual estem treballant. Gary Craig va tenir la idea d'agafar un conjunt bàsic de punts i tractar tots sempre, fos quina fos la emoció, evitant així la necessitat de localitzar els punts. I va funcionar.
El 1999 va publicar els seus excel · lents vídeos de formació -disponibles en anglès a la seva web www.emofree.com i aquest va ser el moment de la seva gran expansió.
Malgrat la seva curta història EFT està tenint ja una gran acceptació entre psicòlegs, psiquiatres i altres terapeutes a tot el món, encara que especialment als EUA i el Regne Unit, com podem veure a la seva pàgina web, la qual és també una autèntica base de dades sobre casos reportats per practicants de tot el món en les més diverses temàtiques.
¿En què es basa el Tapping?
El tapping es basa primer en que tots els problemes, siguin de tipus que siguin -físics, econòmics, emocionals, etc-, tenen la seva arrel en un desequilibri energètic dins de la persona que els pateix.
L'objectiu del tapping és simplement eliminar aquest desequilibri, i ho fa colpejant suaument uns determinats punts del cos.
Com Funciona el Tapping?
Per utilitzar el tapping només cal fer dues coses molt senzilles:
Formular el problema amb una frase senzilla i comprensible. Per exemple, si no tens diners, pots dir: "no tinc ni un duro", i si et fa mal l'esquena: "em fa mal l'esquena".
Mentre es pronuncia en veu alta la frase que s'ha triat, cal colpejar suaument una sèrie de punts del cos que ara t'indicaré.
La idea del tapping és reviure el problema per fer-ho sortir a la superfície, i llavors eliminar-lo. En aquest sentit, pronunciar la frase que el descriu és la manera de fer sortir el problema, i els copets l'eliminen.
Al principi sorprèn una mica aquesta idea, perquè últimament està molt de moda el pensament positiu. Doncs bé, el pensament positiu està molt bé, i també funciona, però en una sessió de tapping es fa el contrari: es nomena el problema per fer-ho sortir a la superfície i poder-lo eliminar.
Què Punts Cal Colpejar?
Els punts de tapping diuen que coincideixen amb punts d'inici o final de meridians d'acupuntura, i són els següents:
0: El lateral de la mà, entre la base del dit petit i el canell.
0: El lateral de la mà, entre la base del dit petit i el canell.
H: La part superior del cap.
EB: L'extrem interior de la cella.
SE: El lateral de l'ull.
UE: L'os que hi ha sota l'ull.
UN: Entre el nas i el llavi superior.
Ch: La depressió que hi ha entre la barbeta i el llavi inferior.
CB: La punta de l'extrem interior de la clavícula.
UA: Uns quatre dits per sota de l'aixella.
9: L'angle interior de l'ungla del dit polze.
10: L'angle interior de l'ungla del dit índex.
11: L'angle interior de l'ungla del dit cor.
12: L'angle interior de l'ungla del dit petit.
Tot i que el plat protagonista d'aquest article, l'ensalada russa, és molt típic a Espanya i altres països sud-americans, realment és originària de Rússia. Va ser elaborat per primera vegada a Moscou, durant la segona meitat del segle XIX, pel famós xef Lucien Olivier (de fet, en alguns llocs es coneix com amanida Olivier). A poc a poc la seva fama va transcendir fronteres, i segons s'expandia anava adquirint components de les zones gastronòmiques que travessava.
Amanida Rusa
Aquesta ensalada russa gallina és tan especial que els nens segur que repeteixen ...
L'ensalada russa no sol ser un dels plats favorits dels nens, però és un plat molt complet que hauria d'estar inclòs de manera més o menys habitual al menú familiar.
És cert que l'ensalada és més desitjable quan fa calor, però això no treu perquè la puguem prendre algun dia a la tardor acompanyant altres plats no us sembla? ...
Ensaladilla Russa
Ingredients:
Per a la ensalada:
3 o 4 patates grans
2 llaunes de tonyina en oli d'oliva
2 ous cuits
picada de verduretes en pot (cogombrets, pastanagues, en vinagre)
maionesa casolana, o de pot (uns 100grs)
Per decorar:
Ou filat
1 ou cuit
4 ous de guatlla cuits
1 tija d'api del centre de l'api, amb fulles
uns grans de blat de moro
unes olives
un trosset de carbassa o de pastanaga per al pic
2 pebres negres per als ulls
Preparació de l'ensalada russa:
Coem les patates pelades en abundant aigua amb sal, quan estiguin cuites les traiem de l'aigua amb un escorredor i reservem l'aigua de cocció.
Aixafem les patates amb una forquilla i li tirem la tonyina amb el seu oli, la picada, la maionesa i els dos ous cuits ratllats. Emboliquem bé.
Decoració de l'amanida russa
Fem una bola de amanida al plat de servir, lleugerament allargada i aixafada. La cobrim amb una capa fina de mostassa líquida
Fiquem la part de les fulles de la tija d'api per un extrem, i la part més grossa per l'oposat, sota d'aquesta última posem un altre trosset d'api perquè el pes de l'ou no el mogui, i li clavem un ou cuit fent-li a aquest una petita incisió.
Fem dues incisions petites en l'ou pels ulls i amb cura una horitzontal per al bec, que farem amb un trosset de carbassa tallat com un triangle.
Posem els ous de guatlla als costats i fem les plomes i la cresta amb ou filat ... tatxan! ja tenim llesta una ensalada russa
... dic ... una gallineta amb els seus ous.