dissabte, 27 de febrer del 2016

LEONARDO DA VINCI - VEGETARIÀ. (I)



Avui us parlaré d'un personatge que admiro.







Leonardo da Vinci va ser un avançat al seu temps, una ment prodigiosa que va proporcionar part de la seva llum al Renaixement. Vegetarià, amant de la natura i dels animals, amb talent i inquietuds molt diferents, aquest geni italià posseïa una personalitat i una intel·ligència fora del comú.

Podem dir que Leonardo era vegetarià basant-nos en les cites que he trobat dels següents textos:

Leonardo da Vinci, el gran artista, enginyer i creador de la Mona Lisa, era un vegetarià tan fervent que comprava aus engabiades als venedors d'aus i les alliberava. - D'una ressenya del Professor Rynn Berry, 'Vegetarians famosos'







Des de molt jove,  ha rebutjat l'ús de la carn, i arribarà el dia en què homes com jo, veuran l'assassinat d'animals com ara veuen l'assassinat de homes.- de les Notes de Da Vinci.

Veritablement l'home és el rei de les bèsties, ja que la seva brutalitat sobrepassa la d'aquells. Vivim per la mort d'altres: 'Tots som cementiris! - Merijkowsky, Romanç de Leonardo da Vinci.







Florentí  del Renaixement que amb la seva saviesa, intuïció forma de pensar i llegat ha aconseguit quantitat d'invents i apunts revolucionaris per a la seva època ... però que han estat el començament de moltes realitats de la nostra època....

Se li coneix per pintor, anatomista, arquitecte, artista, botànic, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta ... urbanista ... etc ... etc però molt pocs per la seva afició desconeguda .... La Cuina i el seu entorn.






M'agrada descobrir receptes en llibres de cuina amb història ..un d'ells és
'Notes de Cuina de Leonardo Da Vinci !! que aquests dies tinc la sort de tenir a les mans i que m'ha descobert la seva afició més desconeguda, ja ho admirava ... però ara amb aquesta faceta nova per a mi ... m'ha enamorat.






Llegint part dels seus orígens i biografies, es diu que aquesta afició per la cuina pot ser conseqüència que el seu padrastre Piero de Vaca que era reboster va influenciar bastant, des de molt jove per poder tenir més ingressos servia menjars a la Taverna "Els tres cargols" al costat del Ponte Vecchio a Florència la cuina dirigirà a partir de 1473 després de la mort per enverinament de tots els seus cuiners.








Es va avançar al seu temps creant noves receptes, les grans innovacions que introdueix a la cuina no són compreses pels clients habituals de la Taverna ..esto l'obliga a deixar el càrrec per poder salvar la vida.








Molt amic del pintor S. Boticcelli i després de l'incendi que pateix la Taverna Els tres Cargols, en el mateix lloc s'inaugura amb el seu amic altra taverna amb el nom de "La Ensenya de les Tres Granotes de Sandro i Leonardo" al 1478.  No va tenir molt èxit ja que els elegants de Florència no van acceptar les innovacions culinàries que els proposava, com tot el que feia avançat per la seva època.








Disgustat i decebut abandona Florència i es dirigeix  a  ​​Milà a on  és nomenat per Ludovico el Moro -Duque de Milà i mecenes incondicional de Leonardo ..."Cap de mestres de festejos i banquets"

 És en aquest moment quan comença la seva fama ... les seves receptes i invents per a la cuina, conductes a la taula i comença a escriure anotacions i dibuixos que formen el Codex Romanoff





                       document de com plegar el tovalló ... Un altra dels seus invents 


Sempre va ser un gran observador de les conductes indecoroses dels comensals convidats a la taula dels seus senyors i li preocupava molt com deixaven les taules i estovalles després de cada comida. 

Creó la SERVILLETA per evitar que els comensals es netegessin en les pells dels conills vius que permanecian lligats a les potes de les seves cadires ..i que altres es netegessin en les estovalles ..Però també va idear la màquina de sercar tovallons giratòria







Va idear per a un banquet un bol d'amanida amb ous de guatlla, ous d'esturió i cebetes de Màntua tot això sobre fulles d'enciam de Bolonya ... la intenció era que fos passat d'una persona a una altra i que cada un es servís una petita quantitat ... però quan el servent va arribar al convidat de honor del Sr. Ludovico ..El Cardenal Albufiero de Ferrara ..








Aquest va agafar tot el centre amb els dits de les dues mans i amb la major diligència es va menjar tots els ous, cebes tendres , ous i després va agafar les fulles d'enciam per netejar-se la cara i les va tornar a col·locar brutes al bol ... el servent no se li va ocórrer un altra cosa que continuar oferint el bol a la senyora d'aquest ....

Leonardo agitat i molt enfadat va optar per no presentar a la taula durant temps aquest bol.







Hi han articles qui diuen que el llibre del que he tret aquestes notes, era una broma d'una parella d'anglesos. Si es així M'alegro d'haver picat en aquesta broma tan enginyosa, s'ho mereix, es diu a les llibreries que es venia molt bé, fins i tot s'ha sentit a famosos cuiners parlar del llibre com a base d'inspiració ... en qualsevol cas en el següent post us explico la segona part i mes invents que se li atribueixen, i vosaltres feu les vostres conclusions ...









Així que jo us deixo una ensalada semblant a la que explica Da Vinci i  que és ben senzilla de ruca amb uns ous de guatlla i que la tenim feta en uns minuts.


AMANIDA DE RUCA, OUS DE GUATLLA, FORMATGE I PINYONS

Ingredients

100 grams de ruca
50 grams de pinyons
75 grams de formatge a daus emmental
12 ous de guatlla
3-4 c / s d'oli d'oliva
Sal, pebre, pebre vermell al gust
Crostons (opcional)






preparació:

Coure els ous en aigua amb sal durant 4 minuts, refredar, pelar i tallar per la meitat.
Rentar la ruca i picar si fossin les fulles molt grans.
Barrejar l'oli amb la sal, pebre i pebre vermell. Barrejar la ruca en aquesta vinagreta i repartir en els plats.
Torrar els pinyons en una paella sense greixar.

Repartir per l'amanida els pinyons, el formatge a daus i les meitats d'ou.








Aquesta amanida amb ous de guatlla i pinyons  és, com aviat comprovaràs, excel·lent per a qualsevol moment del dia o de la nit. Així que, ja no tens excuses per deixar sola i trista a l'enciam!








John F. Kennedy va dir que calen éssers humans que somiïn el que mai van ser. El seu pensament té fonament, ja que els somnis obren les finestres de la ment, airegen les emocions i generen un agradable romanç amb la vida.

El que no viu un romanç amb la vida serà un desgraciat en el terreny de les emocions, encara que habiti en mansions, posseeixi cotxes luxosos, viatgi en primera classe i sigui aplaudit pel món.

Cal perseguir els nostres somnis més bells. Renunciar és una paraula que ha d'eliminar-del diccionari del que somia i desitja conquistar, encara que no s'assoleixin els objectius. No oblidis que fallaràs el cent per cent de les vegades en que no ho intentis, perdràs el cent per cent de les vegades en què no busquis, t'estancarás el cent per cent de les vegades en què no t'atreveixis a caminar.

Mai deixis de somiar!













GRÀCIES per cada segon que em dediqueu, per cada clic al bloc, s'agraeix retrobar-me cada setmana amb tots vosaltres

Julia

dissabte, 20 de febrer del 2016

PERQUÈ CELEBRAR ELS ANIVERSARIS....

                    




El meu aniversari s'acosta i  no sabia  que fer... l'any passat vaig  decidir que no ho  volia celebrar m'acabaven de donar la pitjor de les notícies,  el meu pare tenia càncer. Ara crec que va ser un error, la vida s'ha de celebrar. Aquest any vull celebrar-ho, vull celebrar que estem un any més junts, i desitjaria  celebrar-lo molts anys mes...




                        




Vivim uns temps en què es venera la joventut; només semblen ser acceptats els cossos adolescents sense mostres aparents del pas del temps i la societat ha deixat de valorar l'experiència i els coneixements de la gent. 


Doncs bé, jo reivindico la meva edat, m'agrada fer-me gran perquè cada dia que passa em sento millor amb mi mateixa.


Es fa necessari dir prou a aquest afany per voler seguir sent joves per sempre; a haver de negar la nostra edat, sobretot les dones, a no poder dir sense embuts els anys que no només hem complert, sinó que hem viscut, gaudit, compartit, estimat, plorat i, per descomptat, crescut.



        





Les pors que abans em bloquejaven i impedien fer coses amb els anys han anat desapareixent i em sento més lliure. M'importa moltíssim menys del que puguin pensar de mi els altres.

Amb els anys he admès que no sóc perfecta, que estic en evolució i que em queden moltes coses per aprendre, això m'ha fet també ser més tolerant i comprensiva amb els altres.



             


Cada vegada  em conec millor, les experiències bones i dolentes que últimament m'estan tocant viure t'enforteixen  ara si que sé el que em senta bé i el que no.








Un any mes en la meva vida ........





                                   




També com un regal mes,  he trobat aquesta bonica poesia de Charle Chaplin, amb la qual m'identifico completament,  crec que és perfecta en un dia per a mi tan especial i m'encanta poder-la compartir, amb tots vosaltres.




                             


"El teatre de la vida"

La vida és una obra de teatre que no permet assajos ...
Per això, canta, riu, balla, plora
i viu intensament cada moment de la teva vida ...
... Abans que el teló baixi
i l'obra acabi sense aplaudiments.







Hei, hei, somriu!

més no t'amaguis darrere
d'aquest somriure ...
Mostra allò que ets, sense por.
Hi ha persones que somien
amb el teu somriure, així com jo.


Viu! Intenta-ho!

La vida no passa d'una temptativa.








Estima 

Estima per sobre de tot,
estima a tot i a tots.
No tanquis els ulls a la brutícia del món,
no ignoris la fam!



Oblida la bomba,

però abans fes alguna cosa per combatre-la,
encara que no et sentis capaç.













Busca!

Busca el que hi ha de bo en tot i tots.
No facis dels defectes una distància,
i si, una aproximació.





































Accepta!

La vida, les persones,
fes d'elles la teva raó de viure.









¡Entén!

Entén a les persones que pensen diferent a tu,
no les reprovis.



Ep! Mira ...

Mira a la teva esquena, quants amics ...
Ja vas fer algú feliç avui?
O vas fer patir algú amb el teu egoisme?






Ep! No corris ...

¿Perquè tanta pressa?
Corre tot just dins teu.


¡Somia!

Però no perjudiquis a ningú i
no transformis el teu somni en fugida.


































¡Creu! Espera!

Sempre hi haurà una sortida,
sempre brillarà una estrella.


¡Plora! Lluita!

Fes allò que t'agrada,
sent el que hi ha dins teu.


































Escolta ...

Escolta el que les altres persones
han de dir,
és important.


Puja ...

Fes dels obstacles graons
per a allò que vols assolir.
Mas no t'oblidis d'aquells
que no van aconseguir pujar
a l'escala de la vida.





Descobreix!

Descobreix allò que és bo dins teu.
Procura per sobre de tot ser persona,
jo també intentaré.


Hei ! Tu ...

ara ves en pau.
Jo ncssito  dir-te que ... 

T'ESTIMO,

simplement perquè existeixes.


Charles Chaplin







Passa el temps.
I som aquí, junts.
Un nou dia i el camí segueix serpentejant, però sempre endavant. 
No deixis passar el moment de celebrar la teva vida... Mai...


Cristina Company
senzillamentescriure.blogspot.com


                                                              



MOLTES GRÀCIES PER ELS VOSTRES COMENTARIS, US AGRAEIXO DE TOT COR I M'ANIMEN A SEGUIR
GRÀCIES !!


                                                                          


FELIÇ SETMANA. 

PETONS.

dissabte, 13 de febrer del 2016

AMOR QUANTIC





Com us vaig dir en posts anteriors he tornat ha passar per moments hospitalaris i he aprofitat per llegir un llibre molt adequat al 14 de febrer.  M'han agradat les anècdotes científiques i les curiositats que s'expliquen en aquest llibre, l'original ambientació el que fa que "Quantic Love", més que una novel·la d'amor a l'ús, sigui una novel·la d'amor quàntic. Realment he gaudit molt llegint i aprenent coses que desconeixia.



us faig un resum...


Laila és una noia que ha acabat el col·legi i amb la idea d'aconseguir diners per a la seva vida universitària viatja a Suïssa per treballar com a cambrera en un dels restaurants del CERN un dels centres d'investigació més importants del món. Aquí coneixerà una boja, maca i intel·ligent noia que canvia una mica la seva tranquil·la vida, a un periodista que li ensenya a fer un capuccino increïble i un geni callat i tímid que guarda molt més que investigacions avorrides. Entre anècdotes d'una part dels homes més intel·ligents del món, festes i serveis a taules del restaurants Laila comença a viure experiències en la seva vida que de no haver viatjat sap que mai podria haver experimentar.



Al CERN, el centre d'investigació més avançat del món, entre experiments de viatges en el temps i de teletransportació, entre partícules que superen la velocitat de la llum i altres que revelen l'origen de l'Univers, la jove Laila s'enfronta al misteri més que existeix: com triar entre dos amors. D'una banda, l'Alessio, un atractiu periodista, i, de l'altra, en Brian, un cerebral científic que amaga un gran secret.






Definitivament Quantic Love m'ha agradat per la seva senzillesa a l'hora d'explicar les coses i la manera de presentar el romanç, un romanç que no va més enllà. Un amor convencional i una història tendra i dolça, ideal per passar l'estona. La gaudireu si sou fans dels finals feliços, d'aquells llibres que deixen bon gust de boca quan els acabes. Un llibre molt lleuger i agradable de llegir.





Quina relació té la ciència amb el sentiment més universal de la humanitat? ¿Estimar es pot explicar a través de la física? Totes aquestes preguntes i moltes altres tenen resposta en Quantic Love, una història d'amor i ciència protagonitzada per una noia i dos nois que passen l'estiu al CERN, el Centre d'Investigació Nuclear de Ginebra. Un triangle amorós amb què viurem una història apassionant i emotiva i amb la qual a més descobrirem l'interior dels laboratoris i la realitat dels científics actuals. Quantic Love és la novel·la que resol l'equació de l'amor.







El que més m'ha agradat: les anècdotes i les curiositats que s'expliquen en el llibre. 



                                   











i per acabar, ja se que estic una mica "nyonya" pero, ja sabeu que estic patint amb el meu pare aquesta maleïda malaltia que ens ha tocat aquest segle i parlar d'AMOR EN MAJUSCULES ho necessitava...







Preciosa carta d'Albert Einstein a la seva filla ... "L'amor"


Carta d'Albert Einstein a la seva filla A finals dels anys 80, Lieserl, la filla del cèlebre geni, va donar 1.400 cartes escrites per Einstein a la Universitat Hebrea, amb l'ordre de no fer públic el seu contingut fins dues dècades després de la seva mort. Aquesta és una d'elles ... a Lieserl Einstein:




"Quan vaig proposar la teoria de la relativitat, molt pocs em van entendre, i el que et revelaré ara perquè ho transmetis a la humanitat també xocarà amb la incomprensió i els perjudicis del món. Et demano tot i així, que la custodies tot el temps que sigui necessari, anys, dècades, fins que la societat hagi avançat prou per acollir el que t'explico a continuació.

Hi ha una força extremadament poderosa per a la que fins ara la ciència no ha trobat una explicació formal. És una força que inclou i governa a totes les altres, i que fins i tot està darrere de qualsevol fenomen que opera a l'univers i encara no hagi estat identificat per nosaltres. Aquesta força universal és l'AMOR.

Quan els científics buscaven una teoria unificada de l'univers van oblidar la més invisible i poderosa de les forces. L'Amor és Llum, atès que il·lumina a qui el dóna i el rep. L'Amor és gravetat, perquè fa que unes persones se sentin atretes per altres. L'Amor és potència, perquè multiplica el millor que tenim, i permet que la humanitat no s'extingeixi en el seu cec egoisme. L'amor revela i revela. Per amor es viu i es mor. L'Amor és Déu, i Déu és Amor.

Aquesta força ho explica tot i dóna sentit en majúscules a la vida. Aquesta és la variable que hem obviat durant massa temps, potser perquè l'amor ens fa por, ja que és l'única energia de l'univers que l'ésser humà no ha après a manegar a la  seva manera. Per donar visibilitat a l'amor, he fet una simple substitució en el meu equació més cèlebre. Si en lloc de E = mc2 acceptem que l'energia per curar el món pot obtenir-se a través de l'amor multiplicat per la velocitat de la llum al quadrat, arribarem a la conclusió que l'amor és la força més poderosa que existeix, perquè no té límits.

Després del fracàs de la humanitat en l'ús i control de les altres forces de l'univers, que s'han tornat contra nosaltres, és urgent que ens alimentem d'una altra classe d'energia. Si volem que la nostra espècie sobrevisqui, si ens proposem trobar un sentit a la vida, si volem salvar el món i cada ésser sent que en ell habita l'amor, és l'única i l'última resposta. Potser encara no estiguem preparats per fabricar una bomba d'amor, un artefacte prou potent per destruir tot l'odi, l'egoisme i l'avarícia que assolen el planeta. No obstant això, cada individu porta en el seu interior un petit però poderós generador d'amor de l'energia que espera ser alliberada. Quan aprenguem a donar i rebre aquesta energia universal, estimada Lieser, comprovarem que l'amor tot ho venç, tot el transcendeix i tot el pot, perquè l'amor és la cinquena essència de la vida.

Lamento profundament no haver-te sabut expressar el que alberga el meu cor, que ha batec silenciosament per tu tota la meva vida. Potser és massa tard per demanar perdó, però com el temps és relatiu, necessito dir-te que t'estimo i que gràcies a tu he arribat a l'última resposta! ".






"Estima a qui t'estima, valora a aquesta persona que esta al teu costat, fins i tot en els moments en què ni tu mateixa et suportes, els qui t'estimen estan al teu costat en els moments difícils, fàcil és estar en els bons moments, difícil és que estiguin al teu costat quan més necessites suport i atenció. No permetis que el costum de tenir-lo o tenir-la, et prengui aquest algú especial que la vida t'ha donat.

Recorda que en els éssers humans l'exterior no sempre demostra el que a l'interior se sent, té cura, escolta, atén, i sobretot AMA. Fins que les forces s'esgotin, i si t'esgotes, descansa i torna a amar. Renova els sentiments i no desmaïs. Se feliç i fes feliç ".
                                                                  

                                                   "El teu pare: Albert Einstein"


 Espero que aquesta carta i aquestes paraules d'Albert Einstein cap a la seva filla us hagi fet reflexionar sobre l'amor.






Feliç Sant Valentí, dia dels enamorats, que tingueu una feliç setmana...