I si hi ha una segona ciutat de l'amor aquesta és Paris. Pels seus racons plens de detalls romàntics. Perquè Paris, sigui a la riba del Sena, sigui passejant pels barris més vintage, Paris trasmet romanticisme.
Per tot això París és un dels destins per viatjar a San Valentí. Sopar per a dos, xampany, i uns macarons de postre, que us sembla el plan?
FELIÇ SANT VALENTI !!!
París no envelleix, evoluciona, i ho fa amb tant d'estil com perquè valgui la pena visitar-la, almenys, un cop l'any.
Els restaurants, tendències, però també els clàssics de sempre que tant han fet brillar a la ciutat de la llum.
Treu paper i llapis, que et vaig a desvetllar els nous motius per visitar el vell París.
Aquí està ubicat el fantàstic hotel Champs Elysees Mac Mahon París, un refugi al mig del savoir faire parisen on vaig tenir la sort d'allotjar-me per gaudir d'una data súper especial: el meu aniversari de casament.
Ubicat enmig d'un dels carrers més exclusius del món, Champ Elysees,
als peus de l'Arc de Triomf, a la zona més prestigiosa de París.
únic de disseny contemporani i la decoració d'estil Imperi,
Les seves 35 habitacions i 5 suites luxoses que donen la benvinguda als Camps Elisis per a una estada al cor de la mítica París de Napoleó.
La idea era desconnectar i descansar però, qui pot descansar a París? La ciutat t'envolta des que trepitges els seus carrers, va fer molt fred, però el temps no va ser cap excusa per recorrer la ciutat i passejar molt.
Rue Royal
Van ser pocs dies, ja coneixiem la ciutat així que ens vam centrar en els llocs que més ens venia de gust veure ... Les "visites obligades" a monuments i museus les haviem fet en anteriors viatges.
Vam decidir començar el dia als Camps Elisis, fins a la la rue Saint-Honoré, aquest carrer està ple de botigues que tenen un atractiu únic pels seus aparadors i façanes, on qualsevol addicta al shopping perdria gairebé els nervis davant d'aquestes temptacions als seus peus.
Aparador d'Hermès
Agafem força i dinem...
Continuem i vem arribar a l'Església de la Madeleine. L'església més curiosa de París amb un exterior d'estil grec i un bonic interior barroc. Un espectacular contrast.
Vem continuar fins al Palais Royal Musée du Louvre. Alli podem veure la famosa piràmide de vidre invertida del Codi DaVinci que és l'entrada del Museu del Louvre.
Berenem i ens posem a caminar cap a l'altre costat, cap a l'Arc del Triomf, passant per sota de l'Arc de Triomphe du Carrousel. Napoleó Bonaparte va fer construir aquest arc (1806-1808) en commemoració de les seves victòries militars.
Els quatre cavalls originals de la quadriga de bronze van ser part del botí de guerra de Napoleó, i es trobaven a la plaça de la catedral de Sant Marc de Venècia.
Vam anar al barri llatí, on es troba la Catedral de Notre Dame, és una de les catedrals gòtiques més antigues del món.
Amb les fotos de rigor fetes, vaig seguir passejant per aquests carrers que fan olor a xocolata, a creps, a gelat ...
Vam parar a dinar...
Un passeig per París és sempre aconsellable, si en aquest passeig, a més, incloem alguna pausa gastronòmica, l'experiència pot convertir-se en alguna cosa inoblidable ...
Paris sense ostres no és Paris
I d'aquí al Pont de les Arts. Lloc només recomanat per cursis. La veritat és que del pont queda poc, o millor dit, es veu poc perquè està completament cobert per milers de cadenats. Els cadenats de l'amor.
Els visitants posen aquí les seves cadenats amb els seus noms i el de la persona o persones que volen i tiren la clau al riu, perquè ningú els pugui obrir mai. Us agradin o no aquest tipus de coses val la pena veure el pont cobert completament de metall, i les vistes del Sena al vespre.
Després del passeig i de camí a l'hotel res millor que un te calent per combatre el fred.
Tornem a l'hotel, avui tenim sopar especial per celebrar el nostre aniversari i el motiu d'aquest viatge. Un sopar amb el creuer Bateau mouche. Una nit inolvidable en un vaixell confortable.
A on vem descobrir tota la màgia del Sena i els monuments més prestigiosos de París, encara que ja la coneixiem, vam tornar a passar pels voltants de la torre Eiffel.
Estem farts de veure-la en llibres, pel · lícules, anuncis, postals però té alguna cosa que fa que et quedis hipnotitzat mirant-la.
Per a l'últim dia vem deixar per visitar el barri de Montmartre. Conegut també com el barri dels pintors, és una de les zones més bohèmies de Paris.
Es troba en un turó a la riba del Sena. A la part més alta, coronant la ciutat de la llum, trobem la Basílica del Sacre Coeur (Sagrat Cor).
Vam pujar-hi caminant, 197 empinats graons, per després baixar passejant pels seus carrers i visitan algunes botigues.
A escassos 100 metres de la basílica es troba la PLAÇA du Tertre, a la qual molts anomenen ¨la plaça dels pintors.
Un bon nombre d'artistes exposen les seves obres allà cada dia, sempre està plena de pintors que exposen i venen les seves obres, així com de dibuixants que assalten al turista per oferir els seus serveis i fer-nos un retrat ràpid.
Un secret aquest me la van fer en el 78
Era d'hora i La plaça no estava plena feia molt fred i plovia però voliem tornar a veure un restaurant que haviem menjat feia 35 anys, ufff!!! quant de temps. El restaurant es diu La Mare de Catherine fundat en 1793 per Catherine Lemoine
aquest restaurant t'ofereix un viatge en el temps amb la decoració autèntica de la seva constitució i de la seva càlida i plena d'història, les parets recorden l'època de la Revolució de París i
pintures que representen aquest dolç barri de Montmartre i mantenen l'ambient típic d'un bistro Parisenc.
Vam començar a baixar pels carrers de Montmartre.
El barri, a més de pels seus artistes és conegut pels seus cabarets i restaurants, al final del carrer Lepic esta el mític MOULIN ROUGE. Sabíeu que aquest famosíssim cabaret parisenc va ser construït per un espanyol? Doncs sí, per Josep Oller. Si teniu ocasió millor aneu a visitar-lo per la nit i si podeu gaudiu d'un dels seus espectacles. Jo em vaig quedar amb les ganes, no teniem temps.
Just darrere de l'Òpera, trobem les famoses Galeries Lafayette Haussmann,
uns grans magatzems de París situats al IX Districte de la capital francesa que, amb 70.000 metres quadrats de superfície, més de 4.000 empleats i 3 milions de productes en venda, cada any rep més de 20 milions de visitants on vem fer les ultimes compres.
i Printemps otro centro comercial a on vam fer un cafe i tenien els famosos macarons
Sempre us poso una mica d'història i aquesta vegada ho faré d'uns pastissets que ens han cridat molt l'atenció perquè els vam veure en molts llocs.
Ara us explicare tot el que he pogut esbrinar d'aquests petits pastissets d'ametlla, sucre glas i merengue.
Els macarons són pastissets típics dels nostres veïns, els francesos. Tenen molta història, i es remunten a molt temps enrere. Wikipedia diu que a l'edat mitjana ja hi ha referències a aquests dolços.
Paris, principi del segle XVI. Caterina de Medicis i els seus xefs pastissers arriben a França. No sospiten que la recepta que porten amb ells des d'Itàlia, es convertiria en el segle XX en una de les delícies més exclusives: Els Macarons.
Al final del segle XVIII, dues monges benedictines de Nancy van començar a enfornar i vendre quan el seu ordre va ser dissolta per la revolució francesa.
En aquesta època eren una simple versió que combinava ametlles, ous i sucre, sense cap varietat de sabors. Només és a mitjans del segle XX que Pierre Desfontaines, cosí de Louis Ernest Ladurée, va tenir la idea d'ajuntar dues d'aquestes tapes i omplir-les amb saboroses ganaches.
Així van néixer els Macarons com els coneixem avui: crocants per fora, tendres per dins, amb el seu característic collaret i els seus atractius colors.
Actualment a Paris són considerats la major exquisidesa dels dolços francesos per la qualitat dels seus ingredients i la complexitat de la seva cocció, col · locant a l'altura del caviar i del xampany.
La seva gran popularitat ve donada, sobretot per la firma Ladurée, que els ha fet famosos i ha innovat en sabors i tonalitats.
Estic segura que tothom ha vist alguna vegada un macaron.
En Barcelona els podem trobar en bubó
És una pastisseria molt coneguda de Barcelona. La trobareu en el Pedralbes Centre, en un altre post ja vaig parlar d'aquest centre (veure post "una tarda de shopping"). Els seus petits pastissos són una delícia. A més, tenen servei de càtering i bar.
A més d'altres pastissos molt bons, tenen els macarons a 1 € la unitat. Em va semblar barats ja que utilitzen ingredients selectes, com la tòfona blanca o la violeta. (en Paris entre 2,50 i 3 € la unitat)
Pel que fa a colorit, per a mi van ser els més bonics i cridaners.
També els podeu trobar en La pastisseria Takashi Ochiai (veure post "petits plaers")
He fet un viatge molt especial, Paris. La veritat és que m'hagués quedat. És una ciutat que enamora, des dels seus grans símbols com la Torre Eiffel, Notre-Dame o els camps Elisis fins als Place des Vosges París. El millor passeig discorre per les ribes del Sena fins a la Sainte Chapelle.
Quan es volen fer tantes coses! M'han quedat moltes d'elles pendents ... com el barri de LE MARAIS. És un dels més antics de París, o la PLACE DES VOSGUES, la plaça més antiga de París. Però això sí, el temps, encara que escàs, no va poder estar millor aprofitat
Gaudiu molt el cap de setmana, i fins la setmana entrant
Un petó enorme.
AU REVOIR!!!
