Aquesta setmana us proposo descansar amb la neteja, ens prendrem unes petites vacances per seguir la setmana entrant amb la resta de la casa, desitjo que tu també puguis descansar i gaudir d'uns dies de tranquil · litat.
Pasqua és aquesta setmana, però si no has tingut temps de decorar encara pots fer-ho. Siguis cristiana o no, la Pasqua és el moment perfecte per celebrar que la primavera ja va arribar.
Crea una decoració segons el teu estil i creences per donar-li un aire fresc i càlid a la teva llar. Avui et deixaré unes corones per la porta, ja que són la forma perfecta de rebre a amics i familiars aquest cap de setmana.
Però tingues en compte que aquestes corones no només són per a l'exterior! Usa en portes d'habitacions o en parets també.
Les corones reprodueixen la tradicional recerca d'ous amagats al jardí, una tadición en molts països del món típica d'aquestes festes primaverals.
La Setmana Santa suposa el final de la Quaresma per als cristians, un període d'abstinència caracteritzat per no poder provar la carn. Antigament, durant aquests dies, els aliments més recurrents per contrarestar aquesta prohibició eren els ous i el pa, la qual cosa ha arribat fins als nostres dies en forma de dolç tradició.
Els dolços de Setmana Santa són habituals a tot Europa. A Bulgària es diuen kolache o kozunak i són les postres favorites d'aquestes festes. El panettone italià, amb un sabor semblant, es prepara especialment per a aquests dies. A Ucraïna, el paska té un important significat ritual.
El mític conill de Pasqua visita als nens alemanys (més tard també als anglosaxons) cada any en aquestes dates per celebrar l'arribada de la primavera i la fertilitat de la terra després de l'hivern.
Així, en la majoria de països trobem pans i dolços que celebren l'arribada de la Setmana Santa. I és que aquesta tradició ve de lluny. Els grecs i els egipcis ja menjaven petits pastissos durant aquesta època per venerar als seus déus.
A Espanya, a més de les famoses torrijas de llet, també s'elaboren altres dolços amb pa i ous.
Concretament a Catalunya i a la Comunitat Valenciana és típica per aquestes dates la mona de Pasqua. Es tracta d'una coca o bescuit de massa semblant a la del pa, que originàriament tenia forma de tortell i s'adornava amb ous cuits o de xocolata, però que ha anat evolucionant amb el pas del temps i les modes.
La mona de Pasqua a Barcelona ... i Catalunya
Si passejeu per Barcelona per Setmana Santa, segur que una de les coses que et cridarà l'atenció quan passis per davant de les pastisseries és veure la gran quantitat de mones de Pasqua exposades que hi ha, i que la gent fa cua per comprar als seus fillols, encara que cada vegada més la compren també els pares als fills.
La tradició diu que és el padrí qui regala la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua després de missa. No obstant això, cada vegada són més famílies en què són els pares les que compren la mona als seus fills. A Catalunya i Barcelona, la major part de persones mengen la mona al dinar familiar del Dilluns de Pasqua, aquí dia festiu.
(taula preparada per l'ocasió)
Més enllà de tot el que us pugui agradar el dolç, cal reconèixer que algunes mones de Pasqua són veritables obres d'art. Passejant per Barcelona durant les setmanes prèvies a Setmana Santa anirem veient moltes mostres d'això, algunes molt destacades com les famoses mones gegants de Escribà.
Les figures de xocolata que podem veure representades en la mona de Pasqua de cada any solen ser, en moltes ocasions, una clara representació de l'actualitat del moment.
No obstant això, sempre hi ha lloc per a la tradició i mai deixarem de veure conills i ous de xocolata sobre d'aquests deliciosos pastissos.
Avui us deixaré una llista molt dolça...
En aquesta part del post sobre mones de Pasqua de Barcelona he volgut destacar algunes pastisseries dignes de visitar durant aquestes dates pels seus bonics aparadors i el seu art fent autèntiques obres mestres de xocolata. També pot ser una manera entretinguda de passar la tarda, fent una passejada i veure els petits i grans aquesta dolça tradició.
Pastisseria Escribà
(Gran Via de les Corts Catalanes 546)
La pastisseria Escribà de la Gran Via de Barcelona ha tematitzat aquest any tota la façana per celebrar la Pasqua
Pastisseria Ochiai
(Compte Urgell 110)
Una pastisseria especialitzada en dolços japonesos. Si sou fans dels mochi aquí trobareu molts i d'originals sabors. Ja us vaig parlar dels seus famosos croissants, tenen el premi del millor croissant d'Espanya. També trobem mones japoneses inspirades en receptes nipones! Mireu quina meravella!
Pastisseria Baixas
(Muntaner 331)
Un vistós aparador amb mones grans i més petites que tindrà entretinguts als nens.
Pastisseria Natcha
(avinguda Sarrià 45)
Una gran mona que representa un corral ocupa gran part del seu aparador.
Pastisseria Foix de Sarrià
(Major de Sarrià 57)
Fundada pel pare del famós poeta JV Foix el 1886, és la pastisseria per excel · lència del barri. Si passeu per allà podreu veure el seu aparador mariner, i la gran varietat de mones de Pasqua.
Pastisseria Sacha
(Vallmajor 31)
Són famoses també les mones de Pasqua d'aquesta pastisseria i espectaculars seus aparadors.
Hofmann
(Flassaders 44)
Una pastisseria increible molt a prop de la coneguda catedral de Santa Maria del Mar. Aquesta pastisseria té unes mones impressionants, potser les més elaborades i fantasioses que pots veure. Fa mooolta pena menjar-les.
Bubó
(Caputxes, 10)
És la pastisseria de Carles Mampel, un pastisser amb tantíssims premis que si els posés un per un, no acabaria d'escriure el post mai. Es troba molt a prop també de la Catedral de Santa Maria del Mar (tot i que també tenen un altre local al centre comercial de Pedralbes ja vaig parlar d'aquesta pastisseria en un altre post).
Carrer València, 228
Aquesta és una pastisseria americana situada al carrer de València. M'encanten les seves mones de xocolata per la simples i boniques que son.
Crostó
Carrer València, 246
Aquest es un forn, però em recorda a la meva infantesa a València que les mones són així com aquestes preciositats de mones clàssiques del seu aparador.
Evidentment, no totes les mones són d'elaboració artesanal i al mercat trobem una infinitat de productes industrials més o menys atractius i a un preu generalment més assequible. Cal recordar-ho, sobretot en temps de crisi.
El fet d'associar l'ou amb el naixement i la resurrecció, o el conill com a representació animal donada la seva coneguda facilitat de procreació, s'uneix al fet que la Pasqua coincideix amb l'estació primaveral, la més fèrtil de l'any, el que converteix a aquests en els grans símbols d'aquestes dates, dins i fora de les nostres fronteres. Avui dia s'elaboren ous i conills de Pasqua de xocolata acuradament decorats tant per degustar com per decorar la casa, que se solen regalar per aquestes dates, un producte de rebosteria que es pot veure en moltes de les pastisseries del nord d'Europa.
La Tour Eiffel, espectacular! Feta amb la tradicional pasta francesa de macarons i plena de cupidos desitjosos de trobar parelles a qui acompanyar al cafè diari que es prenen a les taules que hi ha sota d'ella.
Aquesta mona esta dedicada a Rússia amb la increïble reproducció de la Catedral de Sant Basili de la plaça Roja de Moscou. Han fet falta 300 kg de xocolata i 60 hores invertides per l'equip d'artesans i alumnes en pràctiques dirigits per Christian Escribà i Patricia Schmidt.
El 30 juliol 2011 va tancar el Restaurat Bulli de Ferran Adrià i aquest és el Bulli que li van fer Christian Escribà i Patricia Schmidt per a l'últim dia.
Bulli és una paraula afectuosa per als gossos bulldogs a Alemanya. La fundadora d'El Bulli, Marketta Schilling, tenia diversos d'aquests gossos i per això el va batejar així.
Des de les originals mones de Pasqua, més senzilles i humils, a les actuals obres d'art o excentricitats de la confiteria, la veritat és que la tradició dels dolços de Setmana Santa s'ha mantingut intacta amb el pas dels anys. Una cosa que tot llaminer, gran o petit, s'espera que segueixi tenint lloc durant molt de temps.
ReCEpTa
Despres d'aquest post tant dolç que m'ha sortit us deixo una recepta salada típica de setmana santa del sur a on viuen aquesta setmana amb molta intensitat entre pasos i saetas..
"No és savi el que sap sinó el que no sap i vol aprendre."
I en multitud d'ocasions pel que fa a la gastronomia, jo vull aprendre, cada dia, a poc a poc saber més de la nostra cultura .... i com és habitual en mi, sempre em pica la curiositat per saber els orígens de les receptes tradicionals.
En aquesta ocasió, novament vull compartir el que segons he pogut llegir a la xarxa, que aquesta recepta habitual en Quaresma.
No és una recepta pròpiament malaguenya (ja sabem que a Màlaga, es feia amb xanguets, amb camaroncitos o gambetes blanques de la badia), encara que sí andalusa, tot un clàssic "TORTILLITAS DE BACALAO" L'origen històric dels bunyols de bacallà es remunta al segle XIII en el lloc que fa el rei Ferran III a la ciutat de Sevilla, durant el setge escassejava els aliments.
Donat el caràcter de port fluvial de Sevilla, els assetjats van agafar a uns carregament de bacallà i farina emmagatzemat en el mateix, el qual després de amanir convenientment i fregit, alimentar durant algun temps a la població. el 22 de desembre de l'any 1248 s'acaba el setge amb l'entrada a la Ciutat del Rei Ferran III.
El 30 de maig de 1252, el Rei mor a Sevilla on està enterrat a la Capella Reial de la Catedral de la Ciutat.
Una recepta pròpia de zona on generalment no solia arribar peix fresc del dia .... i que generalment a la costa, en lloc de bacallà solia usar-se peix cuit esmicolat.
Bé es feien bunyols o truitetes ... la diferència, el gruix de cada porció; senzillament la quantitat de peix és més gran i més abundant en els bunyols i aquests porten ou. Les truitetes en canvi, han de ser fines i cruixents.
Com es preparen?
Posar el bacallà en remull durant 24 hores, esqueixat (cuidant que no tingui espines); si és possible canviar l'aigua diverses vegades.
En un bol posar dos o tres dents d'alls i el julivert molt picats, farina de blat, colorant alimentari, sala al gust i afegir una culleradeta petita de bicarbonat (si no llevat), el bacallà esmicolat a trossos molt petits i afegir aigua fins a tenir una massa que no quedi molt espessa.
Removent la massa vigilant que no quedin grumolls i sigui homogènia.
Nota. - El bicarbonat ajudarà a que no quedin massa planes ....
En una paella fer abundant oli d'oliva verge extra (si és possible malagueny), quan comenci a fumejar, amb una cullerada sopera anar tirant a la paella la massa de manera que quedin "anchitas".
Deixar fregir uns minuts i donar-los la volta que es facin per ambdues parts, procurant que no es cremin i que quedin cruixents.
Treure que s'escorrin bé l'oli posar-les en un plat amb paper de cuina (aquest absorverá l'oli restant).
Consell: regar amb mel de canya (si és possible de l'Axarquia malaguenya, probablement una de les millors del món) ....
FELIÇ SETMANA SANTA !!! 
Si us ha semblat
interessant aquest post, si us plau retuitearlo, donar-li al m'agrada de
Facebook i al +1 per la seva major difusió.
Si em permeteu li vull rendir un bonic homenatge a García Márquez de la manera més literària, recordant els seus passatges literaris que més ens agraden.
Com ja sabeu que aquest dijous 17 d'abril de 2014, l'escriptor i periodista colombià Gabriel García Márquez ha mort als 87 anys a Ciutat de Mèxic. Tinc ara mateix una sensació d'alegria i orfandat, alegria per la felicitat que em proporciona el sol fet de recordar els seus llibres, la bellesa i la sensibilitat dels seus contes i novel · les.
Començaré amb el començament un dels seus. Algú desordena aquestes roses, de 1952. D'només quatre pàgines i mitja, en un dels passatges diu:
"Ella va tornar molts anys després. (...) Jo estava sol a la casa, assegut al racó, esperant. I havia après a distingir la remor de la fusta en descomposició, l'aleteig de l'aire tornant vell en les alcoves tancades. Llavors va ser quan ella va venir. (...) Era encara una noia. (...) Jo estava cobert de pols i teranyina quan ella va obrir la porta i en algun lloc de l'habitació guardar silenci el grill que havia estat cantant durant vint anys ... ".
Espero que us agradi la idea per homenatjar, acomiadar i brindar per Gabriel García Márquez.
