dijous, 31 d’octubre de 2019

HAPPY CASTAWEEN!!





Benvinguts,

Us convido a fer un passeig per les nostres tradicions...


Castanyada i Halloween = Castaween






Tots Sants és una festa que es debat entre dues teories: la conservació d’un ritual que és entès com a tradicional català, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que, sobretot entre els joves, creix la simpatia per la festa de Halloween, en part gràcies al suport de mitjans de comunicació i el consumisme de la societat.









Tant l'origen de la Castanyada com la de Halloween es remunta a la festa de samhain, que és el nou any Celta, que celebra la finalització de cultius i l'arribada de les estacions de fred de l'any coincidir amb l'entrada de l'època fosca. És transició temps i obert a l'altre món temps dedicat a commemorar avantpassats. En el cas anglosaxó Halloween van ser els irlandesos  que van emigrar a Amèrica del nord, els responsables de transmetre versions diferents de les seves tradicions, que van ser fortament arrelada. La Castanyada a Catalunya, sinó també la magosto a Galícia, la gaztainerre al país Basc o calbote Castella, les castanyes són el menjar Estel que tots ells tenen en comú. Cada regió inclou altres aliments pròpia la temporada de tardor ara: ametlles i pinyons els panellets, moniatos, bolets, carbassa, dolç Codony, granades, figues, begudes i com sidra dolç o Muscat ... actualment, la Castanyada i Halloween conviuen en el nostre territori a causa de la presència comercial que hi havia de tenir un aire festiu tipus Carnaval, però amb un toc esgarrifós.






A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.


La carabassa una tradició catalana abans que americana.








Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d’una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s’hi feia amb l’ajuda d’un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre els més petits i entre els adults, atesa la influència de la televisió. 

Pensar que hem importat la moda d’Estats Units és pura ignorància…






Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?

-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.El Halloween és una festivitat popular anglosaxona que celebra el culte als morts. 

 




El vincle carbassa-morts no ve dels americans?
-De cap manera.   Va ser l’emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.

-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d’Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts. I no només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits que poden fer de recipient d’una espelma, esdevenen reservoris d’esperits.





I aquí? La nit de Tots Sants?
-A Catalunya sempre s’han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts.Les carabasses en generalment s'usen com a motiu decoratiu.  Es buiden, es talla en elles una expressió diabòlica i dins es col·loca una espelma.  S'utilitzen per representar les ànimes atrapades en el purgatori.







Màscares i disfresses 

Les màscares i disfresses que s'utilitzen en aquesta data es fan servir per espantar els mals esperits com bruixes, follets, fantasmes, vampirs, homes llop o zombis.  S'usen com a protecció, per no ser detectats pels esperits malignes.





El fantasmes

-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa aquells que van morir. Per això fins i tot s’els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama.  Els fantasmes i les calaveres són símbols de la ultratomba.  Els fantasmes caracteritzen els difunts que vaguen per la terra la nit de Halloween, mentre que les calaveres són la representació de la mort.






Se’ls convida a sopar. I si no els donaves menjar l’ànima es podia enfadar i venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se’ls donava era el pa d’ànima, en castellà torta de ánima, que està fet de carbassa! Els forns d’avui en dia encara venen pa d’ànima per Tots Sants.


Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?
-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.










Alguns significats més que no us imagineu dels símbols de Halloween.


En Halloween predominen fonamentalment tres colors: taronja, morat i negre.  El taronja, associat a la carabassa, és un color que representa la vitalitat i l'energia.  El morat simbolitza la màgia, el misteri i el pas de la vida a la mort.  El negre es vincula a la foscor, el maligne i el demoníac.

Els gats negres
 




 Els gats negres tenen fama de ser éssers demoníacs que porten mala sort.  Segons una llegenda cèltica, les bruixes fan servir la disfressa de gats per passejar per la ciutat i passar desapercebudes.  D'allí la creença, tan estesa, que topar-se amb un gat negre és un mal auguri.

 Les espelmes

 Les espelmes simbolitzen la llum de l'ànima.  Són usades per il·luminar el camí dels esperits dels morts que aquesta nit tornen per visitar els seus familiars.


 Aranyes i teranyines

 Les aranyes són considerades les teixidores dels fils de la destinació.  L'ús ornamental d'aranyes i teranyines en Halloween respon a la intenció de crear una ambientació misteriosa, enigmàtica.


Els  ratpenats





 Els ratpenats, també associats als vampirs, són criatures associades al món de les tenebres, del que nocturn i el ombrívol.  Se'ls vincula a la sensualitat, la mort i els rituals ocults.

Els espantaocells

 Els espantaocells, utilitzats per espantar les aus que causaven estralls en les collites, són utilitzats durant Halloween com a protecció davant els esperits i els éssers demoníacs.

Els  mussols

 Els mussols són aus de bona sort, utilitzats com amulet de protecció.  Es creu que el seu udol espanta els poders de les tenebres.


Les  pomes





 
 La poma és un símbol de bona sort.  Mossegar en Halloween dóna fortuna.  De fet, es diu que qui ho fa serà el primer en casar-se l'any següent.  D'altra banda, la seva pela era usada per fer endevinació del futur.

                            


Despres de tornar a llegir aquest post sembla que tot és celta, anglosaxó o americà, ves per on jo no, sóc catalana, així que celebro la Castanyada. Així doncs bona Castanyada a tothom! I us desitjo una bona revetlla de tots sants!


                                                

Fins aviat

Júlia


diumenge, 15 de setembre de 2019

Un post Rosa ple de Solidaritat 💝

                    



Recordéu que us vaig dir ...

En propers posts us aniré explicant els meus nous propòsits per després de les vacances....
porto les piles súper carregades per complir tot el que m'he proposat...
  Així que ja us aniré explicant .. 

                                                     






Doncs el primer propòsit que he portat a terme ha estat relacionat amb Peluquerias Solidàries i ara us explicaré,

No dic que sigui fàcil fer el pas;  admeto que després de més de 26 anys amb els cabells llargs m’ha costat decidir-me i ho he fet perquè després de viure en un hospital amb el meu pare aquesta situació tant dura crec que és una forma de donar un cop de mà a persones que ja tenen prou amb la seva malaltia. I per això el dissabte vaig fer per fi una cosa que feia molt temps que volia fer: em vaig tallar els cabells.  ¿I què ?, pensareu.  No vaig fer un tall qualsevol. 







 Portava els cabells ja per la cintura i  quan vaig notar que la tisora ​​va acabar el seu recorregut i Tamara la estilista va dir ara ja està, vaig sentir com em desprenia en segons de molts anys, 







va ser una estranya barreja de sentiments indescriptible, un nus a  la gola i ganes de plorar, no sé les raons d'aquesta reacció, si les meves intencions eren les millors...va per tu pare!!


                                             



M’ho vaig tallar gairebé tot per poder donar-lo i tambe us haig de dir que m’està costant acostumar-me al meu nou canvi de look, 









 He dubtat sobre publicar aquesta entrada o no. Pero he decidit publicar-ho, perquè encara que em sembla que les donacions haurien de ser anònimes, difondre una bona causa val la pena.







La donació de cabell no és una cosa del que es parli molt, però en realitat és molt simple.  Hi ha persones que per raons de salut, normalment càncer, perden el cabell. Amb els cabells donats es fan perruques per a malalts de càncer, principalment nens.  Pel que sé, cal el cabell de cinc donants per poder confeccionar una sola perruca.








 Anem per parts ...


Quins son els requisits?

Els requisits que la meva perruqueria solidària  (Narbona Estilistes) https://es-es.facebook.com/narbonaestilistas per donar cabell em va demanar es, 

- El mínim en cabell natural és de 20cm, cabell tenyit a partir de 25cm, 30cm. 

El cost és el mateix que cobren en al saló, inclou rentat i assecat, segons el que  el teu cabell necessiti, mascareta, condicionat, sèrum etc. Tambe inclou les despeses d'enviament més els 5 € que ara cal lliurar amb cada trena.







 Per què donar el teu cabell?

 -  Només és cabell! Creix un centímetre al mes aproximadament, això és gairebé un pam a l'any.

 -  I si pots estalviar a algú que pateix una malaltia terrible l'afegit d'anar sense cabell. Igual n'hi ha que prefereixen un mocador, però tinc entès que una perruca de cabell natural és costosa  i a lo millor no tothom se la poden permetre.  En canvi, les perruques de cabells donat es donen gratis o es paga només el treball de qui les ha confeccionat. 




On donar el teu cabell?

- Si poses a Google "donar cabell" i el nom de la teva ciutat, et sortiran les perruqueries solidàries a on et pots dirigir  diverses opcions. Jo vaig escollir aquesta perquè em va agradar la seva presentació, em van fer sentir molt be, i son unes professionals increïbles implicades amb aquesta labor tant necessària. Des d’aquí us dono les gracies i us felicito pel que feu, es necessiten moltes peluqueries mes com vosaltres.

- Hi han altres opcions, també es pot portar els cabells en persona però aquests llocs solen donar també una adreça postal perquè es pugui enviar per correu a “Mechones Solidarios o a Pekelucas” https://www.mechonessolidarios.com/cataluna





 Què passa amb els cabells un cop donat?  

M'explico Tamara  de Estilistes Narbona, que ells fan enviaments periòdics de les trenes que recullen, i curiosament em deia que fan donacions les nenes i adolescents i fins els treinta anys, després ja costa mes, que be tenint una joventut solidària i compromesa.

 




Suposo que tots sabíeu  que existeix la donació de cabell? Només que tinguéssiu els cabells llargs, us plantejaríeu donar-lo per ajudar a malalts de càncer?  M'agradaria saber la vostra opinió.

 Gràcies a les milers de donacions de cabell, milers de persones tornen a somriure de nou.  Saber això és una sensació que no es pot definir.  Gràcies a una aportació tan petita de cabell, una persona que ho està passant malament pel tractament que està rebent pot somriure, sentir-se millor.

                                 




 Mai em penediré d'aquesta decisió.  No dubtaré a tornar a donar cabell en un futur.  Em sento genial amb mi mateixa d'aquesta decisió i la volia compartir amb tots vosaltres.  Espero que algú més s'uneixi a aquesta causa i ajudi a més persones.  Recordeu passar-vos per els links que us vaig deixar de les associacions per a informar-vos més sobre com donar cabell.

                              







Gràcies a tots i fins el proper pròsit que ja us explicaré


                                          




dimecres, 4 de setembre de 2019

ADÉU, ESTIU, ADÉU,







Adéu, estiu, adéu,

 A fora el dolent ... i que arribi el bo.  Ens estem acomiadant l'estiu, de manera que llanço una proposta per començar la tornada a la rutina.  anem a acomiadar-nos dels mals hàbits beauty estiuencs i mantenir els bons.






 Dormir ... que plaer ... i que necessidad

 Només durant la son, ens  recuperem  i regenerem, eliminant les cèl·lules danyades i estimulant el naixement d'altres noves








 Al setembre, cal resetejar i pensar que seguim a l'abril, el que significa que cal seguir practicant les cures corporals que oblidem quant torna la màniga llarga i ens cobrim fins als turmells








 La salut es veu notablement afectada pel règim de vida que portem tot l'any, per exemple en els menjars, la son, el descans, la higiene, la feina o l'oci





Us proposo senzilles de practicar 'mindfulness' cada dia a casa.








 Porta a terme aquestes idees i rutines i et sentiràs millor, més zen.  Notaràs com casa teva et fa sentir a gust amb tu i amb ella.  








Gaudeix de les petites coses, aquelles que tant aporten, d'una mica de temps dedicat a tu.





En un món tan estressat com el nostre, mindfulness és com aprendre a pressionar un botó màgic que et permeti, no apagar la ment, sinó trobar el lloc on un mateix és pau i el jo psicològic deixa de ser un problema.

En propers posts us aniré explicant els meus nous propòsits per després de les vacances.  Què millor moment?  Després d'haver gaudit d'un estiu tranquil, en el qual he pogut desconnectar i descansar amb amics i família, porto les piles súper carregades per complir tot el que m'he proposat.  Així que ja us aniré explicant ...

Ah! També us faré alguns posts dedicats al mindfulness, espero que us agradin.


                                                         





diumenge, 28 de juliol de 2019

VACANCES EN PLURAL



   

          
                                     



Quines ganes teníem que arribés el bon temps!  Sobretot per gaudir de l'exterior, del sol i de les nostres terrasses o jardí i sobre tot de les nostres preuades i esperades vacances🌞.


                                



Les vacances són uns dies molt esperats  i que la majoria associem a una època per desconnectar, descansar, carregar piles, renovar motivacions i fer algunes coses o que teníem pendent onque no es poden fer en un altre moment.  

I és curiós perquè s'empra el plural: no vacació sinó vacances, com volent indicar el desig de més quantitat.





 He buscat una mica en el seu origen, les vacances deriva del terme llatí vacatio, vacationis i vacatio prové de buit amb l'acabament del sufió -tio.  Buit és la conjugació en primera persona del singular del verb vacare que significa estar buit, no contenir, estar vacant i el sufix -tio que s'utilitza generalment per substantivitzar els verbs.  De manera que etimologiamente significaria «el que està buit», «el que no té contingut».  I realment, a les vacances s'arriba «buit» i per a alguns (els addictes a la feina) les vacances representa internar en un buit perquè no tenen res a fer ...




 Les vacances impliquen el treball per això deien que els nobles no tenien vacances perquè no les necessitaven tot i tenir altres obligacions ... que diguem deriven de la seva condició «superior».  




                 



Segons això nomès som  smereixedors, les necessitem, i  tenen sentit per a aquells que durant l'any treballem de valent.






 En qualsevol cas en vacances convé buidar-se i vagar, condició necessària si es vol posteriorment reincorporar a la feina com a nou ...


              


Tots pensem que el millor per començar les vacances és amagar el despertador, i oblidar-se del ritme frenètic que durant onze mesos vam mantenir amb ple de coses per fer, de treball, d’estrès, de responsabilitats, d’obligacions i d’exigències diàries.






Per dur unes vacances saludables, i en regla general una vida saludable, hem de connectar amb el nostre propi ritme. 

          



Moltes vegades, i potser sense adonar-nos, el sobrepassem i ens obliguem a dur una vida accelerada i quan arriben les vacances i parem,  arriba el “baixon” que ens revela el desgast físic i psíquic que estem patim diàriament.






Així, que descanseu, feu vida social, oblideu-se de la feina, i gaudiu del moment...


 

                                           

 

Fins aviat!!! I bones vacances a tothom.