dimecres, 12 de desembre de 2018

OBRIM LA 13



OBRIM LA 13






Ja hem posat l’arbre i ara posarem el pessebre






Saps qui va inventar el pessebre? Vaig a explicar-t'ho. Posa molta atenció.

El pessebre el va inventar Sant Francesc d'Assís, el sant de la humilitat i de la pobresa, en el Nadal de 1223, fa molts anys ja, al poblet de Greccio, a Itàlia.

Francisco estava feble i malalt, i pensant que potser aquella seria la seva última Nadal a la terra, va voler celebrar-la d'una manera diferent i molt especial.

Un amic de Francisco, el senyor Joan Velita, era amo d'un petit bosc a les muntanyes de Greccio, i al bosc hi havia una gruta que a Francisco se li semblava molt a la Cuevita on va néixer Jesús, en els camps de Betlem, i que ell havia conegut feia poc en el seu viatge a Terra Santa.

Francisco va parlar amb el seu amic, li va explicar la seva idea de fer-hi un "pessebre viu", i junts el van preparar tot, en secret, perquè fos una sorpresa per als habitants del poble, nens i grans.

Entre la gent del poble, Francisco i Juan van escollir algunes persones perquè representessin a Maria i Josep, i als pastors; els van fer prometre que no dirien res a ningú abans del Nadal, i, seguint el relat de l'Evangeli de Sant Lluc, van preparar l'escena del naixement. Fins aconseguir un bell nadó perquè representés Jesús!







La nit de Nadal, quan totes les famílies estaven reunides a casa seva, les campanes de l'església van començar a tocar soles ... Tocaven i tocaven com si hi hagués una celebració especial! ... Però ningú sabia què estava passant ... El Rector del poble no hi havia dit que anés a celebrar la Missa del Gall ... la Missa de Mitjanit ....

Sorpresos i espantats alhora, tots els habitants de Greccio van sortir de casa seva per veure què estava succeint ... Llavors van veure a Francesc que des de la muntanya els cridava, i els indicava que pugessin on ell era.

Il·luminant-se amb torxes, perquè la nit estava molt fosca i feia molt de fred, tots es van dirigir al lloc indicat, i quan van arribar van quedar tan admirats, que van caure de genolls, perquè estaven veient una cosa que mai havien pensat poder veure. Era com si el temps hagués retrocedit molts, molts anys, i es trobessin a Betlem, celebrant el primer Nadal de la història: Maria tenia Jesús en els seus braços, i Josep, molt entusiasmat, conversava amb un grup de pastors i pastores, que no es cansaven d'admirar al nen que havia acabat de néixer ...







Després, quan tots es van calmar, el sacerdot, que havia estat còmplice de Francisco i de Juan Velita en aquell secret, va celebrar la Santa Missa, i Jesús es va fer present en el Pa i el Vi consagrats, com passa sempre que se celebra una Missa en qualsevol lloc del món.

Acabada l'Eucaristia, Francesc, ple d'amor i d'alegria, els va explicar a tots els presents, amb luxe de detalls, la bella història del Nadal, i Jesús, "llum del món", va omplir els seus cors de pau i d'amor.

Tres anys més tard, Francesc d'Assís va morir, deixant-nos aquesta bella costum de fer el pessebre cada any, que a tots ens agrada tant.






 La tradició  recollida per l’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats, marca que entre el 8 i el 13 de desembre s’ha de muntar el pessebre, que ocuparà un espai fix dins de casa fins a la Candelera, tant si plou com si fa sol, el 2 de febrer.

Fins demà que obrirem la 14... que tingueu un bon dia

Júlia






 

Cap comentari:

Publica un comentari