¡HAPPY EASTER !! 🥚🐇

 

Hola a tots i totes !!

Ara ja sí que estem oficialment a la primavera i els aparadors poc a poc es van omplint de color encara que per ara el temps no acompanya, neu, fred i pluges..!

Tenim una festivitat molt a prop i és molt divertida i cridanera sobretot per als més petits. Arriba la Pasqua i els aparadors i taules  s'omplen de les tipiques mones, dolços, conillets i ous.

Hi ha una tradición d'anar a buscar els ous de xocolata que els pares amaguen pel jardí o per casa,  el diumenge de Resurrecció. No sé perquè, aquest costum es va anar diluint. No obstant això, d'un temps cap aquí, sembla que ha tornat i en tots els súpers podem trobar baldes i baldes plens de conillets i ous de xocolata.

 Sabeu el perquè d'aquesta tradició ?.

Explica la llegenda que hi havia un conill a la tomba de Jesús quan aquest va ressuscitar. En veure-ho, l'animal va sortir corrent a donar la notícia i com no podia parlar, va portar amb si un ou pintat com a símbol de vida i resurrecció. Són els alemanys que emigren a USA al segle XIX, els que els popularitzen convertint-los en un petit premi per als nens per haver-se portat bé.

 

Aprofitant aquest tema, el diumenge de Resurrecció, pot ser el moment ideal per fer un berenar a casa amb amics i nens i espero que alguna d'aquestes idees us serveixi per decorar una mica la vostra taula.

La primera idea és una taula per Pasqua en colors verds i terres, decorada amb branques seques, bulbs en flor, ous penjolls i alguna vela. Una decoració en connexió amb la natura per a una Pasqua elegant. 

Pots veure la resta de la imatges de  taules i moltes mes idees.

La segona Toppers de conillets.

Amb una mica de cartolina, uns pompons i uns escuradents podem fer aquests toppers tan graciosos i decorar els nostres cupcakes o dolços. Recordeu que queden moníssims també sobre de les mediasnoches o sandvitxos!

 

 

La tercera inspiració. Bosses per  llaminadures AMB FORMA DE CONILL.

 

O en forma de  cistelles i unes llaminadures riques i 'èxit segur !. 

 

La quarta. A més dels centres de taula, podem doblegar les nostres tovallons i decorar els plats dels nostres convidats d'una manera diferent.

BUTXAQUES PER ALS COBERTS AMB FORMA DE PASTANAGA.

Amb uns tovallons de paper, uns netejadors de pipa i uns coberts podràs presentar les teves coberts així ... super !. No hi ha més que embolicar els coberts amb el tovalló i fixar la forma amb 2 netejadors de pipes

 

Els tovallons per decorar la taula en la reunió familiar per pasqües sempre és benvingut, més encara quan busquem sorprendre als nostres convidats. 

 

I per ultim altres detalls decoratius per aquestes festes.

Com si del Nadal es tractés, Pasqua és un bon moment per afegir detalls decoratius a la nostra llar,  Conills, ous (que podem buidar i pintar amb els més petits) garlandes, centres de flors ... tot està permès per donar un toc al nostre  habitatge per aquestes dates. Alguns són tan bonics, que et donarà pena treure dilluns.

Espero i desitjo que en alguna d'aquestes idees de decoració per Pasqües us hagi servit una mica d'inspiració. Molt feliços Pasqües!

 

I ja gairebé per acabar...      com estic de  nostàlgica!!!  Parlan de berenars... Volía  explicar-vos com eren  els  berenars familiars de Pascua en la meva infantesa, eren tot un mite. A Valencia la Pasqua més popular es festejava a l'aire lliure, al costat del riu, cantan una de les cançons més típiques en aquestes dates, no se si la coneixereu  la "Tarara"? Cançó popular com poques, cançó que cantàvem  aquelles tardes tan alegres i divertides.

Beneïdes tradicions que ens reconcilien amb nosaltres mateixos a través dels sabors i els plats que sempre ens han acompanyat i que contenen en ells les persones i els records que tantes vegades vam degustar.

La mona i la llonganissa simbolitzaven el final de les abstinències imposades per l'Església. El dolç, paradoxalment d'origen musulmà i que es deia 'munna', era regalat pel padrí al seu fillol just en acabar la missa del Diumenge de Resurrecció, no abans.  

Per cert, sabíeu que la mona es prepara tradicionalment a la regió de Múrcia, el País Valencià, Catalunya, Aragó i Castella la Manxa? Doncs, el seu nom prové de munna o mouna, un terme àrab que significa "provisió de la boca". Era un regal que realitzaven els moriscos als seus senyors, segons he llegit, en alguns textos es comenta que era sinònim de fertilitat, esperança i renaixement. Aquesta simbolitza que la quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El tema de l'ou també té història, no està cent per cent clar, però diuen que el fet d'usar la figura de l'ou podria venir de la mitologia egípcia, en la qual s'identifica a aquest amb l'au fènix, o de la mitologia hindú que diu que el món va néixer d'un ou.

Al costat del embotit, era el manjar típic  per reposar les forces gastades volant el catxirulo. El 'menú' es completava amb l'ou de Pasqua. Encara que en altres llocs la tradició s'ha anat deformant i s'elaboren ous de xocolata, el costum era intercanviar ous cuits que havien estat prèviament decorats a cada casa. Si un volia un ou amb la closca taronja, n'hi havia prou amb bullir al costat d'unes pastanagues. Abans de consumir-lo,   amb el ritual de trencar l'adorn de la mona al front d'un company, l'ou de Pasqua anuncia la Resurrecció, la fi de la Quaresma, dels divendres de peix, els potatges de cigrons i la paella de coliflor, el  refrany que  acompanyava a  la ruptura de la closca al front d'un amic:

 'Ací em pica. 

Ací em cou. i 

ací t'esclafe l'ou '.

                  

Perquè la Pasqua no és Pasqua sense la Mona, la llonganissa, una corda per saltar i un estel d'elevar al cel. I tampoc ho és si no s'estrenen unes sabatilles i es va a passar el dia a la vora del rio o al camp en colla.

Menjar la mona i la llonganissa de Pasqua, així com volar el catxirulo que  era indispensable i exclusiu d'aquelles tardes. Era el regal que els pares  o avis feien per Pascua junt amb la mona.  Hi havia de dos tipus de catxirulo  l'hexagonal, que és el més tradicional, i el d'estrella. 

Tots dos estan pensats per volar, però el segon, potser, sigui més decoratiu. 

Els materials de construcció són de paper, canya de riu i fil de colomer. Recordó que ens aconsellaven «per transportar-ho a peu, portar-sota el braç i subjecte pel centre de les canyes».

A casa, de petita, era sagrada l'abstinència de menjar carn en aquest període, i tots els divendres anteriors, des que es va ser Don Carnal i va arribar Donya Quaresma fins al Diumenge de resurrecció?

Avui tothom sembla haver pagat l'antiga Butlla cristiana amb la qual s'obtenia el privilegi de menjar lliurement i els rics se salvaven de l'abstenció de menjar carn.

I aquesta butlla abans servia per desintoxicar  i netejar l'organisme de les toxines de la carn per uns dies a la primavera i oferir plats de cullera ara no fem aquesta desintoxicació  de tanta i tanta carn com ens acompanya en la dieta moderna i servia també per rescatar receptes de la gastronomia que acompanyava jornades de silenci i meditació, processons i ROMPIDAS de l'hora .

Deixeu-me enumerar uns quants plats tipics del receptari Valencià com son plats amb bacallà i altres peixos com el Potatge de llegums, patates i bacallà de vigília amb allioli, arròs vidu, cous-cous mariner (cuscús) que es prepara a la Marina Baixa com a herència de les migracions al nord d'Àfrica, arròs amb bacallà, les mandonguilles de bacallà i el bacallà amb cigrons.

Però hi ha molts altres com l'arròs al forn amb panses i cigrons, l'arròs amb bledes o l'arròs amb faves (dins dels arrossos vidus), la paella de coliflor,  tots ells magnífics per recuperar als fogons.

I també dolços i postres com els rosquetes d'ou (varietat de torrades fetes amb el pa del dia anterior) l'arnadí o Carabassa Santa (celestial pastís elaborat amb carabassa o moniato i de fer amb ametlles i pinyons) o els bunyols de Quaresma.

Però no puc sinó quedar-me, per enyorança amb la Mona de Pasqua, aquest bollo de la família del famós panquemao d'Alberic que en la meva infantesa tenia forma de serp, sargantana o peix.

Era una mona només adornada amb anisets, i coronada per un ou de color, que regalava habitualment el padrí i que anunciava que les abstinències havien acabat.

Així que avui, a degustar la llonganissa en un gran dia de Pasqua on jugàvem a la vora del riu i amb el meu pare  volaven el «catxirulo» i, sobretot, amb tots saltavem a la corda amb tots els amics i familiars. També es cantaven cançons populars típiques d'aquesta festa com manava la  tradició pascuera de "la tarara sí, la tarara, no. La tarara mare que la balle jo ".

 El costum era estrenar en aquestes festes  les típiques espardenyes «de la Minyona», que anys més tard es van substituir per les sabatilles esportives. 

Per finalitzar volia afegir una gran cita del geni René Descartes: "És bo saber alguna cosa sobre els costums de diferents pobles, per jutjar les nostres d'una forma més sana, i no pensar que tot allò que va contra la nostra manera d'actuar sigui ridícul i contra raó, com acostumen a fer els que no han vist res ".

I és que és tan bonic conèixer i recordar diferents tradicions, costums i cultures dels mil i un llocs que ens envolten! Amb la ment oberta sempre podrem aprendre coses noves i això ens permetrà créixer.

Fins aqui la meva dosi de nostàlgia, i per ara això és tot ¡i crec que no és poc !. De moment aniré fent i compartint com sempre MIL GRÀCIES a tots per ser-hi i fins aviat 🥚🥚🥚🥚🥚🕊