RENTAR I PLANXAR

Després de la setmana passada amb un post tan glamurós, aquesta setmana us porto un, que no ho és tant, però si practic. Com segur que tots heu sortit de compres per aprofitar les rebaixes, aquest post està ple d'idees i recomanacions per cuidar les vostres compres


RENTAR ...

No hi ha res més antiestètic (i poc saludable) que un munt de roba bruta apilades a la cuina o el bany esperant la bugada.

                                       

 És clar que cal guardar per anar rentant poc a poc i que no contribueixi a donar sensació de desordre. Així que per no tenir la roba bruta a la vista en qualsevol racó, una bona solució és un cistell específic en què "amagar". 

Tipus de cistells n'hi ha molts, fins i tot hi ha una borsa per a la bugada que per la seva forma i els seus  colors em sembla una solució perfecta per emmagatzemar la roba en qualsevol racó de la casa.

A l'hora de rentar els teixits de la teva casa segueix sempre les recomanacions que el fabricant incorpora a l'etiqueta. Aquesta serà la millor garantia per no deteriorar-les.

Sempre que sigui possible, procura rentar la roba del revés, ja que el frec entre elles, els detergents i el contacte amb el tambor de la rentadora poden accelerar el desgast de la tela.

Si es tracta d'una peça d'un color intens, és millor fer els tres primers rentats en fred i separar de la resta de la bugada. Així t'assegures que els colors s'assenten.

Utilitza fundes de rentat. Hi ha fundes especials per al rentat de peces delicades que resulten molt pràctiques per conservar-les. Amb elles s'evita que el teixit frec amb el tambor i es desgast.

No sobrecarreguis la rentadora. És molt important respectar la càrrega màxima de la rentadora: un excés de pes provocaria un major fregament entre la roba, accelerant el desgast dels teixits i la seva posterior trencament.

És aconsellable fer un ús racional del detergent i del suavitzant, ja que, en excés, pot danyar o fins i tot tacar alguns teixits delicats, com la seda.

Quan tinguis diferents elements coordinats amb la mateixa tela (cobrellits, quadrants, cortines, etc.) Procura rentar-los tots alhora. Així, impediràs que un desgast més que la resta i que es diferenciïn els colors.

La llana. Es recomana utilitzar un programa suau i omplir el tambor només fins a la meitat, així evitaràs l'aparició de borrissol. En tendir un teixit de llana, procura fer-ho sempre en horitzontal: d'aquesta manera, la peça no s'estirarà pel pes d'estar mullada.

Les tapisseries desenfundables de sofàs i butaques pots rentar a la rentadora si el teixit t'ho permet. Per estalviar esforços, és millor que tornis a col · locar les fundes quan estiguin encara una mica humides.

El cotó. El cotó és un teixit fàcil de mantenir, encara que s'encongeix si es renta amb aigua calenta. Pots evitar si la primera vegada ho rentes a 60 º C. Si està tintat, pots fixar els colors si abans del primer rentat el submergeixes en aigua freda amb molt vinagre.

Les tovalloles de cotó blanc poden rentar sense problemes amb un programa de fins a 70 º C. Un truc que t'ajudarà a conservar millor la seva suavitat i el seu tacte tou consisteix en submergir-les en aigua salada durant unes hores. 

Les fibres sintètiques (polièster, niló ...) donen solidesa als colors, i duresa i elasticitat a qualsevol teixit. Convé rentar aquestes peces en aigua freda i procurar no retorçar. És millor penjar a l'ombra i passar la planxa tèbia.

Les cortines. La pols que s'acumula en elles s'elimina passant l'aspirador a baixa potència amb el raspall per a cortines. Si hi ha alguna taca, tracta-localment amb un drap humitejat amb vinagre o alcohol. Si les cortinetes són de blonda o organdí, renteu-los a mà.

En rentar les cortines, i per evitar que s'arruguin, és preferible rentar en solitari. Si tenen tints, les primeres vegades renta entre 40 º C i 60 º C, per fixar els colors. Si les penges quan encara estan humides, el seu propi pes les allisarà.

La roba s'ha de rentar, doblegar, planxar i fins cosir, i per això necessitem un espai. Aquest espai reuneix tot el necessari per deixar la roba llista, a més d'un complet emmagatzematge a base de cistells, lleixes i armaris perquè tot estigui en perfecte ordre.

Amb una zona de rentat, una taula de costura, molt espai de magatzem per a la roba i els estris de neteja i, per descomptat, una zona de planxa equipada al detall. 

I PLANXAR

Per fer més suportable una feina generalment ingrata, res millor que disposar d'un espai per a la planxa, que permeti agilitzar la tasca. No és tan complicat, només és qüestió d'enginy.

En el  quart de planxa hem de concentrar tot el necessari per fer més suportable la tasca de rentar i planxar la roba i, el més important, que permeti  guardar tota la roba en un mateix espai, propiciant l'ordre en la resta de la casa.

En el mateix front, la zona de costura compta amb una barra per penjar les camises recentment planxades i la roba que està per cosir. 

La taula de planxa ocupa la part central de l'estada. "Està equipada amb cistells per a la roba que està per planxar i una taula abatible que es desplega com cal".

I si tens espai t'anirà molt be tenir un front d'armaris de sòl a sostre que et servirà per guardar els elements de neteja i l'estenedor.

Tria una taula o taula de planxar adequada a la teva alçada-les estàndard mesuren 90 cm d'alt-o bé opta per un disseny regulable, molt més versàtil. 

Situa la zona de planxa el més a prop que puguis d'una finestra i reforça la seva il · luminació amb llum puntual potent, per evitar forçar la vista.

 Si pots, tria auxiliars amb rodes i tot estarà més a prop.

El problema de les cases en aquests moments, principalment a les ciutats, és que són més petites i, com a molt tenen un estenedor. 

    Us deixo unes fotos de mobles per espais petits i altres planxadors de diferents mides.

I com sempre m'agrada posar una mica d'historia...

Se situa com l'origen de la planxa, aproximadament al segle IV.

En el Segle XVII apareix la cita del terme plancha. Les primeres planxes, generalment realitzades en ferro, s'escalfaven al foc.

Posteriorment van aparèixer les planxes buides que es carregaven de brases, anomenada també planxa a carbó.

El 1882 va aparèixer la primera planxa elèctrica, i a l'any següent (1883) la màquina de planchar, un artefacte voluminós d'ús comercial.

El 6 de juny de 1882, el nord-americà Henry W. Seely inventa i patenta la primera planxa elèctrica, encara que en aquest moment, encara no estaven instal · lades les xarxes elèctriques a les llars.

                                           

El 1924, Joseph W. Myers va inventar la planxa elèctrica de termòstat.

El 1926, a Nova York, l'empresa Elder Co va treure a la venda la planxa d'ús domèstic a vapor.

                                                    

Recordeu aquesta cancó...

Dilluns abans de dinar

una nena va anar a jugar

però no va poder jugar

perquè havia de planxar

així planxava així, així

així planxava així, així

així planxava així, així

així planxava que jo la vaig veure

                                          

Així començava la lletra d'una de les cançons més populars dels Pallassos de la tele, creada en una època en què l'home no feia res a la casa, es un gest de complicitat a les dones de llavors ...

ESPERO QUE US SIGUI UTIL AQUEST POST 

 I 

QUE TINGUEU UNA BONA SETMANA