Un aniversari fantàstic !!!
Recordeu que en el post "Festa al Jardi" , en el que parlavem de Barbacoes, allà vaig deixar la pista en la que us deia ...
"Quines ganes de celebrar una festa i decorar fins al més mínim detall! Per ara hauré d'esperar ... però aviat muntaré algun sarau!"
Doncs ja la he fet, ara us explico....
Ara que finalitza l'estiu és el millor moment per celebrar una festa. Els familiars i amics ja han tornat dels seus viatges o vacances i és l'instant ideal per reunirnos tots abans de tornar a la rutina.
Les festes d'estiu es caracteritzen per aquest aire fresc i desenfadat que no deixa de ser elegant, però informal.
No obstant això, no són tan senzilles d'organitzar com pugui semblar.
La festa va començar amb l'ajuda dels meus fills i el meu marit que es van encarregar de la decoració exterior, de la bona música que ens va fer gaudir i jo del càtering ,aquí us deixo algunes de les delicatessen que vaig preparar amb molt de carinyo en casa, pels meus Dimas i convidats
Repartit en racons
Gràcies nois per la vostra participació i per fer que la nostra vetllada marqui la diferència.
Les flors, la llum, la música ... tot compta. Crea una atmosfera que faci que els teus convidats oblidin per un moment que la rutina està a la volta de la cantonada. Transforma la teva terrassa o jardí en un lloc que sigui nou fins i tot per a la família.
I ja quan tots creiem que la festa estava a punt d'acabar, va aparèixer el pastis
FELICITATS!!!! als Dimas's
Suposo que a tots ens passa ... anhelem l'estiu, aquesta època de l'any on els dies són gairebé interminables i el sol sembla no esgotar-se, i per quan ens adonem, aquests mesos han passat en un sospir !!
L'estiu, aquest temps en què trenquem amb les activitats habituals i projectem les nostres fantasies amb trobades inesperades i relacions fugaces. Acumulem estius amb històries per passar els llargs els hiverns. Històries que de vegades només són sensacions sense paraules, sense fets. L'estiu, aquest temps
A pocs dies de l'entrada oficial de la tardor, l'estiu es resisteix ... temperaturas altes i primeres pluges i el fred només és el fresc que es va colant en les converses d'ascensor, quan la nit encara va caient com un lent teló, de sobte ens agafa la nostàlgia de l'estiu.
Un cop represa l'activitat quotidiana, nens a l'escola i grans a la rutina de la feina, toca començar a pensar en el seguent viatge.
Serà difícil que hi hagi un llarg període disponible per viatjar, així que la millor opció és pensar en un cap de setmana o un pont per visitar algun poble, algun racó o ciutat pendent.
Després d'uns dies de festa, la tornada a la feina suposa per a alguns un trauma amb importants conseqüències emocionals, fins i tot en un país amb una taxa gran d'atur.
Avui en dia es defineix la depressió postvacacional com un contjunt de símptomes que apareixen després del període vacacional, durant uns 15 dies fins a un mes. Aquests símptomes poden ser insomni, ansietat, apatia general, i alteració de l’estat d’ànim.
Hem de tenir en compte però, de que estem parlant d’un problema sobretot d’adaptació. És un moment on ens hem de incorporar a la feina, a les rutines laborals, familiars i socials. El que implica readaptar-se al CANVI.
Avui ha estat el primer dia en què he tingut fred.
Llavors m'he adonat que ja s'acaba ...
Et trobaré a faltar.
Ja ho veus: vull que tornis.
Estiu, et necessito, vine.
Estiu, et necessito, vine.
Els restaurants més originals
Menjar a cegues
En completa foscor, així sopar al restaurant Dans Le Noir de Barcelona.
La seva finalitat és redescobrir la noció del gust, percebre com sense la vista, els altres sentits ofereixen noves sensacions i emocions i a més, participar en una trobada social poc habitual.
Atesos per personal invident,
aquí el menjar sempre és una sorpresa.
Aquesta setmana us deixo un regal que espero que us agradi escoltar, a mi m'encanta per tancar l'estiu.
Segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional (Institut Geogràfic Nacional - Ministeri de Foment), la tardor de 2014 començarà el dimarts 23 de setembre a les 4h 29m hora oficial peninsular, a les 3h 29m a Canàries. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 22 de desembre amb el començament de l'hivern.
Com un aniversari ja passat.
Com un temps que ja no tornarà.
L'estiu va passant.
Ja no queda mes descans.
Cristina Company
Senzillamentescriure.blogspot.com
Que tinguis un feliç cap de setmana!!!
I just love the festivals in spain so much fun,xx Rachel
ResponEliminaQuan els homens prenen consciència dels seus actes comencen a intentar canviar-ho tot i, no ho és tot el que canvien sinó les intencions, poder lluitar i dic la paraulota sense ganes, lluitar contra els déus i aquests contra Déu, en una transgressió que té molt d'amor, que no escapa al mateix Déu, als mateixos déus, quan Abraham intenta clavar l'espasa sobre l'estiu, aquest es fa tardor i comença una nova vida, una nova història, sempre igual i diferent.
ResponEliminaValor no és força, sinó amor, i amor no és follia i lluita sinó compromís.
Una abraçada Julia i fins sempre.
Vicent
Hola soy Mariluz!!!!, como me invitaste a pasar por tu blog, aquí estoy que es de decoración verdad??? que graciosos los perros con sus camitas, yo tengo gato jejjejeje.........
ResponEliminabesitos
Després dels trons d'aquesta nit tot és al seu lloc, veus? ara ja estem a la tardor, no et sembla de vegades que els trons els provoquem els humans a l'igual que les coses materials en un reflex diví?
ResponEliminaUna abraçada de germà, de pare, per molts anys Julia. Per molts anys de felicitat!
Vicent Adsuara i Rollan
me tienes los jugos gástricos revolucionados viendo tus fotos.
ResponEliminaI ja m'acomiade de tu fins un altre article teu, cal ser fidels Julia, el que la Verge, una mare, la Mare és capaç de fer per un fill és quelcom que només Abraham va albirar, Abraham i Déu, has donat el pas, estem en el llindar d'un nou tipus de consciència, la que farà que una festa estiga carregada, prenyada d'ànimes, ara ho saps, l'estiu, l'hivern, la tardor, la primarera, no són nostres, els nostres fills no són nostres sinó de l'ànima, de la consciència Universal en un miracle que matà, o el mataren per devetllar-lo a Sòcrates, hui ens hem entre tots donat una segona o infintita oporunitat que sabrem aprofitar.
ResponEliminaEl dubte, la fidelitat són dues cares de la mateixa moneda, en una certa inconsciència rau la vida, he de ser-te fidel a tu, al món, a la vida.
Que passes una feliç festa amb el que ja saps, ja en saps més que jo mateix, de mi, dels teus, viu, vivim, ajudem-nos.
Una abraçada, sembla que ja acaba l'estiu, aquest tan llarg estiu i podem fer la festa, hui trauen a la meua dona de l'hospital i demà si Déu vol farem una festa i una sesta, però si la vida vol inoblidable.
Molts petons des de Russafa
Vicent
Són les set de la vesprada, d'eixe número que representa Sant Antoni, Dionís, Baco, etc. La potència és acte però no és acte alhora, jo moriré dins de x anys de mort natural i tots els qui m'envolten o m'han envoltat amb el cor hi viuran sans, és el que té la fi d'un estiu, que fem càbales sobre la nostra vida i la nostra mort, si et diguera que hi ha quelcom més important que l'estiu o la tardor, que la vida i la mort, que l'ànima o la negror d'una ànima, què em diries? Vols saber què és? Déu, no, no és Déu, que pot conduir a error per als qui són de la pell de barrabàs, tu ja m'entens, és l'Innomenable que deien els jueus, una estació on la festa serà tots els dies, una estació on tindrem pluja, calor, fred, tebiesa de clima a voluntat i sense patir la vergonya o l'avorriment de tenir-ho tot tenint-to.
ResponEliminaTé fe, té fal·lus o esperança i té caritat, això és l'Innomenable, que ja ha perdut la seua paraula històrica, Déu.
Celebra la festa demà, jo ho faria demà, em donaries una gran joia, i prega per mi, pels meus i pel món.
Vicent Adsuara i Rollan
PD: seguim, com no, en contacte, si tu vols i només si tu vols, ;-)
sans, feliços i en llibertat, la llibertat de saber que vulguen o no tindran vida i un lloc on fer-la o desfer-la o intentar desfer-la, la vida és eterna, tot i que cíclicament finita, però no ens ha aribat el final... encara, eixirem d'aquest coll d'ampolla fins la mort per perfecció i tornada a començar.
ResponEliminaFins demà Julia.
Vicent
The dishes you have created are marvelous.. Your guests were very lucky!!! Wish I was there.
ResponEliminaEstoy agradecida por tu visita a mi blog. Já estuve en Espanha y quiero mucho volver a paseo.
ResponElimina