divendres, 21 d’abril de 2017

ARRIBA SANT JORDI !!


Un dia molt especial ...

Serà tota una delícia, poder passejar entre les parades de carrer de llibres i roses que estan per tota la ciutat disposats per a aquesta commemoració i per descomptat comprar-ne un i esperar una rosa de regal d'una persona estimada , com és la tradició.






Sabies que a la Casa Batlló s’hi amaga la llegenda de Sant Jordi?


xllegenda-sant-jordi-casa-batllo_jpg_pagespeed_ic_VKn_TMcoyg















 La casa Batlló és un dels edificis més emblemàtics de Barcelona i els detalls de la teulada representant l'espasa de Sant Jordi clavada al llom del drac sempre m'ha fascinat. Sens dubte Gaudi era un geni avançat al seu temps.




La llegenda diu, 


Fa molt temps, un drac ferotge, capaç d’enverinar l’aire i matar amb el seu alè, tenia atemorits als habitants de la ciutat. 





Els óssos i les calaveres de nombroses víctimes s’anaven acumulant als balcons i columnes de la ciutat.





Els habitants, espantats i cansats dels seus estralls i malifetes, van decidir calmar-lo tot donant-li per menjar a una persona al dia, que seria escollida a través d’un sorteig. 




Però va arribar el dia en que li va tocar a LA PRINCESA. Quan la princesa abandonava el seu balcó i es dirigia cap al drac, un cavaller, de nom SANT JORDI, amb una brillant armadura i un cavall blanc, va aparèixer de sobte per rescatar-la.




Sant Jordi va alçar l’espasa que semblava una creu de quatre braços, i va travessar al drac, alliberant, per fi, a la princesa i als ciutadans. De la sang del drac en va brollar un roser amb les roses més vermelles que s’han vist mai.





Sant Jordi, triomfant, va arrancar-ne una i li va oferir a la princesa. D’aquí, les ROSES DE SANT JORDI.



El seu va ser un gest desinteressat i valent que va canviar la història del poble i va donar naixement a la nostra llegenda, ja que des d’aleshores, a Catalunya és costum regalar una rosa a la persona estimada. 




Antoni Gaudí, va escenificar la llegenda en l’arquitectura de la Casa Batlló, per tal que amb el pas del anys aquesta fantàstica tradició es mantingués viva.




Si no coneixeu aquesta festa. 

Us recomano visitar la Casa Batlló, que us sorprendrà per fora i t'enamorarà  per dins.

 I és que, amb motiu de la Diada esta decorada per l'ocasió. També es disposen parades al carrer amb les novetats editorials i els llibres més interessants. A més, són diversos els escriptors que al llarg del dia es passen a signar exemplars dels seus llibres.

També trobareu moltíssimes parades i punts de venda de roses al carrer. A la vostra elecció queda el decidir on comprar-la encara que tingueu present que no només se li regala una rosa a la núvia o l'amiga especial, sinó que també se'ls sol regalar a les mares, àvies, germanes, amigues ... així que US ANIMO A COMPRAR DIVERSES ROSES!





Que tinguis un dia molt feliç i gaudeixis amb el tradicional regal d'un interessant llibre i una bonica rosa. A mi m'ha arribat el meu...


Fins la propera entrada, espero els vostres comentaris,  no em falleu.

Júlia




dilluns, 10 d’abril de 2017

AMB PA I VI, ES FA BON CAMI




Avui us porto un post amb molta molla...









El pa i les tradicions del mateix per Setmana Santa?. Vet aquí us explicaré  tot el que he trobat sobre ell, en aquestes líneas  ... 









Segons he pogut esbrinar.  El Pa es fa amb gra mòlt, fermentat i  després  cuinat. Cada regió del Món desenvolupat te les seves  pròpies  receptes, en base dels seus grans i costums alimentàries.






 Des del Sorgo i mill africans; Blat Asiàtics i sègol; Blat de moro i l'amarant americans, cadascú va donant naixement al  centenars de receptes per diferents  tipus de pa: pa esseni de grans germinats cuinats  al sol; pa hindú i mediterrani sense llevat i en forma de disc; la truita de blat de moro germinat i bescuit de amarant de les Amèriques, pa de sègol europeu ... Tots ells converteixen la llum solar continguda en el gra en un aliment  fàcilment digerible, amb una forma que es pot portar  amb facilitat  a on es requereixi, i que es pot conservar  per dies o setmanes, I el seu valor nutricional addicional, es gràcies  a l'aportació dels ferments.








El Pa és un producte  cada vegada més utilitzat com a recurs gastronòmic dins  de la cuina espanyola durant totes les èpoques  de l'any, però per Setmana Santa és una  de les Celebracions on cobra mes protagonisme.  En Pasqua s'associava històricament a la necessitat  d'aprofitar el que sobrava durant la  vigília, els dies en que les costums cristians prohibien el consum de productes càrnics.






Entre els plats més populars i tradicionals de la Setmana Santa es trobà la sopa d'all. Un Plat Típic de la cuina castellana i lleonesa elaborat, fonamentalment, amb  aigua o brou, trossos de pa dur passat per la paella, all i pebre vermell, entre altres ingredients bàsics. 





Es tracta d'un plat auster d'acord amb els costums religiosos segons apareix documentat al segle XVIII el qual ens recorda la composició, estètica i sobrietat d'aquestes dates.








En nombrosos pobles espanyols també és molt popular el "Pa Torrat 'de Divendres Sant. Un plat que consisteix en dues llesques de pa torrat acompanyat d'alls i oli del qual la  tradició s'origina a la Segona Meitat del segle XIX a la Ciutat de Crevillent (Alacant). En concret, aquest plat es donava als portadors dels passos per que recuperés les forces durant la Processó de Setmana Santa. Segons la tradició el matí de Divendres Sant, les  confraries conviden als seus confrares al conegut com "pa torrat" I que consisteix en passar-lo per la paella torrat al forn i amb oli.






A Catalunya i les Illes Balears es pot degustar una altra de les receptes típiques de Pasqua, la tradicional Coca. Un plat que era d'aprofitament de la massa de pa que no s'havia "inflat" durant  el "procés de fermentació". En lloc  de rebutjar la massa, les mestresses de casa el coïen i li afegien diversos condiments convertint e una coca que tant servia per un plat dolç com salat. En els seus Inicis aquest plat s'associava a la Setmana Santa, actualment es pot consumir tot  l'any.




Un altre pa típic. Cada any en acabar la Setmana Santa moltes són les famílies que gaudeixen d'un saborós dolç anomenat 'Mona de Pasqua', molt típic a Catalunya, València, Balears i Múrcia i que, cada vegada més, s'ha anat estenent com costum a altres zones d'Espanya.

Es consumeix coincidint amb el final de la quaresma (del Dimecres de cendra al Diumenge de Resurrecció) en què tradicionalment es duia a terme un període de dejuni i abstinència d'un bon nombre d'aliments.

La tradició marcava que el padrí de bateig o avi (en molts casos és la mateixa persona) regalava al nen una coca o tortell que portava tants ous durs com anys tenia aquest. L'edat màxima eren els 12 anys de manera que aquest és l'últim any en què se li obsequiava i per això se li col·locava un ou extra.




En aquelles comunitats en què el Dilluns de Pasqua és festiu s'aprofita aquest dia per menjar-se la mona i sol ser habitualment a l'hora de les postres o el berenar.  Esta elaborat amb la mateixa massa de pa , farina aigua i llevat en aquest cas se li afegeix el sucre i els ous .

Els primers escrits en què apareix aquesta tradició apunten a segle XVIII, encara que alguna font el porta fins als temps en què la presència morisca va estar al nostre país.

Va ser a partir del segle XIX quan les confiteries van començar a realitzar les mones tal com les coneixem avui dia, en què els ous durs van ser reemplaçats per altres de xocolata i es va començar a adornar i omplir de figures, tenint poc a veure amb les senzilles i tradicionals mones de pasqua.




 A Catalunya: A més és molt típic acompanyar-lo amb figuretes de chocolate.

I per últim i per no fer-me pesada us posaré la torrada de Santa Teresa, o coneguda com "torrija" el plat estrella de la Setmana Santa, les torrades prenen protagonisme com a dolç típic d'aquestes festes.



Pots trobar munts de receptes de torrades diferents ja que tot i ser una recepta molt senzilla permet infinitat de possibilitats. Això es deu a tres factors fonamentals: d'una banda hi ha el pa que emprem en la torrija que pot ser de barra, de motlle, especial per torrijas, etc. 





Després el líquid on banyem aquest pa pot ser llet, vi, una combinació de tots dos o el que més t'agradi, licors 






i fins tot de orxata, si si ho heu llegit be, suposo que pensareu ja sortit la valencianeta però si teniu la oportunitat de provar-les estan boníssimes.  I finalment l'acabat de la torrija amb un bany d'almívar lleuger o mel rebaixada amb aigua i la possibilitat d'afegir canyella, sucre en pols, etc.



Com veus tens tantes llesques amb ou com ganes tinguis de provar receptes diferents així que avui explicaré la recepta que jo he preparat i tu decideixes si vols modificar qualsevol dels ingredients que porta. 


TORRIJAS D'ORXATA




si les llesques amb ou estan riques aquestes amb orxata estan de luxe. Les clàssiques torrijas de sempre amb aquesta petita variant, l'orxata.



ingredients:

- Orxata de Xufa de València
- Pa del dia anterior
-Ous
-llimona
-Oli
-Sucre glacé
-Canella


elaboració:

S'espongen les llesques de pa, deixant-les a remull durant una estona en Orxata de Xufa de València. Posteriorment s'arrebossen per ou batut i es fregeixen en oli molt calent. Posteriorment es posen a escórrer i s'espolvorean amb sucre glacé i canyella.




D'aquí a uns dies veurem una altra recepta de llesques amb ou una mica especial que segur que us agradarà, ara a la cuina !!!




En definitiva, el pa és un aliment  molt utilitzat en la gastronomia de Aquestes Dates. 







             


No sóc precisament de les que segueixen amb detall totes aquestes tradicions, però reconec que algunes d'elles em tiren, potser per haver-ho viscut des de petita.

Si ens fixem, les religions estan plenes de simbologies, i és molt curiós el significat de la majoria d'elles.

La cendra d'aquest dimecres és el que queda de cremar les branques d'olivera beneïdes el diumenge de rams anterior. Els quaranta dies invoquen els mateixos que va passar Jesucrist al desert dedicat al dejuni ia la reflexió. El qual cada any la Setmana Santa vaig canviar de data es deu al fet que en el divendres sant hi ha d'haver lluna plena, pel que depèn sobretot del calendari lunar. Així podríem seguir fins repassar cada un dels símbols que vivim tant en Quaresma com fora d'ella.


                                


                                                      Feliç setmana Santa!!



Feliç setmana a tothom, i si podeu i les vostres vacances us ho permeten espero las vostres visites i comentaris.



                                     

                                                  


diumenge, 19 de març de 2017

GENERACIÓ EMPAREDAT




Hola a tots i totes fa dies que no publico res, he estat molt atrafegada altra vegada hospitals, visites mèdiques etc.     






Arribas  als 50 i un dia sona el telèfon i no és perquè els teus fills hagin tingut una baralla a l'escola, ni perquè hagin  suspès, ni perquè  tinguin unes dècimes de febre, no. És la teva mare. S'ha trobat malament, l'han portat a l'hospital. Un ensurt, no; dos ensurts, tres, una malaltia, la vellesa, el cicle vital, l'inexorable pas del temps, el que ha d'arribar perquè la vida és així ... altres vegades, és el teu pare. L'alzheimer, el parkinson, la hipertensió, l'osteoporosi, la demència senil, el càncer, les xacres ... tots criden a la teva porta ... i et trobes entre anades i vingudes a l'hospital, ingressos, revisions, operacions, assistència ...




Moltes de nosaltres, dones de més de 50, ens trobem en aquesta etapa de la nostra vida amb pares i sogres d'edat avançada i moltes vegades ens veiem en el dilema de com fer malabars entre les seves necessitats i les necessitats de la nostra parella, fills i nosaltres mateixes.



És per això que la nostra generació és de vegades anomenada la "generació emparedat" ... perquè moltes dones arribem  a sentir-se precisament com el farciment que es troba entre els nostres pares d'una banda i els nostres fills.

Per cert el terme de "generació emparedat"  va ser assenyalat pel psicòleg nord-americà Quaeshi Walker, qui, tot i viure en la major potència mundial, va advertir que la crisi global dels últims anys havia provocat que molts fills retardin la seva partida de la llar (o tornin al mateix) i que molts pares grans es dirigeixin a viure amb els seus fills, pel fet de no poder afrontar una cura mèdica amb despeses cada vegada més onerosos.



Aquesta és una situació que pot ser delicada, sobretot quan prens la decisió que un dels teus pares es vinguin a viure sota el mateix sostre que la teva família per així poder brindar les atencions que necessiten, encara que sigui momentàniament com es el meu cas. 

Mai és una elecció fàcil, però pot funcionar molt bé per a tots. El secret està en prendre consciència que tant tu com la teva família tenen una oportunitat única d'estar beneïts per la seva companyia.
Recorda que els teus pares són els que et van donar les bases i l'amor sobre els quals has construint la teva vida,  mai oblidis que la vida dóna moltes voltes.

Per això estima'ls, respecta'ls i gaudeix SEMPRE com si no hi hagués un demà.






"Viu dels teus pares fins que puguis viure dels teus fills" ... Segur que has sentit aquesta frase més d'una vegada i que has somrigut en pensar en aquesta curiosa filosofia de vida ... el dolent és que no ha estat el meu  cas , és més, han passat els anys i, tornant la vista enrere, o simplement analitzant el present, t'adones que no només no hem viscut dels nostres pares, ni somiem amb poder viure dels nostres  fills, sinó que ens trobem en una situació totalment contrària i et sents atrapada. La teva vida i la teva llibertat (Ah, ¡La llibertat! ¡Quins records!) Estan condicionades per la cura i l'atenció a uns i altres.





"Cuida dels teus fills fins que hagis de tenir cura dels teus pares ... o fins i tot de tots alhora", hauria de dir la dita ... I mentrestant, segueix treballant, mantenint casa teva, atenent a tots, anant a comprar, posant rentadores ... però ... "Com vaig arribar fins aquí?" "És que no pertanyo a la generació de les dones del segle XXI, la qual s'anava a menjar el món, la qual ja havia superat els rols de gènere?" "Com va ser que va arribar a establir-se a casa que jo m'ocupo de les tasques domèstiques, dels fills, col·legis, tutories, metges, aniversari, despres dels meus pares i de seguir treballant mentre acumulació jornades de 18-20 hores diàries?" "Com m'ha passat a mi això?"











Si vaig creure que per haver nascut entre els  60  o els 70 això no em passaria, ja veus l'equivocada que estava.  Ni "segle XXI", ni "estem en un país desenvolupat", ni "sóc universitària, doctora en enginyeria i directiva", ni res de res ... Això passa des que el món és món ... i a mi també m'està passant.



              












TENS CONVIDATS A CASA?... EL DIFÍCIL SERÀ QUE ES VAGIN.


Descobreix com disposar d'un llit extra desde  com, fins on.  T'explico què fer perquè els teus convidats se sentin a gust, amb les comoditats d'un hotel, però amb les cures d'una llar. 





Hi ha cases que semblen tenir un imant per a les visites. Des festes de pijames fins a viatges llampecs d'algun amic o estades a llarg termini de familiars que viuen fora. Per a elles, l'habitació de convidats és (gairebé) una necessitat, un requisit que solen tenir en compte quan van a adquirir un habitatge o estan amb el projecte d'interiorisme.





Com a casa

Si són per a un dia pots condicionar una de les teves habitacions per a aquest moment, però si es tracta de dies, l'ideal és disposar d'una cambra per a aquest fi: la famosa habitació de convidats. 




Intenta fer-la el més còmoda possible, perquè les persones se sentin com a casa. 



No oblidis posar data de sortida, per si induces a error i decideixen quedar-se uns dies més.




habitació del costat

La cambra de convidats no ha de ser necessàriament un espai que només es dediqui a aquest ús. Pot ser les golfes on tens la 'oficina' a casa o la cambra de jocs, per exemple. Dues estances que amb un lleuger toc es converteixen en un dormitori. 



Per a això, has de comptar amb un llit -una bona col·lecció de coixins aconseguirà transformar-lo en un sofà per al dia-; un sofà llit o un model que pugui ser-ho, és un requisit imprescindible. També ajuda si col·loques un còmode, per guardar les seves coses; un armari -no oblidis les perchas-, una butaca, per descalzase i deixar la roba ... Són peces que ajuden a crear una atmosfera més còmoda.



territori neutral

Com es tracta d'una cambra que no és el teu, encara que has de decorar-lo, l'ideal és que no ho personalitzis en excés. Es tracta de preparar-amb cura, evitant la fredor d'un hotel, però sense caure en les fotos familiars o els dibuixos dels teus fills. D'aquesta manera, es sentiran a gust totes les persones que es quedin a dormir en ell. 






Opta per una decoració sòbria, senzilla, amb una roba de llit en colors neutres, perquè se sentin a gust tant home com a dones, i amb petits detalls, com un ram de flors, un llum de sobretaula o una espelma. Si, a més, prepares un set de bany, amb tovallola i raspall de dents, i una manta extra, per si són fredolics, l'èxit com a amfitriona està assegurat.




Dormint amb el meu amic

Si no disposes d'espai per a aquesta finalitat, has de recórrer a la imaginació i buscar solucions de 'posar i treure', que s'adaptin a les necessitats del moment, sense interferir en el ritme de casa teva. L'opció més senzilla són els sofàs llit. No et horrorices amb la idea, perquè ja no són el que eren. 




Ara, a més de còmodes llits, són models amb un disseny actual, capaços d'integrar-se en qualsevol interiorisme sense donar la nota discordant. Les marques, conscients del tipus d'habitatge actual, han fet un esforç apostant per la unió de l'estètica i la funcionalitat.







llit-extra-

Una altra possibilitat és convertir el teu propi sofà en un llit improvisat. Evidentment no tots els models són convertibles. Si té chaise longue és molt més fàcil. L'opció de les matalassos a terra, les llit niu, models plegables o les lliteres també t'ho posen més fàcil, encara que són recursos per a visites exprés o per a festes infantils o juvenils.



Com diu la dita, 'dos ​​no es barallen si un no vol ". Per conviure haurem escoltar-nos els uns als altres i a aprendre a respectar aquestes 'petites manies' de cada un.





                                           



      
Gràcies a tots els que em llegiu sempre, als que comenteu en ell, als fidels anònims, bona setmana. Cadascú en la situació que estigui, però intenteu  ser feliç en cadascuna d'elles.