LA MÀGIA DEL NADAL...

M'encanta  el Nadal de tots és sabut i per això avui us parlaré d'una de les seves tradicions familiars...

Ja estem a  primer diumenge d'advent, i per aquesta raó us porto aquest post ple de bones idees per crear un calendari a casa i sigui d'allò més fàcil i divertit per als més petits.

EL COSTUM DEL CALENDARI D'ADVENT

Advent significa arribada, és a dir, temps en què els cristians esperem la vinguda de Crist al món.

Per a això ens preparem que arribi el dia 25 de desembre i celebrar el seu naixement.

Un costum molt bonica és la del "Calendari d'Advent" molt estesa en gairebé tot Europa.

Quins són els seus orígens? Es remunten al final del segle XIX a Alemanya.

Allà les famílies evangelistes assenyalaven amb un guix els dies amb ratlles en una paret fins a l'arribada del dia de Nadal. També posaven una corona de vesc amb quatre espelmes i cada diumenge de la setmana encenien una, l'Advent sol constar de quatre setmanes, encara que en ocasions és uns dies més llarg, en aquest cas són pocs.

Hi ha diverses versions de com i per què va néixer la idea de fer un calendari per a aquesta data.

Uns diuen que una mare alemanya que era pastissera li va fer un pa de pessic (a Alemanya els bescuits no tenen la textura tova com a Espanya, duren diversos dies) al seu fill, i cada dia li donava un tros fins al dia 25 de desembre.

Una altra teoria és que una altra mare va fer per al seu fill una cartolina amb 24 o 25 finestretes (depèn dels calendaris), que en obrir tenien unes estampetes amb temes nadalencs o joguines, la qual cosa al nen li feia molta il·lusió.

Altres famílies encenien una espelma cada dia fins a l'arribada del Nadal.

Un ciutadà de Munic va fabricar el primer calendari d'Advent, es deia Gerhanrd Land, al principi eren estampes tipus cromos que es pegaven als fulls del calendari diàriament, més tard es va fabricar amb finestres en la seva impremta "Reichhold & Lang". La seva comercialització va començar el 1930.

Avui en dia és un costum molt generalitzada a Espanya, en gairebé tots els supermercats els venen farcits de xocolata per als més petits; el calendari amb xocolates dins es va començar a fabricar el 1958.

 A casa teníem el costum i el seguím i conservem un calendari de tela amb unes bossetes amb els dies numerats i jo els omplia amb galetes i xocolates amb formes, una campana, un estel, un cor ..., tot embolicat amb molt colorit, blanc, vermell i verd. 

A la nit quan s'anaven els meus fills a dormir  obrien el seu regalet dins la bossa i la prenia en el dia que tocava, abans d'anar-se al llit  el primer que feien és anar a veure el que hi havia, eren petits detalls, és un regal petit i una gran il·lusió (caramels, xuxes, petites joguines,  figuretes de xocolata amb forma d'arbre de Nadal, el Pare Noel o els tres Reis Mags, etc) però el de l'últim dia era el més gran. No sé a qui li feia més il·lusió el regal, si als meus fills o a mi. 

Amb això vull dir que no cal comprar als fills joguines massa cares  per tenir-los contents, (perquè a més després no li facin ni cas), amb una mica de dedicació i un petit detall pots fer-los feliços.

Hi ha qui pensa que el calendari és un costum infantil, estan molt equivocats, hi ha autèntiques preciositats per a majors, sóc una enamorada d'ells. De fet en tinc una amiga que té un castell alemany, en obrir les finestres descobreixes una de les porcellanes de Meissen de la col·lecció del palau, que és molt famosa a Alemanya.

El Museu Thyssen Bonermisza de Madrid va fer un amb la seva façana, el "Palau de Vistahermosa", cada vegada que hauries una finestra (tancada hi havia una corona d'Advent) sortia la imatge d'un quadre del museu, el 25 de desembre sortir una Nativitat.

També hi ha Calendari d'Advent per a adults com aquest de l'occitane per al 2015 porta 24 sorpreses, de les quals 17 són productes i 7 petites sorpreses.

O aquest amb cremes i mostres de perfumeria.

I pels mes dolços...

També pots comprar-los o fer-los de tela o de fusta amb diferents formes (cases, xemeneies); la història està en què el calendari tèxtil o de fusta va néixer de les restriccions en la Segona Guerra Mundial a Alemanya.

 Com no hi havia paper s'ho van arreglar fent-los casolans, aquí podeu posar en pràctica la vostra imaginació, fabricant un model al vostre gust o personalitzant.

Com aquests tiots fet amb els cartrons dels rotllos de paper higiènic.

Es tracta de decorar-lo! Li fem  ulls, boca, barretina i manta:

Els ulls son dos trocets de cartrolina negre enganxats, la boca està feta amb rotulador, la barretina és un troç de feltre vermell amb una franja negre, i la manta és un retall de roba de color.

I ara és quan els nens se'n van a dormir i només queda omplir les panxes dels tions amb regalets: gomes d'esborrar, xocolatines, llaminadures, petites figuretes, maquinetes de fer punxa, etc... Els tapem bé, posant-hi una gota de cola i els hi enumerem de l'1 fins al 25.

I d'aquesta forma unim la tradició cristiana amb una tradició pagana i ben catalana.

Crec que és un costum molt bonic, tant per a nens com per a majors, jo ja estic desitjant que arribi el dia 1 de desembre per obrir el meu.

  . . . . .  ReCePTeS

Et ve de gust fer unes galetes per Nadal casolanes? 

Les d'aquesta recepta estan fetes amb mantega i a més les  decorarem perquè quedin molt colorides. Potser les pots posar en el calendari. Que les gaudiu!

Ingredients

150 grams Mantega

300 grams Sucre

1 Ou

2 culleradetes Vainilla

3 tasses Farina

225 grams Formatge Crema

Colorant alimentari dels colors que vulguem

Coco Ratllat encenalls de xocolata, fideus de colors o similars

Bat la mantega fins que quedi amb textura de crema i afegeix 150 grams de sucre sense deixar de batre.

Quan el sucre s'hagi dissolt, afegeix l'ou i una culleradeta de vainilla i segueix batent.

Afegeix la farina a poc a poc, fins que la massa sigui massa sòlida com per seguir batent. A partir d'aquest moment, treballa la massa amb les mans i segueix afegint farina fins que la massa ja no s'enganxi.

Estén la massa sobre una superfície enfarinada i aplánala amb un corró, fins que tingui un gruix de mig centímetre aproximadament.

Estén la massa sobre una superfície enfarinada i aplánala amb un corró, fins que tingui un gruix de mig centímetre aproximadament.

Talla les galetes amb motlles de les figuretes nadalenques que vulguis i posa-les en una safata per forn.

S'enforna durant 10 minuts a una temperatura de 180 º. Passat aquest temps, treu-i deixa-les refredar.

Per fer la crema setinada, bat la crema juntament amb una culleradeta de vainilla, la resta del sucre i el colorant.

Quan les galetes estiguin seques, decora al gust amb la crema setinada i els encenalls de xocolata o el que hagis triat. ¡Boníssimes!

                

I ara com es Nadal us volia fr un ptit regal...

   CONTE DE NADAL ...

Hi havia una vegada durant una tarda freda i de molta neu, propera al nadal, un grup de nens que jugava molt alegrement fent ninots i pilotes amb la neu. Entre ells estaven Carles i Lluis que es llançaven els flocs de neu una vegada i una altra com tots, provocant rialles entre els altres nens. Era un dia previ al Nadal a on regnava l'alegria i les ganes de compartir en família i amics, però per allà a prop hi havia un ancià molt rondinaire a qui no li agradava l'alegria dels nens i menys del nadal, així que els va cridar a els nens i els va dir: "fora del meu camí"; espantant-los a tots però Lluis es va acostar a poc a poc, el va mirar i li va dir a l'avi: "feliç nadal", abraçant fortament la qual cosa va commoure el dur cor de l'ancià que dit sigui de passada, era molt solitari i tenia moltes riqueses.

L'avi es va posar tan feliç per aquest gest que va decidir posar-se el vestit més elegant que va tenir i va sortir pels carrers a comprar moltes joguines amb els seus diners per repartir-los com ningú ho havia fet fins aleshores, fent feliços a molts nens i gràcies a Lluís que amb la seva tendresa preferir compartir una gran abraçada conquistant així el cor de l'ancià que va dir que per a ell havia estat aquesta abraçada el millor regal de Nadal. Això ens ensenya que moltes vegades, quan una persona es mostra dur de cor amb nosaltres, podem estovar amb demostracions d'afecte i moltes vegades la persona acaba canviant la seva actitud havent-hi un final feliç per a tothom. I conte contat, aquest conte curt de Nadal  ha acabat.

                    

          

                                                                                                    Els dies cauen.

                                                                 El mes deixa pas a la dolçor, a la il.lusió, a la sorpresa i l'emoció.

                                                                        És el temps d'una mirada, una carícia i molts petons.

                                                             Cristina Company

                                                                                          senzillamentescriure.blogspot.com

                                               

Moltes gràcies pels teus comentaris, desitjo que passeu un feliç cap de setmana

Si no vols perdre cap publicació del meu blog, fes-te seguidor/a en la finestra de Seguidors, situada al final del bloc.

Si et ve de gust deixar algun comentari, trobaràs l'enllaç (Comentari) al final de cada entrada del bloc.