diumenge, 23 de febrer del 2014

EN BUSCA DEL COLLARET PERDUT...

 COM ORGANITZAR LA MEVA BISUTERIA.


                           



Ara que arriba el bon temps, sembla que ens ve de gust mes el posar-nos collarets, arracades, polseres i anells. També ens passa com amb la roba, sorgeixen noves tendències cada temporada i tens ganes de comprar o de fer-te bijuteria nova amb els colors més clars i vistosos i així deixar enrere els colors foscos de l'hivern.




Per mi són  el toc final a l'hora de vestir-nos: poden fer que un look format per peces bàsiques si esdevingui elegant i glamurós, encara que si no tríes  les adequades poden arruïnar-lo. En el meu afany de tenir-ho tot ben organitzat us presento propostes per   guardar la vostra bijuteria. Espero de que us agradin aquestes idees.


 


Una idea per guardar la  bijuteria al bany es en calaixos, pots  fer servir caixetes  transparents i aixi ho tens tot a la vista i a mà.  La propera  vegada  que t'acabis una capseta de bombons de Ferrero Rocher no hi llencis la caixa.





Una altra idea és col · locar en marcs penjats a la paret a manera de quadres. El fons pot ser un simple suro i utilitzar xinxetes, agulles, claus, fins i tot poms. Fan alhora de decoració.












Una simple fusta amb uns cargols et permeten tenir tots els teus collarets ben ordenats.



Però clar amb el temps se'ns acumulen un munt de collarets i tot el relacionat .... i no sabem on posar les coses, se'ns enreden els collarets, mai sabem on esta aquest collaret o polsera que necessitem. Com habitualment tenim  poco espai aqui us deixo  una sol.lució un mirall que te dos funcions, de mirall i guardar els  complements amb la bisuteria.







 Bé doncs aquest cap de setmana en el meu afany de tenir-ho tot ben organitzat us ensenyo diferents formes per guardar tot el que tenim i tenir-lo sempre a mà i ordenat son diferents propostes per   guardar la vostra bijuteria. Espero que us agradin. Dic el cap de setmana perquè és un bon moment per tenir una estoneta i pensar com i on posar aquest marc, perxa, o  suro en què vas a col · locar la teva bijuteria.

Aquí veiem uns exemples de idees:




Idees ecologiques,






Idees originals,



Pels deportistes






Pels pràctics






Pels endressats



Pels cuinetes







Com diria una amiga meva "classificació i sentit pràctic. No hi ha més ". Partint d'aquesta màxima i que les idees més senzilles són realment les més belles.

AVUI TINC UN COLLARET MES PER AFEGIR...



Sempre dic el mateix, «No vull regals pel meu aniversari», però res, els és igual,  en el fons no ho sento així, però ara mateix en aquets temps que corren no els vull fer gastar  diners, i saben que amb unes flors "blanques" sóc la més feliç del món!!!



Això m'ha fet pensar , quin és el millor regal que m'han fet? Així que aquí estic pensant en quin és el millor regal que he tingut en la meva vida. Què podria dir?
Els meus fills són un regal. L'amor del meu marit i de la meva família, també. Els meus amics, tant tangibles com virtuals, són un regal. El sentir, veure, gaudir de cada dia de la vida és un regal. Però jo em refereixo a alguna cosa material. Una cosa material. A veure. Em ve a la ment un dibuix dels meus fills
- Mira, mami, aquesta ets tu.
Al full, havia pintada una nina capgrossa, amb unes cames quilomètriques i uns pèls lineals als costats del cap. Rematava la boca un sonriure intens d'un to escarlata. I una ma gran, afectiva.
- És preciosa, carinyo, vida meva, gràcies.
Perquè aquest regal és molt més que un dibuix. És rebre l'amor totalment desinteressat dels meus fills.



El veritable amor no és altra cosa que el desig inevitable d'ajudar a l'altre perquè sigui qui és.
Jorge Bucay



MOLTES GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS, S'AGRAEIXEN DE TOT COR I ANIMEN A SEGUIR. GRÀCIES!

THANKS FOR COMMENT!

FELIÇ SETMANA.!! 


PETONS.!!!

dissabte, 15 de febrer del 2014

IL.LUMINAR I DECORAR AMB ESPELMES,




I després de Paris... i ara Sant Valentí encara em queda un  punt dolç, romàntic i per  això  avui  us porto un post  d'espelmes, son úniques per crear un ambient especial, romàntic, càlid, suggerent, acollidor, tot depèn d'on o com les col · loquis. En una taula, per a un sopar, donen un ambient íntim i molt romàntic.






Les espelmes fan crear ambients màgics, donen una llum especial a qualsevol moment i creen una esfera càlida i acollidora, per gaudir de nosaltres mateixos a casa o en qualsevol esdeveniment o reunió d'amics que organitzem. Com decorar amb espelmes és fàcil i senzill, ara veuràs amb les idees que et dono que necessites per fer-ho.


Sóc una gran fan de les espelmes i últimament he descobert el fàcil que resulta decorar amb espelmes qualsevol espai o racó petit de la casa.





Com s'acosta la primavera  (encara que no ho sembli) les idees de com decorar amb espelmes seran d'ambients fresquets i fent un guinyo a l'estiu una mica mariner.








Un dels llocs on m'encanta posar espelmes és en els banys, com les espelmes de la següent foto. És molt fàcil fer un bonic raco per decorar els lavabos.




Les espelmes flotants són perfectes per a la decoració a l'estiu, la combinació d'aquestes amb aigua i flors és súper relaxant!







Una idea molt original per decorar amb espelmes una taula de convidats, o un centre decoratiu d'una tauleta de saló o entrada, és posant espelmes damunt d'unes copes o gerros i col · locar a l'inrevés T'agrada?



Una altra opció molt de moda en la decoració de la llar són els manats de veles, com si fossin rams de flors.


                                  


Avui us explicaré manualitats que us encantarà a aquells que, com jo, sou amants de les espelmes i si voleu  personalitzar les vostres espelmes aqui us deixo una mostra, aquestes estan fetes amb verdures...,


Tambe es poden fer amb fruites, pomes, taronges, llimones ... etc



Com fer-ho, 

tries  varietats de polpa tova, com taronges o aranges. Amb un ganivet, fes una esquerda a la zona superior de les fruites i buida part de la polpa amb una cullereta fins que puguis encaixar bé la vela dins. 

Ja hem parlat de l'efecte dels colors en l'ànim de les persones que viuen en una casa. També hem d'aplicar aquesta idea a l'hora de triar les espelmes per a la nostra decoració. Per exemple, hem de tenir present que el blanc serveix per transmetre serenitat, puresa i calma. Per la seva banda, els verds són relaxants, mentre que les espelmes de color groc serveixen per animar les persones, i estimular la seva imaginació.




I per acabar un mix d'idees originals; botons, grans de cafè, petxines de mar, suros i tot el que la teva imaginació vulgui decorar.





ARQUITECTURA + CASES + ESPELMES = JOAQUÍN TORRES
la majoria sabreu perfectament a qui em refereixo, oi?. I és que, pocs arquitectes han arribat tant i tan ràpid al gran públic. Seguint la seva trajectòria i la del seu estudi A-zero i  aprofitant que fa uns dies estava d'estrena com a director de la nova revista de decoració, DECO.
Torres arquitecte, interiorista, paisatgista, comunicador ... En totes i cadascuna de les seves vessants, trobem coses interessants i de les quals aprendre.

Una altra cosa que  m'encanta de Joaquín Torres, és la seva passió per les espelmes (estan presents a totes les cases signades pel seu estudi??). Tant és així, que a casa seva, té un gran conjunt de veles, gairebé de caràcter escultòric. Ell  mateix explica com li agraden les espelmes, i els ambients que podem crear amb elles.


(El rebedor de casa seva)







La recepta . . 



ROSTIR EN BORSA, NET, ECONÒMIC I PRÀCTIC

La carn de filet de porc no és de les meves preferides, em sembla excessivament seca, i per menjar-sòl inventar alguna cosa per fer-la més sucosa. 



FILET FARCIT DE BACÓ, FORMATGE I CEBA CARAMELITZADA


INGREDIENTS:
Un filet de porc
Unes talls de bacó o cansalada
Formatge brie
Ceba caramel · litzada
Sal
Pebre
Oli d'oliva
Per a la salsa:
Un brick de nata per cuinar
Una mica de la ceba caramelitzada
I formatge del que facis servir pel farcit

PREPARACIÓ:
El primer que farem serà netejar el filet de greixos i obrir-lo. Si no sabeu obrir podeu demanar al vostre carnisser que ho faci. Salpebrem. Posem a  l'interior  unes tires de bacó o cansalada, després unes rodanxes de formatge brie, i, finalment acabem amb una pila de ceba caramel · litzada. 




Tanquem en forma cilíndrica el filet, amb cura que no se surti nostre farcit i lliguem amb el film de la cuina.




 Després el posarem en la bossa, tancarem  la bossa amb les anelles  metàl · liques proporcionades. Tancar fortament. És convenient que aquesta part de la borsa quedi el més amunt possible. 



Posem al forn preescalfat a 200 º  uns 35 minuts més o menys,  es fa homogèniament i queda molt sucós mantenint tot l'aroma i el sabor del millor dels rostits. 



BOSSES PER ROSTIR AL FORN

no sé si coneixíeu aquestes bosses, jo les vaig descobrir i ja no les he deixat d'utilitzar, us explico...,des de fa un temps  utilitzo unes curioses bosses angleses per rostir que venen als supermercats Mercadona, ideals per fer petits rostits ( pollastre, conill, costelles, porc...ah! I tot tipus de verdures..) i la veritat és que els resultats són molt satisfactoris i si t'ho pares a pensar fins i tot sorprenents. Pel que sembla aquesta tècnica s'empra en restauració des de fa alguns anys sobretot fora d'Espanya (cosa normal per altra banda), i això ha estat gràcies a un material que es diu cartafata o paper cocció fata. 
Això sí, un cop vaig coneixer l'invent el vaig  estar buscant en diverses botigues durant molt de temps. Fins que el vaig trobar a Mercadona, ara ja es troba en altres supers i ho fan mes marques.

Bé, doncs us avanço que és un producte molt barat, no recordo exactament el preu però són menys de dos euros i et vénen vint bosses amb els seus enganxalls-tancament corresponents i la tècnica escrita a l'anvers per utilitzar-les correctament. En resum només cal introduir el que vulguem rostir dins (amb el seu amaniment i / o guarnició) i tancar la bossa amb el filferro subministrat. 



Ara només cal punxar la bossa amb un escuradents i en diversos llocs, i només per dalt. Enfornar sempre a foc suau (mai més de 210 º) i durant el temps que diu cada recepta, encara que això dependrà de si es tracta de peix, verdures, diferents tipus de carn etc.

No haureu mai de moure, i el millor no se us s'embrutarà el forn mantenint tots els sabors i aromes fins al moment de servir. 

La carn es rosteix i es dauren perfectament. És a més ideal per a principiants a la cuina ja que és obrir, ficar, amanir, tancar i enfornar. És ideal a més per a forns sense piròlisi ja que aquest sistema no embruta res de res. 

També és ideal per estalviar energia ja que la calor està perfectament distribuida i redueix el temps de forn (i els màxims). I finalment és ideal també per "papillote" ja que el plàstic conserva com cap les fragàncies, sucs i sabors del forn.



"Amb aquestes veles vull recordar
que més que primeres són les meves amigues,
que les seves paraules m'han sabut a consells,
i que són el fidel reflex
d'una amistat veritable.

Que aquesta petita flama que avui crema
il · lumini els records i els parli
de cada minut compartit
cada somriure, cada plor, cada bogeria....



ELS MEUS MILLORS DESITJOS PERQUÈ TINGUEU UNA MERAVELLOSA SETMANA.

GRACIES PEL TEU COMENTARI!!
THANKS FOR COMMENT!!

dissabte, 8 de febrer del 2014

SIMPLEMENT PARIS





I si hi ha una segona ciutat de l'amor aquesta és Paris. Pels seus racons plens de detalls romàntics. Perquè Paris, sigui a la riba del Sena, sigui passejant pels barris més vintage, Paris trasmet romanticisme.


Per tot això París és un dels destins per viatjar a San Valentí. Sopar per a dos, xampany, i uns macarons de postre, que us sembla el plan?
             
                                   FELIÇ SANT VALENTI  !!!





París no envelleix, evoluciona, i ho fa amb tant d'estil com perquè valgui la pena visitar-la, almenys, un cop l'any.




Els restaurants, tendències, però també els clàssics de sempre que tant han fet brillar a la ciutat de la llum. 

Treu paper i llapis, que et vaig a desvetllar els nous motius per visitar el vell París.


Aquí està ubicat el fantàstic hotel Champs Elysees Mac Mahon París, un refugi al mig del savoir faire parisen on vaig tenir la sort d'allotjar-me per gaudir d'una data súper especial: el meu aniversari de casament.



Ubicat enmig d'un dels carrers més exclusius del món, Champ Elysees,
 als peus de l'Arc de Triomf, a la zona més prestigiosa de París.


 únic de disseny contemporani i la decoració d'estil Imperi, 



Les seves 35 habitacions i 5 suites luxoses que donen la benvinguda als Camps Elisis per a una estada al cor de la mítica París  de Napoleó.




La idea era desconnectar i descansar però, qui pot descansar a París? La ciutat t'envolta des que trepitges els seus carrers,  va fer molt fred, però el temps no va ser cap excusa per recorrer la ciutat i passejar molt.

                                                                                                  Rue Royal

Van ser pocs dies, ja coneixiem la ciutat així que ens vam centrar en els llocs que més ens venia de gust veure ... Les "visites obligades" a monuments i museus les haviem fet en anteriors viatges.



Vam decidir començar el dia als Camps Elisis, fins a la la rue Saint-Honoré, aquest carrer està ple de botigues que tenen un atractiu únic pels seus aparadors i façanes, on qualsevol addicta al shopping perdria gairebé els nervis davant d'aquestes temptacions als seus peus.

                        Aparador d'Hermès






Agafem força i dinem...


Continuem i vem arribar a l'Església de la Madeleine. L'església més curiosa de París amb un exterior d'estil grec i un bonic interior barroc. Un espectacular contrast.




Vem continuar fins al Palais Royal Musée du Louvre. Alli podem veure la famosa piràmide de vidre invertida del Codi DaVinci que és l'entrada del Museu del Louvre.






Berenem i ens  posem a caminar cap a l'altre costat, cap a l'Arc del Triomf, passant per sota de l'Arc de Triomphe du Carrousel. Napoleó Bonaparte va fer construir aquest arc (1806-1808) en commemoració de les seves victòries militars.





Els quatre cavalls originals de la quadriga de bronze van ser part del botí de guerra de Napoleó, i es trobaven a la plaça de la catedral de Sant Marc de Venècia.



 Vam anar al barri llatí, on es troba la Catedral de Notre Dame,  és una de les catedrals gòtiques més antigues del món.







Amb les fotos de rigor fetes, vaig seguir passejant per aquests carrers que fan olor a xocolata, a creps, a gelat ... 




Vam parar a dinar...

Un passeig per París és sempre aconsellable, si en aquest passeig, a més, incloem alguna pausa gastronòmica, l'experiència pot convertir-se en alguna cosa inoblidable ...


Paris sense ostres no és Paris


I d'aquí al Pont de les Arts. Lloc només recomanat per cursis. La veritat és que del pont queda poc, o millor dit, es veu poc perquè està completament cobert per milers de cadenats. Els cadenats de l'amor.




 Els visitants posen aquí les seves cadenats amb els seus noms i el de la persona o persones que volen i tiren la clau al riu, perquè ningú els pugui obrir mai. Us agradin o no aquest tipus de coses val la pena veure el pont cobert completament de metall,  i les vistes del Sena al vespre.




Després del passeig i de camí a l'hotel res millor que un te calent per combatre el fred.




Tornem  a l'hotel, avui tenim sopar especial per celebrar el nostre aniversari i el motiu d'aquest viatge. Un sopar amb el creuer Bateau mouche. Una nit  inolvidable en un vaixell confortable. 




A on vem descobrir tota la màgia del Sena i els monuments més prestigiosos de París, encara que ja la coneixiem, vam tornar a passar  pels voltants de la torre Eiffel.




 Estem farts de veure-la en llibres, pel · lícules, anuncis, postals però té alguna cosa que fa que et quedis hipnotitzat mirant-la.




Per a l'últim dia vem deixar per visitar  el barri de Montmartre. Conegut també com el barri dels pintors, és una de les zones més bohèmies de Paris.




Es troba en un turó a la riba del Sena. A la part més alta, coronant la ciutat de la llum, trobem la Basílica del Sacre Coeur (Sagrat Cor).



 Vam pujar-hi caminant, 197 empinats graons,  per després baixar passejant pels seus carrers i visitan algunes botigues.


A escassos 100 metres de la basílica es troba la PLAÇA du Tertre, a la qual molts anomenen ¨la plaça dels pintors.


 Un bon nombre d'artistes exposen les seves obres allà cada dia, sempre està plena de pintors que exposen i venen les seves obres, així com de dibuixants que assalten al turista per oferir els seus serveis i fer-nos un retrat ràpid. 


   Un secret aquest me la van fer en el 78


 Era d'hora i La plaça no estava plena  feia molt fred i plovia però voliem tornar a veure un restaurant que haviem menjat feia 35 anys,  ufff!!! quant de temps. El restaurant es diu La Mare de Catherine fundat en  1793 per Catherine Lemoine
                                 
     

Danton Hisoireaquest restaurant t'ofereix un viatge en el temps amb la decoració autèntica de la seva constitució i de la seva càlida i plena d'història, les parets recorden l'època de la Revolució de París i 

pintures que representen aquest dolç barri de Montmartre i mantenen l'ambient típic d'un bistro Parisenc.



Vam començar a baixar pels carrers de Montmartre. 



El barri, a més de pels seus artistes és conegut pels seus cabarets i restaurants, al final del carrer Lepic esta el mític MOULIN ROUGE. Sabíeu que aquest famosíssim cabaret parisenc va ser construït per un espanyol? Doncs sí, per Josep Oller. Si teniu ocasió millor aneu a visitar-lo per la nit i si podeu gaudiu d'un dels seus espectacles. Jo em vaig quedar amb les ganes, no teniem temps.




Just darrere de l'Òpera, trobem les famoses Galeries Lafayette Haussmann,




 uns grans magatzems de París situats al IX Districte de la capital francesa que, amb 70.000 metres quadrats de superfície, més de 4.000 empleats i 3 milions de productes en venda, cada any rep més de 20 milions de visitants on vem fer les ultimes compres.




i Printemps otro centro comercial a on vam fer un cafe i tenien els famosos macarons



Sempre  us poso una mica d'història i aquesta vegada ho faré d'uns pastissets que ens han cridat molt l'atenció perquè els vam veure en molts llocs.

Ara us explicare tot el que he pogut esbrinar d'aquests petits pastissets d'ametlla, sucre glas i merengue.



Els macarons són pastissets típics dels nostres veïns, els francesos. Tenen molta història, i es remunten a molt temps enrere. Wikipedia diu que a l'edat mitjana ja hi ha referències a aquests dolços. 

Paris, principi del segle XVI. Caterina de Medicis i els seus xefs pastissers arriben a França. No sospiten que la recepta que porten amb ells des d'Itàlia, es convertiria en el segle XX en una de les delícies més exclusives: Els Macarons.

Al final del segle XVIII, dues monges benedictines de Nancy van començar a enfornar i vendre quan el seu ordre va ser dissolta per la revolució francesa. 

En aquesta època eren una simple versió que combinava ametlles, ous i sucre, sense cap varietat de sabors. Només és a mitjans del segle XX que Pierre Desfontaines, cosí de Louis Ernest Ladurée, va tenir la idea d'ajuntar dues d'aquestes tapes i omplir-les amb saboroses ganaches.



Així van néixer els Macarons com els coneixem avui: crocants per fora, tendres per dins, amb el seu característic collaret i els seus atractius colors.



Actualment a Paris són considerats la major exquisidesa dels dolços francesos per la qualitat dels seus ingredients i la complexitat de la seva cocció, col · locant a l'altura del caviar i del xampany.


La seva gran popularitat ve donada, sobretot per la firma Ladurée, que els ha fet famosos i ha innovat en sabors i tonalitats.


Estic segura que tothom ha vist alguna vegada un  macaron.

En Barcelona els podem trobar en bubó



És una pastisseria molt coneguda de Barcelona. La trobareu en el Pedralbes Centre, en un altre post ja vaig parlar d'aquest centre (veure post "una tarda de shopping"). Els seus petits pastissos són una delícia. A més, tenen servei de càtering i bar. 

A més d'altres pastissos molt bons, tenen  els macarons a 1 € la unitat. Em va semblar barats  ja que utilitzen ingredients selectes, com la tòfona blanca o la violeta. (en Paris entre 2,50 i 3 € la unitat)

Pel que fa a colorit, per a mi van ser els més bonics i cridaners. 

També els podeu trobar en La pastisseria Takashi Ochiai (veure post "petits plaers")



He fet un viatge molt especial, Paris. La veritat és que m'hagués quedat. És una ciutat que enamora, des dels seus grans símbols com la Torre Eiffel, Notre-Dame o els camps Elisis fins als Place des Vosges París. El millor passeig discorre per les ribes del Sena fins a la Sainte Chapelle.


Quan es volen fer tantes coses! M'han quedat moltes d'elles pendents ... com el barri de LE MARAIS. És un dels més antics de París, o la PLACE DES VOSGUES, la plaça més antiga de París.  Però això sí, el temps, encara que escàs, no va poder estar millor aprofitat


Gaudiu molt el cap de setmana, i fins la setmana entrant

Un petó enorme.
AU REVOIR!!!


"La medida del amor 
es amar sin medida"
San Agustín

Feliç San Valenti❤️