PERQUÈ CELEBRAR ELS ANIVERSARIS....

                    

El meu aniversari s'acosta i  no sabia  que fer... l'any passat vaig  decidir que no ho  volia celebrar m'acabaven de donar la pitjor de les notícies,  el meu pare tenia càncer. Ara crec que va ser un error, la vida s'ha de celebrar. Aquest any vull celebrar-ho, vull celebrar que estem un any més junts, i desitjaria  celebrar-lo molts anys mes...

                        

Vivim uns temps en què es venera la joventut; només semblen ser acceptats els cossos adolescents sense mostres aparents del pas del temps i la societat ha deixat de valorar l'experiència i els coneixements de la gent. 

Doncs bé, jo reivindico la meva edat, m'agrada fer-me gran perquè cada dia que passa em sento millor amb mi mateixa.

Es fa necessari dir prou a aquest afany per voler seguir sent joves per sempre; a haver de negar la nostra edat, sobretot les dones, a no poder dir sense embuts els anys que no només hem complert, sinó que hem viscut, gaudit, compartit, estimat, plorat i, per descomptat, crescut.

        

Les pors que abans em bloquejaven i impedien fer coses amb els anys han anat desapareixent i em sento més lliure. M'importa moltíssim menys del que puguin pensar de mi els altres.

Amb els anys he admès que no sóc perfecta, que estic en evolució i que em queden moltes coses per aprendre, això m'ha fet també ser més tolerant i comprensiva amb els altres.

             

Cada vegada  em conec millor, les experiències bones i dolentes que últimament m'estan tocant viure t'enforteixen  ara si que sé el que em senta bé i el que no.

Un any mes en la meva vida ........

                                   

També com un regal mes,  he trobat aquesta bonica poesia de Charle Chaplin, amb la qual m'identifico completament,  crec que és perfecta en un dia per a mi tan especial i m'encanta poder-la compartir, amb tots vosaltres.

                             

"El teatre de la vida"

La vida és una obra de teatre que no permet assajos ...

Per això, canta, riu, balla, plora

i viu intensament cada moment de la teva vida ...

... Abans que el teló baixi

i l'obra acabi sense aplaudiments.

Hei, hei, somriu!

més no t'amaguis darrere

d'aquest somriure ...

Mostra allò que ets, sense por.

Hi ha persones que somien

amb el teu somriure, així com jo.

Viu! Intenta-ho!

La vida no passa d'una temptativa.

Estima 

Estima per sobre de tot,

estima a tot i a tots.

No tanquis els ulls a la brutícia del món,

no ignoris la fam!

Oblida la bomba,

però abans fes alguna cosa per combatre-la,

encara que no et sentis capaç.

Busca!

Busca el que hi ha de bo en tot i tots.

No facis dels defectes una distància,

i si, una aproximació.

Accepta!

La vida, les persones,

fes d'elles la teva raó de viure.

¡Entén!

Entén a les persones que pensen diferent a tu,

no les reprovis.

Ep! Mira ...

Mira a la teva esquena, quants amics ...

Ja vas fer algú feliç avui?

O vas fer patir algú amb el teu egoisme?

Ep! No corris ...

¿Perquè tanta pressa?

Corre tot just dins teu.

¡Somia!

Però no perjudiquis a ningú i

no transformis el teu somni en fugida.

¡Creu! Espera!

Sempre hi haurà una sortida,

sempre brillarà una estrella.

¡Plora! Lluita!

Fes allò que t'agrada,

sent el que hi ha dins teu.

Escolta ...

Escolta el que les altres persones

han de dir,

és important.

Puja ...

Fes dels obstacles graons

per a allò que vols assolir.

Mas no t'oblidis d'aquells

que no van aconseguir pujar

a l'escala de la vida.

Descobreix!

Descobreix allò que és bo dins teu.

Procura per sobre de tot ser persona,

jo també intentaré.

Hei ! Tu ...

ara ves en pau.

Jo ncssito  dir-te que ... 

T'ESTIMO,

simplement perquè existeixes.

Charles Chaplin

Passa el temps.

I som aquí, junts.

Un nou dia i el camí segueix serpentejant, però sempre endavant. 

No deixis passar el moment de celebrar la teva vida... Mai...

Cristina Company

senzillamentescriure.blogspot.com

                                                              

MOLTES GRÀCIES PER ELS VOSTRES COMENTARIS, US AGRAEIXO DE TOT COR I M'ANIMEN A SEGUIR
GRÀCIES !!

                                                                          

FELIÇ SETMANA. 

PETONS.

AMOR QUANTIC

Com us vaig dir en posts anteriors he tornat ha passar per moments hospitalaris i he aprofitat per llegir un llibre molt adequat al 14 de febrer.  M'han agradat les anècdotes científiques i les curiositats que s'expliquen en aquest llibre, l'original ambientació el que fa que "Quantic Love", més que una novel·la d'amor a l'ús, sigui una novel·la d'amor quàntic. Realment he gaudit molt llegint i aprenent coses que desconeixia.

us faig un resum...

Laila és una noia que ha acabat el col·legi i amb la idea d'aconseguir diners per a la seva vida universitària viatja a Suïssa per treballar com a cambrera en un dels restaurants del CERN un dels centres d'investigació més importants del món. Aquí coneixerà una boja, maca i intel·ligent noia que canvia una mica la seva tranquil·la vida, a un periodista que li ensenya a fer un capuccino increïble i un geni callat i tímid que guarda molt més que investigacions avorrides. Entre anècdotes d'una part dels homes més intel·ligents del món, festes i serveis a taules del restaurants Laila comença a viure experiències en la seva vida que de no haver viatjat sap que mai podria haver experimentar.

Al CERN, el centre d'investigació més avançat del món, entre experiments de viatges en el temps i de teletransportació, entre partícules que superen la velocitat de la llum i altres que revelen l'origen de l'Univers, la jove Laila s'enfronta al misteri més que existeix: com triar entre dos amors. D'una banda, l'Alessio, un atractiu periodista, i, de l'altra, en Brian, un cerebral científic que amaga un gran secret.

Definitivament Quantic Love m'ha agradat per la seva senzillesa a l'hora d'explicar les coses i la manera de presentar el romanç, un romanç que no va més enllà. Un amor convencional i una història tendra i dolça, ideal per passar l'estona. La gaudireu si sou fans dels finals feliços, d'aquells llibres que deixen bon gust de boca quan els acabes. Un llibre molt lleuger i agradable de llegir.

Quina relació té la ciència amb el sentiment més universal de la humanitat? ¿Estimar es pot explicar a través de la física? Totes aquestes preguntes i moltes altres tenen resposta en Quantic Love, una història d'amor i ciència protagonitzada per una noia i dos nois que passen l'estiu al CERN, el Centre d'Investigació Nuclear de Ginebra. Un triangle amorós amb què viurem una història apassionant i emotiva i amb la qual a més descobrirem l'interior dels laboratoris i la realitat dels científics actuals. Quantic Love és la novel·la que resol l'equació de l'amor.

El que més m'ha agradat: les anècdotes i les curiositats que s'expliquen en el llibre. 

                                   

i per acabar, ja se que estic una mica "nyonya" pero, ja sabeu que estic patint amb el meu pare aquesta maleïda malaltia que ens ha tocat aquest segle i parlar d'AMOR EN MAJUSCULES ho necessitava...

Preciosa carta d'Albert Einstein a la seva filla ... "L'amor"

Carta d'Albert Einstein a la seva filla A finals dels anys 80, Lieserl, la filla del cèlebre geni, va donar 1.400 cartes escrites per Einstein a la Universitat Hebrea, amb l'ordre de no fer públic el seu contingut fins dues dècades després de la seva mort. Aquesta és una d'elles ... a Lieserl Einstein:

"Quan vaig proposar la teoria de la relativitat, molt pocs em van entendre, i el que et revelaré ara perquè ho transmetis a la humanitat també xocarà amb la incomprensió i els perjudicis del món. Et demano tot i així, que la custodies tot el temps que sigui necessari, anys, dècades, fins que la societat hagi avançat prou per acollir el que t'explico a continuació.

Hi ha una força extremadament poderosa per a la que fins ara la ciència no ha trobat una explicació formal. És una força que inclou i governa a totes les altres, i que fins i tot està darrere de qualsevol fenomen que opera a l'univers i encara no hagi estat identificat per nosaltres. Aquesta força universal és l'AMOR.

Quan els científics buscaven una teoria unificada de l'univers van oblidar la més invisible i poderosa de les forces. L'Amor és Llum, atès que il·lumina a qui el dóna i el rep. L'Amor és gravetat, perquè fa que unes persones se sentin atretes per altres. L'Amor és potència, perquè multiplica el millor que tenim, i permet que la humanitat no s'extingeixi en el seu cec egoisme. L'amor revela i revela. Per amor es viu i es mor. L'Amor és Déu, i Déu és Amor.

Aquesta força ho explica tot i dóna sentit en majúscules a la vida. Aquesta és la variable que hem obviat durant massa temps, potser perquè l'amor ens fa por, ja que és l'única energia de l'univers que l'ésser humà no ha après a manegar a la  seva manera. Per donar visibilitat a l'amor, he fet una simple substitució en el meu equació més cèlebre. Si en lloc de E = mc2 acceptem que l'energia per curar el món pot obtenir-se a través de l'amor multiplicat per la velocitat de la llum al quadrat, arribarem a la conclusió que l'amor és la força més poderosa que existeix, perquè no té límits.

Després del fracàs de la humanitat en l'ús i control de les altres forces de l'univers, que s'han tornat contra nosaltres, és urgent que ens alimentem d'una altra classe d'energia. Si volem que la nostra espècie sobrevisqui, si ens proposem trobar un sentit a la vida, si volem salvar el món i cada ésser sent que en ell habita l'amor, és l'única i l'última resposta. Potser encara no estiguem preparats per fabricar una bomba d'amor, un artefacte prou potent per destruir tot l'odi, l'egoisme i l'avarícia que assolen el planeta. No obstant això, cada individu porta en el seu interior un petit però poderós generador d'amor de l'energia que espera ser alliberada. Quan aprenguem a donar i rebre aquesta energia universal, estimada Lieser, comprovarem que l'amor tot ho venç, tot el transcendeix i tot el pot, perquè l'amor és la cinquena essència de la vida.

Lamento profundament no haver-te sabut expressar el que alberga el meu cor, que ha batec silenciosament per tu tota la meva vida. Potser és massa tard per demanar perdó, però com el temps és relatiu, necessito dir-te que t'estimo i que gràcies a tu he arribat a l'última resposta! ".

"Estima a qui t'estima, valora a aquesta persona que esta al teu costat, fins i tot en els moments en què ni tu mateixa et suportes, els qui t'estimen estan al teu costat en els moments difícils, fàcil és estar en els bons moments, difícil és que estiguin al teu costat quan més necessites suport i atenció. No permetis que el costum de tenir-lo o tenir-la, et prengui aquest algú especial que la vida t'ha donat.

Recorda que en els éssers humans l'exterior no sempre demostra el que a l'interior se sent, té cura, escolta, atén, i sobretot AMA. Fins que les forces s'esgotin, i si t'esgotes, descansa i torna a amar. Renova els sentiments i no desmaïs. Se feliç i fes feliç ".

                                                                  

                                                   "El teu pare: Albert Einstein"

 Espero que aquesta carta i aquestes paraules d'Albert Einstein cap a la seva filla us hagi fet reflexionar sobre l'amor.

Feliç Sant Valentí, dia dels enamorats, que tingueu una feliç setmana...

NOUS REPTES

Què tal esteu? Imagino que en ple procés depuratiu carregat de bones intencions típic de primers d'any: que si el gimnàs, que si deixar de fumar, que si la dieta depurativa (avui us porto una recepta sana, saníssima) 

¿M'equivoco?

Que aixequi la mà el que no s'hagi fet propòsits d'Any Nou alguna vegada i no hagi aconseguit complir-los. Deixar de fumar, perdre pes, començar a fer exercici i tenir hàbits saludables són alguns dels propòsits més típics i que menys s'aconsegueixen. Segur que tu mateix ho has intentat alguna vegada i t'has quedat en el camí.

Per aconseguir-ho, has de tenir ganes i conscienciar del teu objectiu. Un cop mentalitzat, aquí tens alguns consells perquè et sigui més fàcil arribar al 2017 amb les teves fites complertes.

REDUEIX EL NOMBRE D'OBJECTIUS

A vegades un no compleix els seus propòsits perquè té massa. Prova a tenir només un o dos i molt concrets i endavant amb ells. Pot ser el que més important et sembli o el que vegis més necessari en aquest moment. Sigues realista i sincer amb tu mateix i no et proposis coses impossibles o que sàpigues que no vas a complir.

COMPARTEIX TEUS PROPÒSITS

Vols deixar de fumar? ¿Posar-te a dieta? Troba a algú que tingui els mateixos propòsits que tu i així podreu ajudar-vos mútuament i donar-vos força. Si no el trobes, també pots dir-li a la gent del teu voltant el que t'has proposat perquè ells t'ajudin i t'ho recordin quan estiguis en un moment de debilitat. Si vols deixar de fumar i la gent ho sap, pot tallar i no encendre una cigarreta davant teu i et posin les dents llargues. Per això estan els amics no?

ACCEPTA LES TEVES LIMITACIONS

Pensa del que ets capaç i del que no i traça uns límits per veure quines coses són factibles. Si t'obstines a aconseguir alguna cosa que saps que no es pot (ja sigui per tu o per raons alienes), al final et envairà una sensació d'impotència i tiraràs la tovallola.

VE A POC A POC

Si mai has anat al gimnàs, no vas a començar a anar dues hores diàries. Comença a poc a poc i quan vegis que ho estàs aconseguint podràs anar ampliant les teves fites. Així serà més fàcil obtenir i celebrar resultats.

Aprofito per deixar-vos al final d'aquest post una vídeo amb uns exercicis per a cada un dels blocs musculars. Són molt senzills es poden fer a l'aire lliure i no necessites utilitzar cap tipus de material, Helen ha tirat d'imaginació per utilitzar elements naturals com pedres, troncs, esglaons ... '

PERO SI FALLES, TORNA A INTENTAR

No passa res si un dia et fumes un cigarret en una festa, si vas al cinema i menges crispetes de més o si et saltes el gimnàs un dia de ressaca. Som humans i els humans cometen errors. El que no es pot fer és rendir-se a la primera de canvi. Dóna't un marge d'error però segueix intentant-ho.

MAI ÉS TARD

És cert que Any Nou és una bona data per traçar propòsits, però no l'única. Si veus que no ho aconsegueixes sempre pots moure els propòsits per a un altre moment (primavera, estiu ...). Només has de ser conscient que per llavors podràs fer-ho.

Aqui us deixo els exercicis que us he promès. Helen Lindes ens deixa el seu vídeo.

La roba és de Nike i ulleres de Hawkers. Via: Revista Hola.com

Espero que us hagi agradat la rutina d'exercicis de la Helen Lindes i que us animeu a provar-la quan sortiu al parc o al camp. Com veieu, no cal anar al gimnàs per fer exercits d'allò més complets.

http://content.jwplatform.com/previews/iOdRygjS-tp3WLpQ9

Ànim i endavant, aquest 2016 sí que és possible! Espero que tots aconseguim els nostres propòsits 

COLS DE BRUSSEL.LES AMB MAGRANA

Estem en plena temporada de cols de brussel·les i encara que estigui acabant l'època de la magrana és una combinació plena de propietats i sabors que contrasten.

M'encanten les verdures al forn . De petita no m'agradaven gens les cols però ara m'agrada  el gust especial que tenen i amb aquesta recepta m'han conquistat. És senzilla, perfecta per al tupper i més súper sana.

He buscat els beneficis de les cols i en aquest enllaç he descobert que són riques en Vitamina C amb el que són beneficioses per a la vista, l'oïda i la pell a més de riques en potassi, fòsfor, calci, sodi i magnesi.

De la magrana he llegit que és una fruita nativa de Pèrsia i que els àrabs la consideraven la fruita de l'amor. Normalment la prenc com a Postre sola  o amb suc de taronja però en un plat salat  li dóna un toc increïble. 







La magrana té molta fibra i gairebé no hidrats de carboni amb el que no ens saltem la dieta si la incloem en els nostres plats. És rica en minerals destacant el potassi encara que aporta també ferro i calci.

INGREDIENTS  per a 4 persones

500 g de cols de Brussel

1 magrana

1 llimona

Oli d'Oliva Verge Extra

Sal al gust

PREPARACIÓ

Rentar i tallar les cols per la meitat. En un bol barrejar les cols amb l'oli i la sal. Enfornar a mig foc durant 40 minuts tenint cura de donar-los la volta a meitat de temps perquè no es daurin massa només per una banda.

Partir la magrana per la meitat deixant les puntes amunt i avall, en horitzontal i colpejar amb una cullera de pal amb cura i sobre un bol perquè les llavors surtin sense els molestos fils blancs.

Treure les cols del forn i servir amb la magrana per sobre i una mica de suc de llimona al gust.

                Així de fàcil! Perquè després diguin que menjar sa és molta feina.

                                                        Bon profit!!

                      

                                Començar, fer un pas endavant i aixecar el cap.

                                        Obrir bé els ulls i trobar aquell desig, 
                                    aquelles ganes de tot nou... començar...!

                                                    Cristina Company
                                       Senzillamentscriure.blogspot.com

                                            

Feliç setmana¡¡¡