diumenge, 15 de setembre del 2019

Un post Rosa ple de Solidaritat 💝

                    



Recordéu que us vaig dir ...

En propers posts us aniré explicant els meus nous propòsits per després de les vacances....
porto les piles súper carregades per complir tot el que m'he proposat...
  Així que ja us aniré explicant .. 

                                                     






Doncs el primer propòsit que he portat a terme ha estat relacionat amb Peluquerias Solidàries i ara us explicaré,

No dic que sigui fàcil fer el pas;  admeto que després de més de 26 anys amb els cabells llargs m’ha costat decidir-me i ho he fet perquè després de viure en un hospital amb el meu pare aquesta situació tant dura crec que és una forma de donar un cop de mà a persones que ja tenen prou amb la seva malaltia. I per això el dissabte vaig fer per fi una cosa que feia molt temps que volia fer: em vaig tallar els cabells.  ¿I què ?, pensareu.  No vaig fer un tall qualsevol. 







 Portava els cabells ja per la cintura i  quan vaig notar que la tisora ​​va acabar el seu recorregut i Tamara la estilista va dir ara ja està, vaig sentir com em desprenia en segons de molts anys, 







va ser una estranya barreja de sentiments indescriptible, un nus a  la gola i ganes de plorar, no sé les raons d'aquesta reacció, si les meves intencions eren les millors...va per tu pare!!


                                             



M’ho vaig tallar gairebé tot per poder donar-lo i tambe us haig de dir que m’està costant acostumar-me al meu nou canvi de look, 









 He dubtat sobre publicar aquesta entrada o no. Pero he decidit publicar-ho, perquè encara que em sembla que les donacions haurien de ser anònimes, difondre una bona causa val la pena.







La donació de cabell no és una cosa del que es parli molt, però en realitat és molt simple.  Hi ha persones que per raons de salut, normalment càncer, perden el cabell. Amb els cabells donats es fan perruques per a malalts de càncer, principalment nens.  Pel que sé, cal el cabell de cinc donants per poder confeccionar una sola perruca.








 Anem per parts ...


Quins son els requisits?

Els requisits que la meva perruqueria solidària  (Narbona Estilistes) https://es-es.facebook.com/narbonaestilistas per donar cabell em va demanar es, 

- El mínim en cabell natural és de 20cm, cabell tenyit a partir de 25cm, 30cm. 

El cost és el mateix que cobren en al saló, inclou rentat i assecat, segons el que  el teu cabell necessiti, mascareta, condicionat, sèrum etc. Tambe inclou les despeses d'enviament més els 5 € que ara cal lliurar amb cada trena.







 Per què donar el teu cabell?

 -  Només és cabell! Creix un centímetre al mes aproximadament, això és gairebé un pam a l'any.

 -  I si pots estalviar a algú que pateix una malaltia terrible l'afegit d'anar sense cabell. Igual n'hi ha que prefereixen un mocador, però tinc entès que una perruca de cabell natural és costosa  i a lo millor no tothom se la poden permetre.  En canvi, les perruques de cabells donat es donen gratis o es paga només el treball de qui les ha confeccionat. 




On donar el teu cabell?

- Si poses a Google "donar cabell" i el nom de la teva ciutat, et sortiran les perruqueries solidàries a on et pots dirigir  diverses opcions. Jo vaig escollir aquesta perquè em va agradar la seva presentació, em van fer sentir molt be, i son unes professionals increïbles implicades amb aquesta labor tant necessària. Des d’aquí us dono les gracies i us felicito pel que feu, es necessiten moltes peluqueries mes com vosaltres.

- Hi han altres opcions, també es pot portar els cabells en persona però aquests llocs solen donar també una adreça postal perquè es pugui enviar per correu a “Mechones Solidarios o a Pekelucas” https://www.mechonessolidarios.com/cataluna





 Què passa amb els cabells un cop donat?  

M'explico Tamara  de Estilistes Narbona, que ells fan enviaments periòdics de les trenes que recullen, i curiosament em deia que fan donacions les nenes i adolescents i fins els treinta anys, després ja costa mes, que be tenint una joventut solidària i compromesa.

 




Suposo que tots sabíeu  que existeix la donació de cabell? Només que tinguéssiu els cabells llargs, us plantejaríeu donar-lo per ajudar a malalts de càncer?  M'agradaria saber la vostra opinió.

 Gràcies a les milers de donacions de cabell, milers de persones tornen a somriure de nou.  Saber això és una sensació que no es pot definir.  Gràcies a una aportació tan petita de cabell, una persona que ho està passant malament pel tractament que està rebent pot somriure, sentir-se millor.

                                 




 Mai em penediré d'aquesta decisió.  No dubtaré a tornar a donar cabell en un futur.  Em sento genial amb mi mateixa d'aquesta decisió i la volia compartir amb tots vosaltres.  Espero que algú més s'uneixi a aquesta causa i ajudi a més persones.  Recordeu passar-vos per els links que us vaig deixar de les associacions per a informar-vos més sobre com donar cabell.

                              







Gràcies a tots i fins el proper pròsit que ja us explicaré


                                          




dimecres, 4 de setembre del 2019

ADÉU, ESTIU, ADÉU,







Adéu, estiu, adéu,

 A fora el dolent ... i que arribi el bo.  Ens estem acomiadant l'estiu, de manera que llanço una proposta per començar la tornada a la rutina.  anem a acomiadar-nos dels mals hàbits beauty estiuencs i mantenir els bons.






 Dormir ... que plaer ... i que necessidad

 Només durant la son, ens  recuperem  i regenerem, eliminant les cèl·lules danyades i estimulant el naixement d'altres noves








 Al setembre, cal resetejar i pensar que seguim a l'abril, el que significa que cal seguir practicant les cures corporals que oblidem quant torna la màniga llarga i ens cobrim fins als turmells








 La salut es veu notablement afectada pel règim de vida que portem tot l'any, per exemple en els menjars, la son, el descans, la higiene, la feina o l'oci





Us proposo senzilles de practicar 'mindfulness' cada dia a casa.








 Porta a terme aquestes idees i rutines i et sentiràs millor, més zen.  Notaràs com casa teva et fa sentir a gust amb tu i amb ella.  








Gaudeix de les petites coses, aquelles que tant aporten, d'una mica de temps dedicat a tu.





En un món tan estressat com el nostre, mindfulness és com aprendre a pressionar un botó màgic que et permeti, no apagar la ment, sinó trobar el lloc on un mateix és pau i el jo psicològic deixa de ser un problema.

En propers posts us aniré explicant els meus nous propòsits per després de les vacances.  Què millor moment?  Després d'haver gaudit d'un estiu tranquil, en el qual he pogut desconnectar i descansar amb amics i família, porto les piles súper carregades per complir tot el que m'he proposat.  Així que ja us aniré explicant ...

Ah! També us faré alguns posts dedicats al mindfulness, espero que us agradin.