OBRIM LA 17

OBRIM LA 17

Els llums de Nadal són sens dubte unes companyes incansables d'aquests moments en què sembla que tota la societat canvia i vam gaudir d'uns dies de pau i tranquil·litat que d'altra manera sembla difícil trobar.

Sabeu que  els llums de Nadal es basen en un costum alemanya nascuda al segle XVIII en la qual es col·locaven senzilles espelmes en els arbres de Nadal amb l'objectiu de donar un toc diferent a la decoració nadalenca.

Durant dos segles, aquest sistema es va anar estenent fins al punt en què es va convertir en un costum en pràcticament qualsevol llar europeu.

 No obstant això, des de l'aparició d'aquesta idea fins a la utilització de les llums elèctriques encara quedaria molt de temps per transcórrer, i és que no va ser fins al segle XX quan es va començar a utilitzar l'electricitat i les bombetes rudimentàries d'aquell llavors no només per decorar les llars, sinó també per donar un toc diferent als carrers i els edificis.

A poc a poc, aquesta idea que va néixer a Alemanya es va anar estenent fins que en els anys 60 es va convertir en un element decoratiu imprescindible per a les festes nadalenques als Estats Units, i poc a poc va arribar a aconseguir a molts altres països fins i tot a aquells que no tenien costum o creença cristiana.

En l'actualitat, els llums de Nadal han passat de ser veles o ser senzilles bombetes a ser substituïdes per llargues tires de LEDs d'alta tecnologia, cosa que no només ens garanteix una major efectivitat, sinó que a més també són molt més ecològiques, tenen una vida útil molt més gran i per descomptat també redueixen el consum en comparació amb la bombeta que ja tendeix a desaparèixer.

                       

                                                       “PETITS GESTOS, GRANS SOMNIS”

Fins demà que continuarem obrim la següent finestra... serà la 18

Júlia

OBRIM LA 16

OBRIM LA 16...

Un clàssic de la temporada són les corones, les pengem a les portes i donen la benvinguda a tots els nostres convidats, però .... 

                                                  senzillesa boho, el nòrdic que tant ens agrada

Qui va dir que només poden ser verd avet o rodones? Mira tot el que pots fer amb elles. I prepara't per trencar alguna regla.

No només poden penjar-se a les portes? 

Crea les teves pròpies normes, penja-en una cadira, fins i tot pots posarlas sobre el rebedor de casa teva. 





Sens dubte són formes diferents de incloure-les en la decoració i de fer que sumin a l'ambient nadalenc general.

                                                      “ FEM REALITAT ELS NOSTRES SOMNIS “

Us ha agradat? Demà més

Júlia

OBRIM LA 15

obrim la 15...








Ja tenim l'arbre...
ja tenim el pessebre,...  

fins i tot el tió... i segur que guardes  tota la decoració pròpia d’aquestes dates.

Per engalanar la nostra casa tenim dues opcions, la primera és anar a la tenda i omplir bosses i bosses amb Pare Noels, estrelles i llaços; la segona, i per mi més divertida és crear nosaltres mateixos i amb l’ajuda dels més petits de la casa els nostres guarnimens de Nadal.  Però com no sempre tenim temps aqui us deixo algunes idees.

“CALM AND WARM”

La decoració nadalenca té moltes cares: des de la 'oh blanca' fins a la versió més sofisticada, passant per la més tradicional o la 'kitsch'. 

I en totes se sent a gust i còmoda, sempre que estigui en harmonia amb l'espai, el teu estil i el teu esperit d'aquest any, perquè de vegades sents ganes d'excessos i brillantors 'deco', altres veus la vida (i les festes) en vermell i, de vegades, prefereixes la calma al costat del foc.

Per asserenar els ànims i trobar la pau en un 2018 revolucionat i ple de sobresalts, el Nadal aposta per una decoració natural, on els elements del jardí, els colors de l'hivern i una llum càlida ajuden a crear una atmosfera plena d'encant, serenitat i calidesa, com un passeig pel camp.

Demà ens veiem obrin la 16...

OBRIM LA 14

obrim la 14






avui posarem una de les  nostres tradicions  el Tió de Nadal 







Des del 8 de desembre, a moltes llars catalanes, cada dia alimentem el Tió de Nadal i el tapem amb una manteta perquè no passi fred a la nit. Contraposadament, el dia de Nadal animem la mainada a pegar al Tió amb un bastó engrescant-lo cridant “Fort, fort!!!” repetidament per fer-lo cagar alhora que li cantem una cançó tradicional.

Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. Un cop alimentat, se’l fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l’àpat familiar.

Dit això, ens cal revisar i ressituar la tradició del Tió de Nadal, un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya.

Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc




La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d’afectes, la mainada té cura del Tió, l’alimenta i l’abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred ‘hivern i llum per veure a les fosques. Però d’on vénen els cops de bastó?

 Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.

 Avui, és un tronc amb potetes amb una carona somrient, una barretina vermella i/o una manteta, ja que, a la majoria de les cases, no tenim llar de foc per encendre el Tió. Com que el Tió no crema, podem animar-lo a que ens regali acaronant-lo, cantant-li, donant-li uns copets suaus…



Fins demà que anirem per la finestra del 15, que acabeu de passar un molt bon dia

OBRIM LA 13

OBRIM LA 13

Ja hem posat l’arbre i ara posarem el pessebre

Saps qui va inventar el pessebre? Vaig a explicar-t'ho. Posa molta atenció.

El pessebre el va inventar Sant Francesc d'Assís, el sant de la humilitat i de la pobresa, en el Nadal de 1223, fa molts anys ja, al poblet de Greccio, a Itàlia.

Francisco estava feble i malalt, i pensant que potser aquella seria la seva última Nadal a la terra, va voler celebrar-la d'una manera diferent i molt especial.

Un amic de Francisco, el senyor Joan Velita, era amo d'un petit bosc a les muntanyes de Greccio, i al bosc hi havia una gruta que a Francisco se li semblava molt a la Cuevita on va néixer Jesús, en els camps de Betlem, i que ell havia conegut feia poc en el seu viatge a Terra Santa.

Francisco va parlar amb el seu amic, li va explicar la seva idea de fer-hi un "pessebre viu", i junts el van preparar tot, en secret, perquè fos una sorpresa per als habitants del poble, nens i grans.

Entre la gent del poble, Francisco i Juan van escollir algunes persones perquè representessin a Maria i Josep, i als pastors; els van fer prometre que no dirien res a ningú abans del Nadal, i, seguint el relat de l'Evangeli de Sant Lluc, van preparar l'escena del naixement. Fins aconseguir un bell nadó perquè representés Jesús!

La nit de Nadal, quan totes les famílies estaven reunides a casa seva, les campanes de l'església van començar a tocar soles ... Tocaven i tocaven com si hi hagués una celebració especial! ... Però ningú sabia què estava passant ... El Rector del poble no hi havia dit que anés a celebrar la Missa del Gall ... la Missa de Mitjanit ....

Sorpresos i espantats alhora, tots els habitants de Greccio van sortir de casa seva per veure què estava succeint ... Llavors van veure a Francesc que des de la muntanya els cridava, i els indicava que pugessin on ell era.

Il·luminant-se amb torxes, perquè la nit estava molt fosca i feia molt de fred, tots es van dirigir al lloc indicat, i quan van arribar van quedar tan admirats, que van caure de genolls, perquè estaven veient una cosa que mai havien pensat poder veure. Era com si el temps hagués retrocedit molts, molts anys, i es trobessin a Betlem, celebrant el primer Nadal de la història: Maria tenia Jesús en els seus braços, i Josep, molt entusiasmat, conversava amb un grup de pastors i pastores, que no es cansaven d'admirar al nen que havia acabat de néixer ...

Després, quan tots es van calmar, el sacerdot, que havia estat còmplice de Francisco i de Juan Velita en aquell secret, va celebrar la Santa Missa, i Jesús es va fer present en el Pa i el Vi consagrats, com passa sempre que se celebra una Missa en qualsevol lloc del món.

Acabada l'Eucaristia, Francesc, ple d'amor i d'alegria, els va explicar a tots els presents, amb luxe de detalls, la bella història del Nadal, i Jesús, "llum del món", va omplir els seus cors de pau i d'amor.

Tres anys més tard, Francesc d'Assís va morir, deixant-nos aquesta bella costum de fer el pessebre cada any, que a tots ens agrada tant.

 La tradició  recollida per l’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats, marca que entre el 8 i el 13 de desembre s’ha de muntar el pessebre, que ocuparà un espai fix dins de casa fins a la Candelera, tant si plou com si fa sol, el 2 de febrer.

Fins demà que obrirem la 14... que tingueu un bon dia

Júlia

 

CALENDARI D'ADVENT - OBRIM LA 12

               

Obrim el dia 12, del nostre calendari d’advent, 

Des d’avui i fins que acabem el calendari et mostraré diferents adornos per aconseguir una decoració nadalenca ben original! Avui comencem amb el arbre. Anima’t i fes-ho!

                                       

Ja sabeu que m'agrada explicar les històries o origens de les coses...


Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?



Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.
Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre que representava les creences antigues de déus pagans d’arrel i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.
La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.
Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.
Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que portant la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant-ho a Estats Units al segle XX.

L’arbre de Nadal es un dels elements principals de la decoració de casa i es pot fer de moltes maneres...

.

Podem utilitzar una decoració tradicional ...

o decantar-nos per alguna cosa més moderna

 o nomes llums tambe li dona un punt de màgia 

Fins demà que obrirem la 13

JA ARRIBA NADAL !!!

Màgica, lluminosa, intensa... comença el compte enrere...

Res fa l'espera fins Nadal més dolça que obrir cada dia una porta en un calendari d'advent! 

I més encara en clau de decoració, perquè els de xocolata engreixen més...ja, ja 

amb sorpreses per fer-te l'espera més sorprenent cada dia.



 

Aquest que he preparat es per decorar amb petits detalls i fins i tot per una tarda passant-la fent petites manualitats, per al teu arbre o per fer un centre o preparar aquestes galetes nadalenques, aqui us deixo aquest regal cada dia obrirem un juntes ...

 

                                              

                                                                  La nit de Nadal,

la més estelada de l'any...

Aprofiteu aquests últims dies per preparar les manualitats de Nadal que us calen per decorar la casa pensant en tota la família . A treballar !

Júlia