- és que ... -titubeó la nena
El pare de la nena guarda silenci, mira la seva dona, tractant de descobrir l'origen d'aquesta pregunta, però només va poder veure un rostre sorprès com el seu.
Pare les meves amigues diuen que son els pares. És cert?
El pare li diu...
- i tu que penses, filla?
- no ho sé, pare: sí i no.
D'una banda crec que si que existeixen, per que tu no m’enganyaries: però, com les nenes diuen això, doncs ...
- mira, filla, efectivament els pares posem els regals però ...
- llavors és veritat? -va cridar la nena amb els ulls humits. M’heu estat enganyat!
Nooo, sempre t’hem dit la veritat, perquè els Reis Mags sí que existeixen, li va dir el pare agafant-li la carona amb les dues mans. Llavors, no ho entenc pare, va dir la nena.
A continuació, el pare li va dir seu, carinyo i escolta aquesta història, crec que ha arribat el moment, que la pots entendre, va dir el pare, la nena es va asseure entre els seus pares, i es va disposar a escoltar la història real de Reis Mags:
- quan el nen Déu va néixer, els tres Reis procedents d’Orient guiats per un gran estell van anar al portal per portar regals en prova de l'amor i el respecte, al nen, i el nen va ser tan feliç, que el més vell dels Reis, Melchor, va dir: - és meravellos veure tan feliç a un nen! Hauriem de fer regals a tots els nens del món i veure’l s tant feliços com ell. Oh, sí! va dir Gaspar-. És molt bona idea, però és molt difícil de fer. Perque no seriem capaços de dur regals a tants milions de nens que hi han en el món. Baltasar, el tercer dels Reis, escoltava als seus dos socis amb cara de alegria, va dir: - és cert que seria genial, però Gaspar encara que som Mags, ja som gent gran i sera molt difícil anar pel tot el món donant regals a tots els nens. Però seria tan maco. Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que serien incapaços de realitzar aquest desig.
I el nen Jesús, que els va escoltar, va somriure... i una veu que sortia del Portal va dir:
- Benvolguts Reis, sou molt bons i us agraeixo els vostres regals. I per això vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre desig. Digueu-me que necessiteu per poder portar regals a tots els nens del mon?
- Oh, senyor! -
- van dir els Reis posant-se de genolls. Necessitariem milions d’ajudants, gairebé un per a cada nen que poguessin portar al mateix temps per a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants ajudants.
- no es preocupeu li va dir la Veu . Jo us vaig a donar, no un ajudant, sinó dos per a cada nen.
- oi que seria genial!
Però, com és possible?
- van dir els tres Reis amb cara de sorpresa i admiració.
- digueu-me, no és cert que els vostres ajudants els que us agradaria tenir, s’han d’estimar molt als nens?
- sí, per descomptat, això és fonamental van dir els Reis. -
- i, ¿es cert que aquests ajudants han de conèixer molt bé els desitjos dels nens?
- sí, sí. Això és el que exigiríam als nostres ajudants van dir tot il·lusionats
-doncs Benvolguts Reis: hi ha algú que estimi mes als nens i els coneixi millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar i van entendre el que la Veu els volia dir, quan van tornar a sentir :
- doncs para que en nom del tres Reis Mags tots els nens del mon rebin regals, JO, ordeno que en Nadal, per recordar aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres ajudants, i que en nom dels Reis Mags regalin als seus fills les joguines que desitgin . També ordeno que durant el temps que siguin els nens petits, l’entrega de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Pero quan els nens siguin grans per entendre-ho, els pares, els explicaran aquesta història i a partir d’aquests moments, tots els Nadals, els nens faran també regals als seus pares en prova d’amor. I al voltant del Betlem, recordaran que gràcies als tres Reis Mags tots són més feliços.
Quan el pare de la nena va acabar d’explicar-li la història, la nena es va incorporar i donant un petó els seus pares, va dir:
- ara que ja ho entenc tot pare. I estic molt contenta per saber que mai m’heu enganyat i que m’estimeu mol. Va sortir corrents, va anar a la seva habitació i va tornar amb la seva guardiola a la mà, mentre que va dir: - no sé si en tinc suficient per comprar-vos un regal, però per a l'any vinent guardaré més diners i us faré un gran regal.
Tots es van abraçar, mentre que, segurament, des del cel, tres Reis Mags, 👑👑👑 van contemplar l'escena molt satisfets.