diumenge, 1 de juny del 2014

RECICLEM I DECOREM











Fa un any vaig publicar el meu primer post en el qual us deia ...





"Benvolguda família avui 28 de maig 
inicio un nou camí per recorre ..."

Ho recordeu...




Sé que alguns de vosaltres m'espereu els diumenges altres entre setmana. Perdó. Intento trobar estonetes per explicar mil idees, i coses que tinc al cap també per investigar per internet.  Com molts de vosaltres sabeu les meves expectatives no eren moltes en canvi els resultats no deixen de sorprendre ja que els considero magnífics per una persona que no tenia la més mínima idea de com funcionava la blogosfera. Aquest post vull retre un sincer homenatge a totes les persones que em van llegir en aquests 365 dies que hem estat junts.



Vaig començar amb uns pots de vidre i continuare amb el vidre amb un post de reciclatge de vidre


El reciclatge del vidre...





Que el vidre és un material valuós i d'allò més útil i versàtil és una cosa que tots sabem ja. El fet, a més, que pugui ser reciclat una i mil vegades-ampolles, pots i flascons a l'iglú verd, ja sabeu-i reconvertit sempre en nous envasos sense perdre gens de les seves propietats fa del vidre un element veritablement interessant i ecològic




Reciclatge d'ampolles de vidre. Abans de tirar les ampolles de vidre al contenidor de reciclatge, potser t'atreveixis a aprofitar tu mateix i fer un bonic element decoratiu. Només necessitaràs paciència, una mica de traça, una mica d'imaginació i algunes senzilles eines.






El reciclatge d'ampolles de vidre no és només portar unes ampolles a les plantes de reciclatge perquè les reconverteixin de nou en altres noves, també és saber aprofitar-les per crear nous objectes, tan útils com els originals.






El "Bottle slumping" és una famosa tècnica, que d'altra banda jo acabo de conèixer, que consisteix en deformar ampolles de vidre, per reciclar com a objectes decoratius, i sobretot com safates de servir.

Imatge de Trendy Artist.

El "Bottle slumping" o deformació de les ampolles de vidre per reciclar, es fa en un forn. No obstant això per practicar el "Bottle slumping", i aconseguir l'efecte desitjat, es necessiten alguns coneixements previs, una mica d'informació bàsica sobre el vidre, i algun tutorial.



Penjador amb ampolles de vi 




Ampolles de vi i espelmes: només hauràs de tallar la part inferior de l'ampolla i decorar l'interior amb una espelma, pots afegir un tros de pissarra o el que més t'agradi com a base. Donarà un toc diferent i especial a qualsevol racó que triïs de casa teva.


Podem tunearlas per decorar algun racó de casa, aquí us mostro diverses versions.


També podem utilitzar-les per delimitar espais del jardí 



o com testos


Fins i tot de separació d'ambients


Però per si fos poc, hi ha empreses que estan decidides a aprofitar d'una altra manera tot el potencial que el vidre posseeix. Com? Doncs reciclant el vidre procedent de les ampolles, pots i flascons que consumim convertint en elegants taulells de cuina, de bany, salons i altres racons de la llar, d'hotels, cafeteries, restaurants o oficines.




 És el cas, per exemple, d'una empresa nord-americana que reutilitza vidre 100% reciclat per elaborar els seus brillants i acolorides peces manufacturades. El d'aquesta signatura no és més que un altre exemple de que els negocis la bandera és el reciclatge i la sostenibilitat tenen molt futur ... però també tenen ja molt present.

envases-de-vidrio-reciclado-convertidos-en-elegantes-encimeras




Una curiositat, 

Fins i tot es pot construir amb elles, encara que això ja són paraules majors!

Temple Budista amb ampolles


El temple Wat Pa Maha Chedi Kaew, ubicat a Tailàndia, està completament construït amb ampolles de vidre. 



   La quantitat és aproximadament un milió d'ampolles de vidre color marró de cervesa Chang, i ampolles verdes de cervesa Heineken, 



      com a únic element en la seva decoració.



Impressionant!!!




RECEPTA


Aquesta vegada m'ha vingut de gust preparar una recepta de pasta molt especial: Espaguetis negres amb gules i xipirons. Aquests espaguetis són de color negre a causa de la tinta negra de les sípia i és un tipus de pasta coneguda a Itàlia com espaguetis nero di sepia.



La recepta els fa molt saborosos amb un punt picant gràcies a la guindillita, i reuneix sabors del mar amb alls tendres i els xipirons . A més és una recepta de pasta bastant lleugera i que no deixa tanta sensació de pesadesa com altres receptes més típiques.



400gr. d'espaguetis negres de sípia.
1 paquet d'alls tendres.
200 gr xipirons
1 pebre de Caiena o bitxo.
4 ous
Formatge parmesà ratllat.
Oli d'oliva.
Sal
Aigua.



PREPARACIÓ:


Posar a bullir en una cassola aigua amb un rajolí d'oli. Quan arrenqui el bull afegir la sal i una vegada que torni a bullir afegir els espaguetis negres de sípia i coure'ls durant uns 10 minuts o el temps que indiqui al paquet. Després escórrer i reservar a part.
Tallar els alls tendres. Saltar en una paella amb oli calent juntament amb el pebre de Caiena i el xipirons, fins daurar-los lleugerament.
Llavors afegir-los al motllo de Lekue amb un ou per persona barrejar bé els ingredients i posar-lo al microones 1 minut.


(Motllo de Lekue)

Servir immediatament l'ou poche amb verdures i calamars i gules sobre els espaguetis i escampar-hi formatge parmesà acabat de ratllar.


Acompanyat amb un petit aperitiu una amanida pot ser plat únic lleuger i molt nutritiu.




La meva més sincera Gratitud a tots els que han passat per aquest bloc, ja hagi estat per uns minuts, ja hagi estat que han estat més en ell i per tot el compartit i après en aquest any. CONTINUEM ...AMOR I GRATITUD

                                                                                                 


Tan fràgil com el vidre,
tan fort com el seu tall,
tanta vida que em dones,
tant que encara em pots donar.

Cristina Company
Senzillamentescriure.blogspot.com

                                            



COPYRIGHT

Moltes de les fotografies utilitzades en aquest bloc han estat trobades a la web i desconec la seva autor.Si creus que alguna d'elles no ha de ser publicada o coneixes la seva procedència prego m'ho indiquis, per retirar-la o identificar el autor.Si vols utilitzar alguna de les meves imatges pots fer-ho indicant la seva procedència.


diumenge, 25 de maig del 2014

PINTAR




Quatre sensacions. 
Nuria Escoda

Avui m'agradaria parlar de pintura, es un dels  meus hobbies tot i que no li dedico el temps que voldria.  Mirant i llegint pagines relacionades amb la pintura he vist algunes curiositats que us poso en aquest post, també us deixo espais que m'han agradat on gaudir d'una estona amb les pintures.



 Pintar es muy divertido. Constituye una delicia observar y exprimir los colores. Lograr que se correspondan, por toscamente que sea, con lo que ves representa una tarea fascinante y por completo atrayente. ”   Sir Winston Churchill











He llegit  que  Sir Winston Churchill, el famós polític anglès, quan va deixar l'Almirantazgo ja que havia quedat com peix fora del mar, va escriure un llibre sobre pintura: Les pintures com a passatemps.



"Per ser realment feliç i estar realment sa,  cal tenir dos o tres autèntics hobbys absolutament diferents del que fer diari.

"El primer d'aquests hobbies pot ser la lectura,




 però el millor que vostè pot fer en les seves estones lliures és pintar."





Pintar per Churchill, va ser molt important junt amb la política, va ser el que va acompayar la resta de  la seva existència.




Un dia va veure una caixa de pintures  dels seus fills, va ser llavors quan  va pensar que podia pintar. I així ho va fer, amb veritable èxit, fins al final dels seus dies.




Els hobbies requereixen el desenvolupament i la pràctica de destreses més complexes, és a dir, estan lligats a l'aprenentatge i al desenvolupament personal.



Si et decideixeses pintar  en les teves  estones lliures  tu recomano. M'explicava una amigua meva que dona classes de pintura que si pintes seguit veuras molts  canvis, vas a agilitzar el moviment del pinzell, llapis o l'eina que facis servir. 


Sempre deia que no llencem els dibuixos, per veure després d'un temps de quina manera hem progressant, ella no deixava que mai es llencés els treballs.



Cada matí Van Gogh sortia a les sis del matí de la casa groga, a Arles, carregat fins al límit amb el cavallet, la caixa de pintures i el tamboret. I sense descans errava pels voltants buscant els motius que satisfacieran seu afany creador. 


Ell deia... "És l'emoció d'estar creant el que guia la meva mà, de treballar sense notar que estàs treballant. I quan de vegades veus que les pinzellades sorgeixen i s'enllacen com les paraules en una conversa ... llavors l'emoció és tan forta que no es pot comparar amb res."






Pintar en les estones lliures, en algun moment les pinzellades enllaçaran unes amb les altres i sentiras aquesta emoció incomparable i  difícil d'explicar. Quan et deixes portar per la passió al que estas fent, vas veient que canvia de matisos davant teu y això es pintar.


Fa temps, fullejant un suplement setmanal, em vaig quedar  fascinada per les fotos que contenia: eren unes fotografies que ens mostraven i parlaven de la pintura-teràpia que es fonamenta primer en el sentit del tacte que desperta el sentit visual i fins i tot olfactiu, desenvolupa la sensibilitat, la imaginació , la creativitat. Ens fa sentir més confiats en els nostres talents i ens ajuda a conèixer els nostres propis límits. Ens evoca, ens transporta del present al passat, ens convida a conèixer el desig i a permetre que el que és, és? perquè la pintura no ens jutja. Ella ens deixa en pau.




Només qui pinta va descobrint i acceptant que el que hi ha és el que hi ha, amb un profund respecte i amor pel que fa.


                  


Una pintura vull fer a la teva pell.
Un dibuix que et donarà
tendresa.
Una pintada que serà el meu cor 
enamorat.

Cristina Company
Senzillamentescriure.blogspot.com






Fa dies que no poso cap recepta tot i que tinc varies preparades, avui us deixo aquesta.



Recepta Filet Wellington

En la edició de "Màster Xef 2013", una de les proves d'eliminació dels concursants era elaborar una recepta de Filet Wellington, un plat del qual havia sentit parlar però que no l'havia arribat a fer.

Es tracta bàsicament d'una peça de filet (de bou, de vedella o de porc) amanida al gust, embolicada en pasta de full i acabada al forn.

Em va semblar una recepta fàcil i que quedava molt be, així que em vaig animar a preparar-la a casa ... i com em va quedar tant  bé, he decidit compartir-la amb vosaltres al blog.

A internet hi han moltes receptes de filet wellington, a mi em va agradar aquesta que explica aquesta història que m'ha semblat interesant.

 Com molts dels plats que preparem cada dia, aquest filet té la seva història.
Arturo Wellesley (1769-1852) gastrònom i militar anglès va ser el que va donar nom a aquest filet. Després de guanyar moltes batalles, a Espanya se li va donar el títol de Marquès de Duero i en Tolousse el de Duc de Wellington. Va passar a la història per vèncer a Napoleó a la batalla de Waterloo i aquesta recepta es va elaborar en el seu honor.

A França ja es cuinava l'exquisit "Boeuf en croute", que era un tros de carn de bou envoltat de pasta de full, però a Wellington li agradava la carn amb crosta, amb farcits en diferents masses. Així que després de la batalla se li va preparar el Filet Wellington que ja seria el plat oficial en totes les seves festes i que difereix de l'anterior en que porta filet de vedella amb una capa de paté de foie gras, vi de Madeira i entre la capa i la pasta de full unes làmines de tòfona i bolets. Una delicatessen ...

Algunes versions de la història, diuen que els anglesos volien tenir el seu propi "Boeuf en croûte" i van posar aquest nom només per fastiguejar als francesos. Sigui el que sigui, tots dos són deliciosos segur.

Jo ho he fet més senzill, l'he embolicat en ceba caramel · litzada que crec que li queda molt bé a la carn. Així que aquí us deixo la meva recepta. Espero que les meves explicacions us serveixin d'ajuda per llançar-se amb aquesta recepta que és senzillíssima. Segur que quedareu  com autèntics Ducs i Duquesses.

Filet Wellington

Ingredients per a 4 persones:

Per a la ceba caramel · litzada:
700gr de ceba
70gr de mantega *
30gr d'oli d'oliva verge extra
sal
Per al filet:
1 filet de 800gr aproximadament de porc o vedella (jo ho he fet amb el de porc)
1 raig d'oli d'olivar verge extra
1 planxa de pasta de full 
Sal i pebre al gust
1 ou batut o, si no pinta amb oli *

Preparació:
1. - Prepararem la ceba caramel · litzada.  En anteriors receptes ja us vaig explicar com fer-la.




2. - En una paella anem a segellar la carn del filet, així que posa la paella un raig d'oli i foc alt ...

3. - Quan vegis que l'oli està calent, posa el filet a la paella i séllalo uns minuts per cada costat, veuràs que apareixerà torradet. Si que no deixi anar sucs un cop al forn, ja que en cas contrari la pasta de full no ens quedaria bé. Recordeu salpebreu al gust.


Un cop ho tenim ben segellat (ull, recordeu que no volem cuinar del tot, només daurar per fora) ho traiem del foc i ho reservem.

En un paper film de cuina posem la peça sobre. Untem el filet amb una mostassa que ens agradi i col · loquem sobre unes làmines de poma en cru, no massa fines.

Finalment enrotllem ajudant-del paper film perquè quedi una mena de caramel bé prieto que ficarem a la nevera una mitja hora. El pas de deixar refredar és important ja que en cas contrari pot ser que la pasta de full no ens quedi bé.

Un cop el filet s'hagi refredat, ho traiem li traiem amb cura el paper film i ho posem sobre la nostra massa estirada de full.

Aboca al centre una mica de ceba caramel · litzada ja freda i estén amb una cullera.






5. - Ara tancaràs el filet amb la pasta de full com si es tractés d'un paquet. Bat l'ou i pinzellades les unions.

Deixa la unió dels extrems del full cap avall-quedarà més bonic si no es veu-, dóna la volta al paquet i adorna la part de dalt al teu gust.





El col · loquem a la placa de forn preescalfat a 190 º amb la part més bonica cap amunt i embadurnamos bé amb ou batut per sobre.



Ja només queda esperar, una mitja hora aproximadament a uns 190 º. Quan veieu que la pasta de full està llest pels costats (no només per dalt) és el moment de treure-ho.

I aquest és el resultat:




Espero que els cuinetes ho proveu es una recepta que fa goig










Felic setmana !!!

M'encanta veure el teu comentari,

és el millor d'aquest bloc.