ANY NOU, VIDA NOVA... EL KINTSUGI

Avui per començar l'any us porto una altra paraula que m'ha cridat l'atenció com va ser "hygge" aquella paraula danesa que venia de la filosofia budista. Ara la paraula és "El kintsugi" és un art japonès que ve de lluny, del segle XV i que ara us explicaré en que consisteix.

A casa meva saben que si alguna cosa es trenca, no es llença, ja sigui una tassa, una copa, un got .... Jo sempre li dono un altra oportunitat i així segur que té una segona vida, ràpidament el converteixo  en un gerro, un porta espelmes. 

M'agrada veure com una cosa que va tenir una funció, fins que es va trencar, pot tenir una altra diferent amb una miqueta d'imaginació. A això jo li dic reciclar, ¡i m'encanta!

Alguna  vegada he reparat alguna tassa amb els nous productes, però el que no feia era reparar-lo  amb aquesta tècnica. 

El kintsugi és un art japonès que s'encarrega d'arreglar aquestes fractures, i no només fent que torni a tenir la mateixa funció que tenia abans de trencar-se, si no que a més li dóna més valor a la peça, ja que aquesta és reconstruïda amb or .

És un art que ve de lluny, del segle XV, i amb el temps ha fet fins i tot que aquestes peces reparades amb aquest mètode tinguin més valor que les que no s'han trencat mai.

Això em fa pensar que potser hauria de passar amb les persones. Aquelles que per una o altra raó es van espatllar, es van trencar o es van desgastar, però que amb ajuda d'algú o amb valentia i tenacitat van decidir donar-se una nova oportunitat i fer-se valer. Tornen a viure, amb aquesta fractura ja reparada i amb més força que abans, amb una experiència negativa que converteixen en positiva, i que les fa si cap, més valuoses.

Avui dia vivim en una societat en què el nou preval sobre el vell o el trencat, i cometen l'error de tirar-lo, de no valorar-ho, de canviar-lo per una cosa nova, sense adonar-se del veritable valor que tenen entre mans.

La història de cada objecte de la mateixa manera que la de cada persona, i el seu valor emocional, són únics.

Quan algú et parla del seu passat, del seu fracàs, de la seva ruptura, i veus com ha sabut recompondre i donar-se una nova oportunitat, això té una vàlua incalculable.

Hi ha una altra expressió en la cultura japonesa que és el Wabi-sabi, que consisteix a trobar la bellesa dels objectes deteriorats, vells o trencats, fent que el veritable valor d'un objecte no radiqui en la seva bellesa externa si no en la història que cada un posseeix.

Aquesta última és la filosofia que aplico jo en els objectes de casa meva. Es diu que la perfecció està en els ulls de qui mira.

Ens trenquem les vegades que ens trenquem, aprenguem aquesta tècnica japonesa, i recompongámonos amb els millors materials que tinguem a mà. La nostra història és el que compta, i com deia Jalín Gibrán, "els caràcters més sòlids estan plens de cicatrius".

Segur que mes d'un pensarà en aquella peça trencada que per ell te un valor i no volia desfer-se d'ella doncs ara podeu aplicar aquesta tècnica, o aquests Nadals si alguna copa, got o plat ha caigut, ja teniu la solució ...

Bona setmana...

Parlant d'una tècnica japonesa , us porto una recepta amb gust de Japó i que la vaig treure de la Carme Ruscalleda Cuinera del restaurant Sant Pau (a Sant Pol de Mar), del Moments (a l'Hotel Mandarin de Barcelona) i del Sant Pau de Tòquio. Fusiona amb Excel·lència la cuina catalana i la japonesa, i n'extreu la part més saludable

La recepta es un  Arròs caldós, ràpid i bo amb gust del Japó

- Aquí us deixo com preparar un arròs saludable i senzill de la  Carme Ruscalleda, per curar algun que altre estómac fatigat,  que després d'aquestes festes s'agraeix 

ARROS CALDÓS AMB TONYINA

INGREDIENTS

Per a 4 racions

300 g d'arròs bomba

250 g de bolets xiitake tallades en juliana (la recepta original es amb bolets, de tots es sabut que jo soc  al·lèrgica i no li poso pero  m'ha quedat bo igual)

100 g de porro en juliana

50 g de pastanaga en juliana

50 g de pebrot verd en juliana

50 g de pebrot vermell en juliana

30 g de mirin (És un condiment essencial en el menjar japonès amb un sabor lleugerament  dolç. És una classe de vi d'arròs similar al sake, però amb baix contingut d'alcohol)

30 g de salsa de soja

1.600 g d'aigua mineral

400 g de tonyina fresca (llom) a talls de 2 cm

30 g d'oli d'oliva extra verge

Sal i pebre

Minihojas de shiso porpra (El shiso o Perilla frutescens és una planta aromàtica originària de Japó que té una aplicació gastronòmica culinària i una aplicació decorativa. També ha estat utilitzat amb fins medicinals en la cultura oriental, i cal destacar que podem trobar dues varietats: el shiso vermell o granat i el shiso verd.

En el món de la cuina, el shiso vermell cada dia s'utilitza més en petits trossos, com si fos julivert, a manera de condiment. En receptes amb arròs, sol ser molt habitual utilitzar els fulls del shiso. En el cas del shiso verd, se sol utilitzar més amb la mateixa funció que té l'alga nori a l'hora de fer el shushi, per fer els rotllets d'arròs.)

            

PREPARACIÓ

En una cassola fonda d'uns 30 cm diàmetre aproximadament, posar oli i sofregir durant uns minuts, el porro en juliana, pastanaga, pebrot verd i vermell.

Afegir la juliana de bolets i continuar el sofregit 5 ​​minuts més. Salpebrar.

Abocar a la cassola el mirin i la salsa de soja. Deixar coure tot junt 2 minuts més.

Incorporar l'aigua bullint. Deixar que comenci a bullir i tirar l'arròs. Deixar coure a ritme potent durant 5 minuts.

Baixar el foc i continuar la cocció 8 minuts més. Afinar el punt de sal i deixar reposar tapat durant 2 minuts.

Mentrestant, marcar la tonyina en una paella antiadherent molt calenta, fregada amb una mica de sal i oli. Ha de coure només volta i volta. Tallar a daus de 2 cm aproximadament.

Servir l'arròs en plats fondos. Per sobre, repartir els daus de tonyina acabada marcat i posar les minifulles de shiso.

Ja s'han acabat les festes nadalenques, ara és moment de guardar el pessebre, l'arbre de Nadal, les llums, tots amb una mica de nostàlgia que ja s'ha acabat tot . Tot? Tot no! Encara ens queden els torrons a mig acabar, els polvorons, alguna ampolla de cava sense destapar ... Encara podem recordar amb il·lusió les festes que han passat i tornar a la nostra vida quotidiana amb més forces i amb més ganes de continuar. Ara toca complir amb els propòsits que ens hem proposat. I perquè no, seguir brindant per un any que ens espera ple d'emocions i de noves oportunitats! Molta sort per a tots, i espero que aquest 2017 estiguem una miqueta millor! I tinguem al nostre costat bona companyia per seguir celebrant aquest nou any que comença!

                               

Com diu aquella cançó que s'ha fet tant popular "si nos dejan..." Feliç setmana a tothom i espero las vostres visites i comentaris.