AMB PA I VI, ES FA BON CAMI

Avui us porto un post amb molta molla...

El pa i les tradicions del mateix per Setmana Santa?. Vet aquí us explicaré  tot el que he trobat sobre ell, en aquestes líneas  ... 

Segons he pogut esbrinar.  El Pa es fa amb gra mòlt, fermentat i  després  cuinat. Cada regió del Món desenvolupat te les seves  pròpies  receptes, en base dels seus grans i costums alimentàries.

 Des del Sorgo i mill africans; Blat Asiàtics i sègol; Blat de moro i l'amarant americans, cadascú va donant naixement al  centenars de receptes per diferents  tipus de pa: pa esseni de grans germinats cuinats  al sol; pa hindú i mediterrani sense llevat i en forma de disc; la truita de blat de moro germinat i bescuit de amarant de les Amèriques, pa de sègol europeu ... Tots ells converteixen la llum solar continguda en el gra en un aliment  fàcilment digerible, amb una forma que es pot portar  amb facilitat  a on es requereixi, i que es pot conservar  per dies o setmanes, I el seu valor nutricional addicional, es gràcies  a l'aportació dels ferments.

El Pa és un producte  cada vegada més utilitzat com a recurs gastronòmic dins  de la cuina espanyola durant totes les èpoques  de l'any, però per Setmana Santa és una  de les Celebracions on cobra mes protagonisme.  En Pasqua s'associava històricament a la necessitat  d'aprofitar el que sobrava durant la  vigília, els dies en que les costums cristians prohibien el consum de productes càrnics.

Entre els plats més populars i tradicionals de la Setmana Santa es trobà la sopa d'all. Un Plat Típic de la cuina castellana i lleonesa elaborat, fonamentalment, amb  aigua o brou, trossos de pa dur passat per la paella, all i pebre vermell, entre altres ingredients bàsics. 

Es tracta d'un plat auster d'acord amb els costums religiosos segons apareix documentat al segle XVIII el qual ens recorda la composició, estètica i sobrietat d'aquestes dates.

En nombrosos pobles espanyols també és molt popular el "Pa Torrat 'de Divendres Sant. Un plat que consisteix en dues llesques de pa torrat acompanyat d'alls i oli del qual la  tradició s'origina a la Segona Meitat del segle XIX a la Ciutat de Crevillent (Alacant). En concret, aquest plat es donava als portadors dels passos per que recuperés les forces durant la Processó de Setmana Santa. Segons la tradició el matí de Divendres Sant, les  confraries conviden als seus confrares al conegut com "pa torrat" I que consisteix en passar-lo per la paella torrat al forn i amb oli.

A Catalunya i les Illes Balears es pot degustar una altra de les receptes típiques de Pasqua, la tradicional Coca. Un plat que era d'aprofitament de la massa de pa que no s'havia "inflat" durant  el "procés de fermentació". En lloc  de rebutjar la massa, les mestresses de casa el coïen i li afegien diversos condiments convertint e una coca que tant servia per un plat dolç com salat. En els seus Inicis aquest plat s'associava a la Setmana Santa, actualment es pot consumir tot  l'any.

Un altre pa típic. Cada any en acabar la Setmana Santa moltes són les famílies que gaudeixen d'un saborós dolç anomenat 'Mona de Pasqua', molt típic a Catalunya, València, Balears i Múrcia i que, cada vegada més, s'ha anat estenent com costum a altres zones d'Espanya.

Es consumeix coincidint amb el final de la quaresma (del Dimecres de cendra al Diumenge de Resurrecció) en què tradicionalment es duia a terme un període de dejuni i abstinència d'un bon nombre d'aliments.

La tradició marcava que el padrí de bateig o avi (en molts casos és la mateixa persona) regalava al nen una coca o tortell que portava tants ous durs com anys tenia aquest. L'edat màxima eren els 12 anys de manera que aquest és l'últim any en què se li obsequiava i per això se li col·locava un ou extra.

En aquelles comunitats en què el Dilluns de Pasqua és festiu s'aprofita aquest dia per menjar-se la mona i sol ser habitualment a l'hora de les postres o el berenar.  Esta elaborat amb la mateixa massa de pa , farina aigua i llevat en aquest cas se li afegeix el sucre i els ous .

Els primers escrits en què apareix aquesta tradició apunten a segle XVIII, encara que alguna font el porta fins als temps en què la presència morisca va estar al nostre país.

Va ser a partir del segle XIX quan les confiteries van començar a realitzar les mones tal com les coneixem avui dia, en què els ous durs van ser reemplaçats per altres de xocolata i es va començar a adornar i omplir de figures, tenint poc a veure amb les senzilles i tradicionals mones de pasqua.

 A Catalunya: A més és molt típic acompanyar-lo amb figuretes de chocolate.

I per últim i per no fer-me pesada us posaré la torrada de Santa Teresa, o coneguda com "torrija" el plat estrella de la Setmana Santa, les torrades prenen protagonisme com a dolç típic d'aquestes festes.

Pots trobar munts de receptes de torrades diferents ja que tot i ser una recepta molt senzilla permet infinitat de possibilitats. Això es deu a tres factors fonamentals: d'una banda hi ha el pa que emprem en la torrija que pot ser de barra, de motlle, especial per torrijas, etc. 

Després el líquid on banyem aquest pa pot ser llet, vi, una combinació de tots dos o el que més t'agradi, licors 

i fins tot de orxata, si si ho heu llegit be, suposo que pensareu ja sortit la valencianeta però si teniu la oportunitat de provar-les estan boníssimes.  I finalment l'acabat de la torrija amb un bany d'almívar lleuger o mel rebaixada amb aigua i la possibilitat d'afegir canyella, sucre en pols, etc.

Com veus tens tantes llesques amb ou com ganes tinguis de provar receptes diferents així que avui explicaré la recepta que jo he preparat i tu decideixes si vols modificar qualsevol dels ingredients que porta. 

TORRIJAS D'ORXATA

si les llesques amb ou estan riques aquestes amb orxata estan de luxe. Les clàssiques torrijas de sempre amb aquesta petita variant, l'orxata.

ingredients:

- Orxata de Xufa de València

- Pa del dia anterior

-Ous

-llimona

-Oli

-Sucre glacé

-Canella

elaboració:

S'espongen les llesques de pa, deixant-les a remull durant una estona en Orxata de Xufa de València. Posteriorment s'arrebossen per ou batut i es fregeixen en oli molt calent. Posteriorment es posen a escórrer i s'espolvorean amb sucre glacé i canyella.

D'aquí a uns dies veurem una altra recepta de llesques amb ou una mica especial que segur que us agradarà, ara a la cuina !!!

En definitiva, el pa és un aliment  molt utilitzat en la gastronomia de Aquestes Dates. 

             

No sóc precisament de les que segueixen amb detall totes aquestes tradicions, però reconec que algunes d'elles em tiren, potser per haver-ho viscut des de petita.

Si ens fixem, les religions estan plenes de simbologies, i és molt curiós el significat de la majoria d'elles.

La cendra d'aquest dimecres és el que queda de cremar les branques d'olivera beneïdes el diumenge de rams anterior. Els quaranta dies invoquen els mateixos que va passar Jesucrist al desert dedicat al dejuni ia la reflexió. El qual cada any la Setmana Santa vaig canviar de data es deu al fet que en el divendres sant hi ha d'haver lluna plena, pel que depèn sobretot del calendari lunar. Així podríem seguir fins repassar cada un dels símbols que vivim tant en Quaresma com fora d'ella.

                                

                                                      Feliç setmana Santa!!

Feliç setmana a tothom, i si podeu i les vostres vacances us ho permeten espero las vostres visites i comentaris.