Benvinguts,
Us convido a fer un passeig per les nostres tradicions...
Castanyada i Halloween = Castaween
Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.
Tant l'origen de la Castanyada com la de Halloween es remunta a la festa de samhain, que és el nou any Celta, que celebra la finalització de cultius i l'arribada de les estacions de fred de l'any coincidir amb l'entrada de l'època fosca. És transició temps i obert a l'altre món temps dedicat a commemorar avantpassats. En el cas anglosaxó Halloween van ser els irlandesos que van emigrar a Amèrica del nord, els responsables de transmetre versions diferents de les seves tradicions, que van ser fortament arrelada. La Castanyada a Catalunya, sinó també la magosto a Galícia, la gaztainerre al país Basc o calbote Castella, les castanyes són el menjar Estel que tots ells tenen en comú. Cada regió inclou altres aliments pròpia la temporada de tardor ara: ametlles i pinyons els panellets, moniatos, bolets, carbassa, dolç Codony, granades, figues, begudes i com sidra dolç o Muscat ... actualment, la Castanyada i Halloween conviuen en el nostre territori a causa de la presència comercial que hi havia de tenir un aire festiu tipus Carnaval, però amb un toc esgarrifós.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.
La carabassa una tradició catalana abans que americana.
Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d’una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s’hi feia amb l’ajuda d’un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre els més petits i entre els adults, atesa la influència de la televisió.
Pensar que hem importat la moda d’Estats Units és pura ignorància…
Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?
-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.El Halloween és una festivitat popular anglosaxona que celebra el culte als morts.
El vincle carbassa-morts no ve dels americans?
-De cap manera. Va ser l’emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.
-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d’Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts. I no només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits que poden fer de recipient d’una espelma, esdevenen reservoris d’esperits.
I aquí? La nit de Tots Sants?
-A Catalunya sempre s’han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts.Les carabasses en generalment s'usen com a motiu decoratiu. Es buiden, es talla en elles una expressió diabòlica i dins es col·loca una espelma. S'utilitzen per representar les ànimes atrapades en el purgatori.
Màscares i disfresses
Les màscares i disfresses que s'utilitzen en aquesta data es fan servir per espantar els mals esperits com bruixes, follets, fantasmes, vampirs, homes llop o zombis. S'usen com a protecció, per no ser detectats pels esperits malignes.
El fantasmes
-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa aquells que van morir. Per això fins i tot s’els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama. Els fantasmes i les calaveres són símbols de la ultratomba. Els fantasmes caracteritzen els difunts que vaguen per la terra la nit de Halloween, mentre que les calaveres són la representació de la mort.
Se’ls convida a sopar. I si no els donaves menjar l’ànima es podia enfadar i venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se’ls donava era el pa d’ànima, en castellà torta de ánima, que està fet de carbassa! Els forns d’avui en dia encara venen pa d’ànima per Tots Sants.
Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?
-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada