diumenge, 16 de novembre del 2014

BENVINGUTS!!!




"Doneu la Benvinguda a la vostra Llar".




Un rebedor amable, ple de bones vibracions, que t'aculli i et faci sentir a casa. Així ha de ser aquest espai que et protegeix del món exterior.




Potser heu llegit en algun llibre o us han dit que per atreure la "energia positiva" s'ha de col·locar a la porta de la casa un mirall envoltat de símbols xinesos. Els símbols (pa-kua) que els xinesos col·loquen a les portes de les seves cases són, per a ells, un símbol de l'harmonia i l'equilibri de l'Univers i els permet connectar-se amb aquesta harmonia i aquest equilibri, pero no per nosaltres.




He llegit que cada poble té una memòria col·lectiva, que és la suma de les experiències de centenars de generacions, i que determina moltes de les nostres reaccions cap als símbols i almenys que estiguem profundament imbuïts de la cultura xinesa, els símbols xinesos no funcionaran per a nosaltres senzillament perquè pertanyen a una altra cultura, a una memòria col·lectiva que no és la nostra. 





Per tant hem  de posar a l'entrada de casa coses  que signifiquin protecció i "bona ona" per a nosaltres. I hem de donar la benvinguda a casa com a nosaltres ens agrada. Escollint  el color que mes ens agradi, préssec i salmó són molt recomanables, groc si tenim poca llum natural. 






Trieu simplement el color que més us agradi i no es preocupeu de res més. Tons clars i neutres són els més adequats. 




Beigs, cremes, pedres ... acostumen a ser els protagonistes. Ho són per la seva capacitat per sumar claredat i ampliar l'espai, i també per ser perfectes comodins a l'hora de fer les transicions entre estades. Les decoracions més actuals es decanten pel nou blanc -el gris- i per afegir alguna nota de color en forma de paret de contrast, una bona manera de ressaltar la claredat de la resta.





Si necessites guanyar alçada en el teu rebedor, pinta el sostre més clar que les parets: et incrementarà la sensació d'altura.




La forma en què es resol l'àrea de recepció reflecteix la nostra empatia, la nostra actitud cap als altres i cap a nosaltres mateixos. L'Univers és una porta d'anada i tornada: rebem allò que donem. El rebedor marca la transició entre l'estat de consciència de "fora de casa" i el de "dins". Venim d'un espai Yang: el carrer, el trànsit, el moviment entrem a un lloc Yin: privat, protegit, estable, personalitzat: el rebedor ha de dir-nos "Estàs a casa teva, amic meu" .La forma d'harmonitzar el rebedor de casa es resumeix en: DONAR LA BENVINGUDA...





Imagineu obrir la porta de casa i accedir a un rebedor ben il·luminat. Un rebedor ombrívol mai no pot funcionar bé, som atrets i estimulats per la llum. A la dreta de la porta trobar un lloc on deixar el que portem a la mà: bosses, carteres, paraigües ... almenys les claus de casa. Quan deixem les claus en aquest lloc que hem acondicionat per això trobem aquella  foto tan bonica de tota la família durant les últimes vacances que van passar junts i sentim tota la pau i la felicitat d'haver arribat a casa. 




Col·loqueu al rebedor, quadres,  fotografies o objectes (plantes, flors) que us doni la benvinguda a la vostra llar.    Pero mai col.loqueu en el rebedor factures sense pagar (llum, gas telèfon), fotografies velles de gent ja morta, carpetes o elements de treball perquè el feng shui al rebedor compleixi la funció que ja hem comentat que és la de donar equilibri i harmonia. 




Tambe si diposeu d'espai i us agrada podeu posar un mirall en els laterals, perquè abans de sortir al carrer, ens podem donar un últim cop d'ull.  Són molt útils per la seva capacitat de donar profunditat, multiplicar la llum i ampliar l'espai. La tendència actual passa per recolzar-los en lloc de penjar-los.





Un altre detall que sempre aporta un toc de calidesa són les catifes, catifes que hem de considerar rebran molt trànsit a l'hora d'escollir els materials i colors.



Un rebedor amable, ple de bones vibracions, que t'aculli i et faci sentir a casa. Així ha de ser aquest espai que et protegeix del món exterior. 





En el cas del rebedor de la fotografia, s'ha escollit un penjador paraigüer, i un prestatge gruixuda amb personalitat, sobre la qual s'han col·locat diferents objectes decoratius més que pràctics.




Per últim us deixo una proposta que  és senzilla, molt moderna, molt útil, creativa, low cost i per a espais chiquititos. Algú dóna més? L'he trobat en el Blog Gamma deco i compleix la majoria dels requisits per tenir-la molt en compte,






  ReCePtEs AMB HISTORIA 






Aquesta  recepta de l'all i oli de codony, és típica de muntanya, on a l’ hivern feia un fred viu que ho gelava tot!.


Per començar el dia, per fer un bon esmorzar, els pagesos dels Pallars, concretament del Jussà, d'Isona, i segurament d'altres indrets de Catalunya. La seva elaboració està vinculada a la temporada del codony (tardor). Es feia una bona torrada, a la brasa del foc que no faltava a cap casa, i sucada amb aquest all i oli i regant amb un traguet de bon vi, això era començar bé el dia! . També pot ser un bon acompanyant pel tall del dinar o sopar, principalment de la carn.

La seva elaboració està vinculada a la temporada del codony (tardor). Són menges que es van perdent i com ho he trobat e una d’aquestes receptes d’arreu del país, i la he provat, avui us la porto, jo la faig amb ou com es fa el all i oli a casa i li afegeixo el codony.

Si el feu ja em direu si us ha agradat.



ALL I OLI DE CODONY

Ingredients:

-         2 codonys ben madurs
-         Dos grans d’all (si us agrada més fort                      posar-ne més)
-         Una mica de sall·l
-         ¼ d’oli d’oliva (suau)
-         1 ou


Preparació:

Rentem els codonys, pelem i traiem el cor. Posem en un cassó i cobrim d’aigua, fem bullir uns 20 minuts. Escorrem i deixem refredar.

En el vas del pimer posem els alls tallats, afegim el codony i l'ou, i la meitat de l’oli i triturem, anem afegint l’oli a poc a poc perquè vagi lligant.
Per guardar-lo el posem en un pot tapat i reservem a la nevera, es pot fer sense ou i ens aguantarà ben be un mes.




Entrada a la vida.
Sortida al futur.
Avantsala dels desitjos.
Una llar, un lloc on estar.

Senzillamentescriure.blogspot.com


                                                        


Gràcies per la teva visita i deixar el teu comentari !!!





diumenge, 9 de novembre del 2014

TEMPS A CASA






En les estacions més fredes de l'any ens agrada gaudir més de la nostra llar i solem passar més temps a casa. No us passa que quan sortiu de treballar, se us il·lumina la cara pensant en acurrucaros al sofà amb la manteta? Sens dubte, el saló és un dels llocs ideals per passar les tardes de tardor i hivern, envoltats de família o amics. Aconseguir aquesta calidesa és fàcil usant els colors, teixits, tèxtils ... ideals per a la tardor.




El sofà és un dels mobles més importants del saló. A l'hora de triar cal tenir en compte que ha de ser confortable i resistent, però a més ha d'anar en consonància amb la decoració, l'estil, la forma i la mida de l'estada. Descobreix els tipus de sofàs que hi han.



Avui en dia podem trobar al mercat molts tipus de sofàs, de formes i mides diferents, entre els quals haurem de seleccionar el que millor s'adapti a les nostres necessitats.


Avui m'he donat una volta i us porto els sofàs Chesterfield o chester (abreviatura utilitzada en espanyol), són una icona de la decoració britànica i el sofà clàssic anglès per excel·lència, elegant, resistent ...


A 'Viatjant amb Chester', el veritable protagonista no és el convidat de la xerrada, ni Risto Mejide, sinó el propi Chester, un sofà molt especial triat per cada convidat i que passarà pels més diversos escenaris de la nostra geografia.




Un convent, una sala ministerial, un garatge o, fins i tot, sota un pont són alguns dels escenaris en els quals Risto i un personatge d'actualitat tindran l'oportunitat de mantenir una conversa, una xerrada pendent asseguts sobre cada Chester.





Els dos Chester de cada setmana, entapissat segons els gustos i la personalitat de cada convidat al programa, es subhasten i la recaptació es destina a una causa benèfica escollida per cada personatge.



Els sofàs Chesterfield o chester (abreviatura utilitzada en espanyol), són un símbol indiscutible i emblemàtic de l'Estil Clàssic anglès.

El seu origen històric documentat, data de principis del S XIX quan es van emprar per ambientar els exclusius i elitistes clubs socials londinenses on només es permetia l'entrada a socis del gènere masculí. En les dècades següents va passar als salons de les cases britàniques de l'alta societat i posteriorment es va popularitzar fins a convertir-se en una icona de la decoració britànica i el sofà clàssic anglès per excel·lència.



Segons explica la llegenda, encara que existeixen diverses versions de la mateixa, el seu origen es deu al IV Comte de Chesterfield: Philip Dormer Stanhope (22 setembre 1694 - 24 marzo de 1773), estadista, diplomàtic i home de lletres, mecenes de Voltaire i conegut per les Cartes al seu fill, recopilació de la correspondència que va mantenir amb el seu fill natural.




Pel que sembla, Mr. Stanhope va encarregar la realització d'una butaca a un ebanista  local indicant expressament que fos "dur i robust", amb els braços i suport a una mateixa alçada per obligar a seure amb l'esquena recta. El comte de Chesterfield, s'havia adonat que les butaques habituals no permetien al seu personal de servei mantenir la postura alçada i correcta, el que deslluïa la vestimenta o uniforme del seu majordom i per això va encarregar una butaca especial que respongués a les seves estrictes cànons d'estil.





La llegenda continua i ens situa en llit de mort del comte, on les seves últimes paraules abans d'expirar, van ser dirigides al seu lacai, a qui va indicar que donessin un seient al senyor Dayrolles (Please, give a seat to Mr. Dayrolles), jove diplomàtic que havia acudit a interessar-se pel seu padrí i benefactor.








El lleial empleat, probablement cansat de la rigidesa de la butaca que el seu amo li havia imposat durant anys; interpretar l'última voluntat d'aquest al peu de la lletra, insistint que el visitant havia de portar amb si el moble i obligant-lo a això malgrat les sonores protestes de l'interessat. 




Mr Dayrolles, que suposem va haver de carregar amb el pesat moble durant una bona estona, es va fixar en la butaca en arribar a casa: un objecte d'una magnífica puresa, entapissat amb un bell cuir marró esquitxat de botons grans i profunds que semblaven donar-li forma i al qual la pàtina del temps conferia un aspecte encara més atractiu. En altres paraules, es tractava d'una obra mestra completament atemporal.




No sabem exactament com la butaca en qüestió va ser reproduït posteriorment, però hem d'imaginar que es va deure als encàrrecs del cercle d'amistats de Mr. Dayrolles, entre els que la butaca va causar admiració.


D'origen aristocràtic, aviat va ser adoptat per la burgesia i la classe benestant com el súmmum de l'estil refinat. La proliferació de clubs masculins primer entre la societat londinenca i més tard a la resta d'Anglaterra, el va convertir en peça fonamental i imprescindible en salons de l'alta societat britànica, despatxos de professionals liberals, banquers i nous rics.





 En definitiva, qualsevol que pogués permetre havia de tenir un Chesterfield per demostrar o aparentar el seu status social. A tots ens consta, l'extrema importància conferida a les aparences a Anglaterra Victoriana.




La veritat és que la butaca, que molt aviat va aparèixer en la seva variant sofà, va travessar les èpoques sense passar de moda. Divulgat en el vast imperi colonial del Regne Unit pels oficials de l'Armada Britànica i introduït amb èxit en els cercles de l'alta societat americana per les seves connotacions nostàlgiques de la mare pàtria.




 Els colors i models (butaques, butaques, banquetes, balancins ...) que es van anar succeint al llarg de dos-cents anys, mai van deixar d'inspirar-se en l'original seient de la llegenda, si bé han anat millorant la seva comoditat en la seva adaptació a entorns domèstics i necessitats actuals. L'entapissat capitoné (botons cosits a mà), les potes curtes i tornejades són les principals característiques d'aquesta joia del disseny.


Dos segles després de l'episodi de la mort del comte i el naixement del Chesterfield, aquest sofà segueix identificant-se en el món sencer amb el bon gust i l'estil clàssic. A més, en època recent, l'auge de l'estil retro, els situa també com a referència decorativa obligada de plena actualitat. El seu inimitable encoixinat i els seus elegants formes han estat adoptats per dissenyadors i creadors d'interior que els integren també en ambients moderns i minimalistes.



El Chesterfield està de moda i actualment, és habitual trobar-los també en ambients molt allunyats del clàssic. Els veiem sovint en els mitjans de comunicació, cinema, tv, revistes de societat, i en les llars de famosos, polítics, actors, models, campanyes publicitàries, vídeos musicals de grups de Rock i estrelles del Pop.



Pur disseny tradicional anglès en una icona vintage de irrefutable èxit mundial, que trobés a la nostra web en versions clàssiques, limitades, personalitzades o irreverents, sempre en cuir autèntic, teles i velluts, de colors tendència com a blanc, malva, fúcsia, platejat, daurat , ... Sempre la major qualitat a preus, per fi, assequibles a totes les butxaques.







Sofàs originals



En el món de la decoració i l'interiorisme, ens trobem amb molta freqüència amb butaques i sofàs originals que són autèntiques obres d'art pel seu disseny i personalitat . Algunes d'elles us les mostrare en aquest post.






Aquests originals sofàs dissenyats per uns Arquitectes, estan fabricats amb cartró. Una idea original no se si gaire còmode. El reciclatge arriba a les llars.




Dos sofàs ideals per als amants dels cotxes antics. El primer que podeu veure a la imatge següent és una rèplica del famós cadillac americà. És una autèntica delícia per als apassionats de la decoració vintage.





Una altra de les joies automobilístiques que té la seva rèplica en format sofà és el famós escarabat. No us sembla que el entapissat en cuir blanc, li dóna un toc d'elegància i disseny espectacular a aquesta peça de col·leccionista ?.




Sofà Llavis, un sofà de cinema


Un sofà d'allò més surrealista. Mai millor dit, ja que té el seu origen en el disseny del pintor Salvador Dalí, màxim exponent del Surrealisme. 









 Per al seu disseny, es va inspirar en la cara de l'actriu Mae West, concretament en els seus llavis. Un disseny que va quedar reflectit en el seu quadre Retrat de Mae West que pot utilitzar-se com a apartament surrealista.



Inicialment, aquest sofà es va realitzar en fusta i setí, amb la finalitat de recrear al màxim la brillantor i la textura dels llavis de l'actriu. Posteriorment, s'ha reproduït en pell, tal com apareix en la imatge de la revista MiCasa.


Aquest sofà de Johnny Swing, mostra com l'artista troba en els diners / les monedes, un mitjà per crear art, jugant amb la forma, fins a aconseguir aquesta sorprenent visió del moble.








 foto: interestingengineering.com


Milers de monedes de mig $ conformen aquesta escultural i brillant peça. L'autor ha realitzat altres mobles en base a aquesta idea, i aquesta és l'última peça de la seva col·lecció "All the king 's men", on es pot dir que literalment estàs assegut i envoltat de diners.









 ReCePta




M'agrada molt el moniato rostit, coincidint amb aquesta celebració de tots sants em  venia de gust fer-los servir per fer un plumcake. Aquest any ho he fet per celebrar la castanyada juntament amb els panellets, i el vi dolç




PLUM CAKE DE MONIATO ROSTIT




Ingredients, 

200g moniato rostit
3 ous L
100g sucre moreno
60 g oli d'oliva (millor arbequina
1 culleradeta de canyella
200g farina amb llevat bizcochona
1 cullerada sopera de sucre en pols 
1/2 culleradeta de canyella










Elaboració








Amb unes barilles batre els ous, el sucre i el puré de moniato.
Afegir l'oli d'oliva i seguir batent.
Incorporar la farina i la canyella tamisades. Batre perquè no quedin grumolls.















Bolcar la massa en un motlle plum-cake de 24 cm. Per facilitar el desemmotllat greixar el motllo.
Escampar la superfície amb una barreja de sucre i canyella, així obtindrem una crosta cruixent.
Coure al forn a 190º durant 35-40 minuts o fins que al punxar amb un escuradents surti net.


              


Acurrucats, estirats, asseguts...
Un al costat de l'altre.
I l'altre... al meu costat.

Cristina Company
Senzillamentescriure.blogspot.com


                                                                         



MOLTES GRACIES PELS VOSTRE COMENTARIS, QUE  TINGUIS UNA ESTUPENDA SETMANA!!

 AH! I  FELIC CONSULTA  






Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor, us espero en el proper post.