Ja estem en Setmana Santa i he recollit algunes idees senzilles i boniques per decorar les vostres Festes de Pasqua,
Avui us proposo aquesta garlanda de paper casolana que he trobat i no només és perfecta per a la Pasqua, sinó que pot ser-nos molt útil per decorar, l'aniversari d'un nen petit o, per què no, per donar un toc d'allò més tendre al dormitori dels nostres fills amb una garlanda.
Sempre hem pensat que un llibre no s'ha de llençar mai, però tenim llibres a casa que ja hem llegit i que ocupen el seu espai agafant pols. Amb aquesta manualitat de paper podrem donar una vida nova a aquest llibre relegat a l'oblit en la nostra prestatgeria.
Els materials que necessitem són papers estampats, un llibre vell, un cordill, un llapis, tisores i cola. Si volem, podem fer servir també una mica de cafè per donar el toc antic a les pàgines del llibre.
Per fer la garlanda de pasqua, imprimim la plantilla i la retallem. Amb ella, retallarem per una banda les banderilles en els fulls del llibre. Amb un pinzell una mica humitejat en el cafè, podem donar-li una base perquè es faci fosc el paper i tingui aquest toc antic. En aquest cas, caldrà deixar que les banderilles s'assequin bé.
D'altra banda, retallem els ous de pasqua en els papers estampats. Cada banderilla necessitarà dos ous del mateix paper. Quan la banderilla estigui seca, li paguem un dels ous. A l'altre, li fem un petit plec al centre i, posant cola a la part del doblec interior (la que no té estampat o la que quedarà per dins) el enganxem sobre la primera forma d'ou. Repetim això amb la resta de banderilles, que després enganxarem o graparemos al cordill.
Ja només hem de decidir el lloc on anem a posar la nostra garlanda, col·locar i gaudir-ne.
Si vas a decorar la taula pots utilitzar aquestes petites idees..
O posar un tovalló en forma de Conillet,
La mona de Pasqua. Una mica d'història...
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat.
Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols.
Avui en dia no queda gaire clar l’origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona servia per a postre per a tota la família.
El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida.
La mona pot tenir un o més ous. Aquests s’han de trencar colpejant-los al cap d’algú, repetint: Ací em pica –portant l’ou al muscle esquerre-, ací en cou –portant l’ou al muscle dret- i ací el trenque l’ou –trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tot el grup. És una fórmula que s’acompanya sempre per a trencar l’ou i, suposadament, dona sort. La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, Múrcia i València. Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals, acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore.
A Catalunya es mes de Xocolata, aquí us deixo la de la pastisseria Escriba 2015, Aquest any es una cobra i com sempre es una obra d'art.
Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seves tradicions. Us presento una selecció de dites populars i refranys de Pasqua.
Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols.
Avui en dia no queda gaire clar l’origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona servia per a postre per a tota la família.
El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida.
La mona pot tenir un o més ous. Aquests s’han de trencar colpejant-los al cap d’algú, repetint: Ací em pica –portant l’ou al muscle esquerre-, ací en cou –portant l’ou al muscle dret- i ací el trenque l’ou –trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tot el grup. És una fórmula que s’acompanya sempre per a trencar l’ou i, suposadament, dona sort. La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, Múrcia i València. Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals, acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore.
A Catalunya es mes de Xocolata, aquí us deixo la de la pastisseria Escriba 2015, Aquest any es una cobra i com sempre es una obra d'art.
Els refranys ens parlen del temps, fan prediccions sobre el futur i ens donen consells assenyats i enginyosos que ens remeten a una cultura lligada a la terra i a les seves tradicions. Us presento una selecció de dites populars i refranys de Pasqua.
- A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
- Anar mudat com les Pasqües
- Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Ous, ous, bona Pasqua, bon dijous!
Les hojuelas són una recepta tradicional deliciosa i que ha estat des de fa segles amb nosaltres, un dolç tipic del dia de tots els sants i de Quaresma i Setmana Santa. Son tan bones que per referir-se que alguna cosa és immillorable, s'empra la expressió "mel sobre ojueles".
Ingredients de Hojuelas tradicionals (surten unes quantes):
1 ou
250 gr. Farina (més o menys)
Sucre
1/2 closca (d'ou) d'aiguardent
1 closca (d'ou) d'oli de gira-sol
Una mica de sal
Unes gotes de vinagre
Elaboració de les Hojuelas:
Sí guardes les Hojuelas en una caixa de cartró es mantenen millor.
En un bol gran, tirem l'ou, (intentant trencar el menys possible) batem l'ou amb les mesures de l'aiguardent i l'oli.
Tirem la mica de sal i la de vinagre.
Remenem ia continuació tirem tanta farina com ens faci falta perquè no se'ns enganxi a les mans.
Amassem bé fins que la massa adquireixi una lluentor "especial". Estirem la massa sobre el taulell el màxim possible, (com més fina millor), tallem a trossos regulars i amb l'ajuda d'una espàtula les anem tirant en una paella gran amb oli calent.
Quan estiguin daurades les traiem. Escorrem i les empolvorem amb abundant sucre.
Són molts els dolços que es consumeixen per Setmana Santa a Espanya. Encara que cadascuna d'elles ha nascut en una regió determinada, al final s'han estès les receptes per tota la península i la majoria d'elles es degusten a tot arreu. Els exemples més clars són les rosquilles, (aquestes me las han eviat lle meves ties) els pestiños o les "torrijas" entre molts que inunden de sabor d'aquesta festivitat religiosa.
El meu preferit es el que es fa al poble dels meus pares Tomelloso (Ciudad Real) i ho preparaba la meva tieta Antonia per Setmana Santa, sempre m'enviava una caixa, són les flors.
És un dolç que he vist preparar des de petita i sempre m'ha agradat molt per aquestes dates.
No et privis d'aquestes delícies aquests dies de festa, i deixa la dieta per després de les festes.
Cases de xocolata pastissos i tortells.
Ous i llaminadures,
plomes, pollets,
i aquesta Pasqua amb tants anhels.
Cristina Company
senzillamentescriure.blogspot.com
Gracies a tots, moltes gracies per les vostres visites, us agraeixo de tot cor els vostres comentaris i si t'ha agradat comparteix-lo!!!