Avui us parlaré d'un personatge que admiro.
Leonardo da Vinci va ser un avançat al seu temps, una ment prodigiosa que va proporcionar part de la seva llum al Renaixement. Vegetarià, amant de la natura i dels animals, amb talent i inquietuds molt diferents, aquest geni italià posseïa una personalitat i una intel·ligència fora del comú.
Podem dir que Leonardo era vegetarià basant-nos en les cites que he trobat dels següents textos:
Leonardo da Vinci, el gran artista, enginyer i creador de la Mona Lisa, era un vegetarià tan fervent que comprava aus engabiades als venedors d'aus i les alliberava. - D'una ressenya del Professor Rynn Berry, 'Vegetarians famosos'
Des de molt jove, ha rebutjat l'ús de la carn, i arribarà el dia en què homes com jo, veuran l'assassinat d'animals com ara veuen l'assassinat de homes.- de les Notes de Da Vinci.
Veritablement l'home és el rei de les bèsties, ja que la seva brutalitat sobrepassa la d'aquells. Vivim per la mort d'altres: 'Tots som cementiris! - Merijkowsky, Romanç de Leonardo da Vinci.
Florentí del Renaixement que amb la seva saviesa, intuïció forma de pensar i llegat ha aconseguit quantitat d'invents i apunts revolucionaris per a la seva època ... però que han estat el començament de moltes realitats de la nostra època....
Se li coneix per pintor, anatomista, arquitecte, artista, botànic, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta ... urbanista ... etc ... etc però molt pocs per la seva afició desconeguda .... La Cuina i el seu entorn.
M'agrada descobrir receptes en llibres de cuina amb història ..un d'ells és
'Notes de Cuina de Leonardo Da Vinci !! que aquests dies tinc la sort de tenir a les mans i que m'ha descobert la seva afició més desconeguda, ja ho admirava ... però ara amb aquesta faceta nova per a mi ... m'ha enamorat.
Llegint part dels seus orígens i biografies, es diu que aquesta afició per la cuina pot ser conseqüència que el seu padrastre Piero de Vaca que era reboster va influenciar bastant, des de molt jove per poder tenir més ingressos servia menjars a la Taverna "Els tres cargols" al costat del Ponte Vecchio a Florència la cuina dirigirà a partir de 1473 després de la mort per enverinament de tots els seus cuiners.
Es va avançar al seu temps creant noves receptes, les grans innovacions que introdueix a la cuina no són compreses pels clients habituals de la Taverna ..esto l'obliga a deixar el càrrec per poder salvar la vida.
Molt amic del pintor S. Boticcelli i després de l'incendi que pateix la Taverna Els tres Cargols, en el mateix lloc s'inaugura amb el seu amic altra taverna amb el nom de "La Ensenya de les Tres Granotes de Sandro i Leonardo" al 1478. No va tenir molt èxit ja que els elegants de Florència no van acceptar les innovacions culinàries que els proposava, com tot el que feia avançat per la seva època.
Disgustat i decebut abandona Florència i es dirigeix a Milà a on és nomenat per Ludovico el Moro -Duque de Milà i mecenes incondicional de Leonardo ..."Cap de mestres de festejos i banquets"
És en aquest moment quan comença la seva fama ... les seves receptes i invents per a la cuina, conductes a la taula i comença a escriure anotacions i dibuixos que formen el Codex Romanoff
document de com plegar el tovalló ... Un altra dels seus invents
|
Sempre va ser un gran observador de les conductes indecoroses dels comensals convidats a la taula dels seus senyors i li preocupava molt com deixaven les taules i estovalles després de cada comida.
Creó la SERVILLETA per evitar que els comensals es netegessin en les pells dels conills vius que permanecian lligats a les potes de les seves cadires ..i que altres es netegessin en les estovalles ..Però també va idear la màquina de sercar tovallons giratòria
Va idear per a un banquet un bol d'amanida amb ous de guatlla, ous d'esturió i cebetes de Màntua tot això sobre fulles d'enciam de Bolonya ... la intenció era que fos passat d'una persona a una altra i que cada un es servís una petita quantitat ... però quan el servent va arribar al convidat de honor del Sr. Ludovico ..El Cardenal Albufiero de Ferrara ..
Aquest va agafar tot el centre amb els dits de les dues mans i amb la major diligència es va menjar tots els ous, cebes tendres , ous i després va agafar les fulles d'enciam per netejar-se la cara i les va tornar a col·locar brutes al bol ... el servent no se li va ocórrer un altra cosa que continuar oferint el bol a la senyora d'aquest ....
Leonardo agitat i molt enfadat va optar per no presentar a la taula durant temps aquest bol.
Hi han articles qui diuen que el llibre del que he tret aquestes notes, era una broma d'una parella d'anglesos. Si es així M'alegro d'haver picat en aquesta broma tan enginyosa, s'ho mereix, es diu a les llibreries que es venia molt bé, fins i tot s'ha sentit a famosos cuiners parlar del llibre com a base d'inspiració ... en qualsevol cas en el següent post us explico la segona part i mes invents que se li atribueixen, i vosaltres feu les vostres conclusions ...
Així que jo us deixo una ensalada semblant a la que explica Da Vinci i que és ben senzilla de ruca amb uns ous de guatlla i que la tenim feta en uns minuts.
AMANIDA DE RUCA, OUS DE GUATLLA, FORMATGE I PINYONS
Ingredients
100 grams de ruca
50 grams de pinyons
75 grams de formatge a daus emmental
12 ous de guatlla
3-4 c / s d'oli d'oliva
Sal, pebre, pebre vermell al gust
Crostons (opcional)
preparació:
Coure els ous en aigua amb sal durant 4 minuts, refredar, pelar i tallar per la meitat.
Rentar la ruca i picar si fossin les fulles molt grans.
Barrejar l'oli amb la sal, pebre i pebre vermell. Barrejar la ruca en aquesta vinagreta i repartir en els plats.
Torrar els pinyons en una paella sense greixar.
Repartir per l'amanida els pinyons, el formatge a daus i les meitats d'ou.
Aquesta amanida amb ous de guatlla i pinyons és, com aviat comprovaràs, excel·lent per a qualsevol moment del dia o de la nit. Així que, ja no tens excuses per deixar sola i trista a l'enciam!
John F. Kennedy va dir que calen éssers humans que somiïn el que mai van ser. El seu pensament té fonament, ja que els somnis obren les finestres de la ment, airegen les emocions i generen un agradable romanç amb la vida.
El que no viu un romanç amb la vida serà un desgraciat en el terreny de les emocions, encara que habiti en mansions, posseeixi cotxes luxosos, viatgi en primera classe i sigui aplaudit pel món.
Cal perseguir els nostres somnis més bells. Renunciar és una paraula que ha d'eliminar-del diccionari del que somia i desitja conquistar, encara que no s'assoleixin els objectius. No oblidis que fallaràs el cent per cent de les vegades en que no ho intentis, perdràs el cent per cent de les vegades en què no busquis, t'estancarás el cent per cent de les vegades en què no t'atreveixis a caminar.
Mai deixis de somiar!
GRÀCIES per cada segon que em dediqueu, per cada clic al bloc, s'agraeix retrobar-me cada setmana amb tots vosaltres
Julia
