dimecres, 6 de gener del 2016

La nit més màgica de l'any

Tienes Oro En Tus Manos


Apreciar sincerament el que ja es té és una de les claus més importants, no només per sentir-se feliç sinó també per prosperar en qualsevol àmbit. Hi ha altres claus igualment necessàries però sense aquesta, crec que poc o gens es pot avançar.
"Si vius dotze mesos més, tindràs 525.600 minuts per invertir. Molts de nosaltres hem invertir gran quantitat d'aquest temps a remoure el passat, maleir una circumstància, alimentar un problema o ressentiment. Si no anem amb compte, anem a passar el nostre temps justament fent això.
La Llei de la Ment és semblant  a la Llei de la Sembra. Les idees que mantens en la teva ment es reprodueixen segons la seva espècie. Les llavors de pensaments són com les llavors físiques. Hem d'invertir els nostres minuts en pensaments i activitats que ens condueixin a la vida que volem viure, en lloc de a la vida que volem evitar.
Avui tens or a les mans. Inverteix-lo en els teus somnis "., M. Morrisey.





Aquí us deixò el  regal que els Reis han deixat per tots vosaltres el meu bloc 


La finestra


El Nadal havia Arribat al petit poble. Allà, on amb prou feines i habitatges unes deu familias, els dies de les festes eren summament especials. Fins i tot com si sembles més gent habites en els poques cases que conformaven el casc.

Lluc vivia en una caseta que estava al final del poble. Compartia casa amb la seva mare vídua i l'àvia rondinaire que no volia  a ningú, ni tan sols a la seva pròpia filla, amb la qual sempre estava discutint i barallant.

Quan s'apropava el Nadal Lluc és posava molt content perque durante aquests dies li deixaven passejar sol pel poble; el que no li agradava d'aquestes dates era que la seva àvia sempre és posava més insuportable perque no li agradava que la gent celebris i malbaratés el temps en menjars familiars  i aquestes coses. Ella preferia quedar-se amb la seva màquina de cosir, mirant  per la finestra cap a algun lloc que Lluc no sabia què era.

Aquest any el Nadal és presentava una mica més especial perque uns reis vindrien a visitar-les. Eren uns viatgers  que anaven de poble en poble emulant el viatge dels reis mags. Lluc és va posar tan content I tant és va entusiasmar que durante dies no va poder pensar en una altra cosa.



Pocs dies abans  de la data en que arribarien aquests estranys visitants va començar  a ploure tant que és van inundar tots els camins. El poble va quedar completament aïllat i és van suspendre la majoria de festes, entre elles  la visita dels reis mags, Lluc estava molt trist sobretot per haver-se perdut l'oportunitat de conèixer a aquests reis que venien d'un altre lloc.


Una tarda mentre estava prenent el berenar absolutament absort a la paret de la cuina de casa, la seva àvia va deixar  la màquina de cosir i se li va asseure al costat. 'Per què estàs tan trist, Lluc? El nen és va sorpendre molt;  mai la seva àvia s'havia preocupat per com estava ell. 'És que M'agradaria saber com és fora i ELLS  podríen haver-m'ho dit'. 'No et preocupis, ho sabràs. Algun dia podràs deixar aquest lloc i viatjar a on vulguis però mentrestant en lloc de quedar-te mirant cap a aquesta  paret podries fer com jo, a través d'aquesta  finestra veuràs el camp: aquí fora és on és cou la vida '.

El nen és va quedar sorprès per la saviesa de la seva àvia i li va fer que des d'aquest  dia pases moltes tardes assegut davant  de la finestra, observant  la línia de l'horitzó que cada vegada s'acostava més i somiant amb que un dia ell también podria ser un rei mag, anant de poble en poble portant l ' alegria als nens que somiaven amb viure en una altra part.




  
Escrit per Tes Nehuén a Contes de Nadal.




Per tot el bo que ja hi ha a la teva vida i en la meva: GRACIAAAAS !!! ...
      
                                                  Feliç dia de Reis!!!


                                           

13 comentaris:

  1. Un post precioso ,Feliz dia de Reyes y Feliz año nuevo .
    Bicos mil wapa.

    ResponElimina
  2. Sí, muy lindo post.
    Los decretos positivos y el agradecer lo bueno y simple de la vida es lo mejor.
    Felicidades con mucho cariño.
    mar

    ResponElimina
  3. GRACIES A TU BONICA!!!
    Ohhh quina publicació mes tendre, m'ha encantat!!! ja que soc una enamorada dels comptes de Nadal.
    PETONETS, I BONIQUES FOTOGRAFÍES!!!

    ResponElimina
  4. Thank you, Julia, for your kind good wishes on our blogs! This is a delightful story, filled with meaning. Love those camel photos. Also, our very best wishes to you and yours for the new year!

    ResponElimina
  5. Gracias por tu visita y comentario, por aquí me quedo de visita, y te deseo un año 2016 lleno de buena energía e ilusión ;)

    ResponElimina
  6. Hola Julia, me ha gustado mucho tu entrada, los pensamientos son super poderosos, hace unos años leí "El poder de la mente" de Bernabe Tierno, y es cierto como si cambias tus pensamientos cambia tu percepción de las cosas y eres mas feliz, pero para eso tienes que ir sembrando poco a poco, los frutos no se recogen de un día para otro.
    Feliz Año guapa, y ya te sigo.
    Un beso muy grande.

    ResponElimina
  7. Qué bonito relato para una noche que siempre fue màgica como todo lo que publicas. Julia te deseo toda clase de bienes para este recié nacido año y que nunca te falte la ilusiòn, como los niños. Es un deseo que extiendo a mì misma y a todos.
    Un beso con mi afecto
    chusa

    ResponElimina
  8. Disculpa, Julia, si he estat una mica interessat, no, no ho he estat, però la por fa que veiem aquests dies com els dies finals, quan són i és, aquest dia de Reis un moment en què allò màgic ens obliga a pensar en l'altre, més que en nosaltres mateixos.
    Hi ha un conte que ix al llibre de Jorge Bucai en què un arbre vell i gran trau els seus arbrets i la gent del poble es divideix en dos bàndols, els partidaris d'arrencar els arbrets i els partidaris de matar el vell; el Vell del poble els diu que només pensen, ambdós en destruir, quan un sense els altres no tenen lloc, de vegades la por a morir o a matar, sí, també a matar, ens fa aquestes males passades.

    Gràcies a tu per tot. Ara vaig a llegir el conte.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  9. Quan et deixa un fill perquè ja ha arribat a la majoria d'edat ja no pots donar-li el que tu volies donar-li, supose que ho has d'escoltar més, com els Reis les cartes i fer com la iaia del conte, llegir-les des de la finestra.

    Vicent

    ResponElimina
  10. I sí que ho he estat perquè se m'ha oblidat preguntar-te si t'han deixat bones coses els reis, a mi, a banda del teu post una obra feta, però no del tot, eixò és el que demane per a l'any que ve si Déu vol.

    Vicent

    ResponElimina
  11. Una entrada preciosa, y un precioso regalo. Gracias por compartir con nosotras.
    Un beso muy fuerte

    ResponElimina
  12. GRACIAS POR TU VISITA Y COMENTARIO FELIZ 2016.

    ResponElimina
  13. Un bonito regalo al que llego un pco tarde pero en saborescompartidos estuvimos de vacaciones hasta esta semana.
    Vendré por tu casa y espero que vuelvas por la mia.
    Besotessssssss y feliz año

    ResponElimina