La nit més màgica de l'any

Apreciar sincerament el que ja es té és una de les claus més importants, no només per sentir-se feliç sinó també per prosperar en qualsevol àmbit. Hi ha altres claus igualment necessàries però sense aquesta, crec que poc o gens es pot avançar.

"Si vius dotze mesos més, tindràs 525.600 minuts per invertir. Molts de nosaltres hem invertir gran quantitat d'aquest temps a remoure el passat, maleir una circumstància, alimentar un problema o ressentiment. Si no anem amb compte, anem a passar el nostre temps justament fent això.

La Llei de la Ment és semblant  a la Llei de la Sembra. Les idees que mantens en la teva ment es reprodueixen segons la seva espècie. Les llavors de pensaments són com les llavors físiques. Hem d'invertir els nostres minuts en pensaments i activitats que ens condueixin a la vida que volem viure, en lloc de a la vida que volem evitar.

Avui tens or a les mans. Inverteix-lo en els teus somnis "., M. Morrisey.

Aquí us deixò el  regal que els Reis han deixat per tots vosaltres el meu bloc 

La finestra

El Nadal havia Arribat al petit poble. Allà, on amb prou feines i habitatges unes deu familias, els dies de les festes eren summament especials. Fins i tot com si sembles més gent habites en els poques cases que conformaven el casc.

Lluc vivia en una caseta que estava al final del poble. Compartia casa amb la seva mare vídua i l'àvia rondinaire que no volia  a ningú, ni tan sols a la seva pròpia filla, amb la qual sempre estava discutint i barallant.

Quan s'apropava el Nadal Lluc és posava molt content perque durante aquests dies li deixaven passejar sol pel poble; el que no li agradava d'aquestes dates era que la seva àvia sempre és posava més insuportable perque no li agradava que la gent celebris i malbaratés el temps en menjars familiars  i aquestes coses. Ella preferia quedar-se amb la seva màquina de cosir, mirant  per la finestra cap a algun lloc que Lluc no sabia què era.

Aquest any el Nadal és presentava una mica més especial perque uns reis vindrien a visitar-les. Eren uns viatgers  que anaven de poble en poble emulant el viatge dels reis mags. Lluc és va posar tan content I tant és va entusiasmar que durante dies no va poder pensar en una altra cosa.

Pocs dies abans  de la data en que arribarien aquests estranys visitants va començar  a ploure tant que és van inundar tots els camins. El poble va quedar completament aïllat i és van suspendre la majoria de festes, entre elles  la visita dels reis mags, Lluc estava molt trist sobretot per haver-se perdut l'oportunitat de conèixer a aquests reis que venien d'un altre lloc.

Una tarda mentre estava prenent el berenar absolutament absort a la paret de la cuina de casa, la seva àvia va deixar  la màquina de cosir i se li va asseure al costat. 'Per què estàs tan trist, Lluc? El nen és va sorpendre molt;  mai la seva àvia s'havia preocupat per com estava ell. 'És que M'agradaria saber com és fora i ELLS  podríen haver-m'ho dit'. 'No et preocupis, ho sabràs. Algun dia podràs deixar aquest lloc i viatjar a on vulguis però mentrestant en lloc de quedar-te mirant cap a aquesta  paret podries fer com jo, a través d'aquesta  finestra veuràs el camp: aquí fora és on és cou la vida '.

El nen és va quedar sorprès per la saviesa de la seva àvia i li va fer que des d'aquest  dia pases moltes tardes assegut davant  de la finestra, observant  la línia de l'horitzó que cada vegada s'acostava més i somiant amb que un dia ell también podria ser un rei mag, anant de poble en poble portant l ' alegria als nens que somiaven amb viure en una altra part.

  

Escrit per Tes Nehuén a Contes de Nadal.

Per tot el bo que ja hi ha a la teva vida i en la meva: GRACIAAAAS !!! ...

      

                                                  Feliç dia de Reis!!!