diumenge, 23 de novembre del 2014

AVUI DECOREM AMB PISSARRES



T'ATREVEIXES A DECORAR AMB PISSARRES.?...
ÉS VERSÀTIL, PERSONAL  I ÉS TENDÈNCIA ...UN LOW COST CHIC.






........ Si, si, la pissarra pura i dura, aquesta que tots hem tingut a les nostres aules del col·legi per pintar amb els guixos, i que sempre s'ha identificat amb això, l'època escolar. 


.


Doncs bé, ha arribat el moment de treure-li altres utilitats, i la manera és, ficar-la en els nostres espais com a element decoratiu, la idea és genial, ja que no només ens proporciona el poder tenir una decoració única i personalitzada segons el que ens vingui de gust dibuixar en ella, sinó que a sobre donar un canvi a la decoració serà mol fàcil i sense cap cost per a les nostres butxaques, anem totalment de low cost, però un LOW COST CHIC.





Les pissarres com a element decoratius es pot usar en la nostra llar en diverses estances, a la cuina, 








la sala,




 l'habitació dels nens, etc. 





Aquest material ha evolucionat amb el pas del temps i en l'actualitat ens trobem amb pissarres de tota mena.




Pissarres clàssiques, o pissarres escolars, són les de tota la vida, es poden incorporar com a element decoratiu en diversos ambients i llocs aportant ordre i serenitat, us mostro alguns exemples:
  





També parlarem sobre una divertida proposta per a la decoració infantil, basada en vinils en forma de pissarra, amb els quals podràs acabar d'una vegada per totes amb el típic problema de les parets garabateadas que tota casa amb nens pateix allà es on els més petits de la casa són els decoratius de la paret, una gran idea, una estada on la decoració és viva, evoluciona i canvia dia a dia.



Les pissarres més originals són les de vinil, té múltiples formes, colors, etc. Es tracta de vinils on es pot escriure amb guix, netejar amb un drap humit i tornar a escriure. Un lloc on podeu encarregar vinils de tot tipus inclòs els de pissarres www.stoppers.es




S'adapten a qualsevol superfície que ha facilitat que es faci servir com a element decoratiu o bé lúdic per als nens.
  


Hi ha un altre material anomenat pintura de pissarra, s'acostuma a posar  en les habitacions dels més petits de la casa per fomentar la seva creativitat, es pinta una paret, o bé una secció de l'habitació.

Es tracta d'una pintura sintètica d'acabat mat amb una textura semblant a la de la pissarra escolar i es pot aplicar en una superfície de guix o fusta, sempre uneix una paret llisa.
  




Aquest element decoratiu també funciona molt bé per als despatxos o oficines, un bon lloc per ubicar-hi una pissarra i donar-li ús.




 


Els objectes de la llar tampoc estan lliures del material de pissarra ..








 Una altra bona opció és deixar desitjos, o benvingudes escrites en ella, per riure una mica o també així la gent que vingui a visitar-te se sentirà com a casa.











 També podem deixar les nostres obres d'art en elles, o que ho facin els petits de la casa, que segur ho desifrutaran moltíssim.




Probablement ja heu vist algun reportatge o article sobre aquesta nova tendència que no consisteix en res més que posar una pissarra, com a toc de decoració a la nostra vivenda, oficina, local ...



Hi han altres opcions com  col·locar a una pissarra un marc una mica barroc, així li donarem presència, estil i també ho enriquirem visualment





Com ja veieu, ja comencem amb la decoració nadalenca i per a aquestes festes, avui veurem com poder utilitzar les pissarres per aquestes festes.









  ReCePtEs AMB HISTORIA 


Aquesta recepta que us deixo avui es originària del Motel de l'Empordà.

Si les paraules són bones per explicar experiències, les imatges tenen un poder evocador indiscutible. Aquesta és la història gràfica del Motel, des de 1940, quan Josep Mercader era un aprenent, fins a l'actualitat, en què Jaume Subirós guia l'establiment de manera brillant.





Apunts històrics
El restaurant el Motel, fundat el 1961 per Josep Mercader, es va convertir pràcticament des dels seus inicis en un lloc de referència de la gastronomia catalana. Descrit sovint com "santuari de l'cuina catalana", o, com ha escrit el prestigiós crític americà Colman Andrews, el "bressol de la cuina catalana moderna", Motel va ser el restaurant més preuat de l'escriptor Josep Pla, autor de "El que hem menjat ". No és casualitat que restaurants tan llegendaris de la cuina d'avantguarda com El Bulli o El Celler de can Roca hagin incorporat a les seves cartes plats concebuts com un homenatge a la cuina del Motel. Josep Mercader va impulsar una cuina amb innovacions i aportacions genials basades en el pòsit de la tradició de la cuina del país, apostant des de sempre per la cuina de proximitat i de producte. La seva mort prematura el 1979 no va truncar el projecte del Motel gràcies a la feina del seu gendre, Jaume Subirós, que ha sabut mantenir i adaptar els principis fundacionals de la casa als nous temps. Amb cinquanta anys d'experiència, la cuina del Motel segueix fidel als seus principis, compromesa com sempre amb la tradició i la innovació a partir del producte de qualitat.

***




Albergínies al forn

Recepta del "Motel de l'Empordà" de Figueres.





Ingredients:
Albergínies, tomàquets madurs, anxoves, farina de galeta, marduix, sucre, sal, pebre negre, oli i aigua.




Preparació:
 Es tallen les albergínies pel llarg, en dos i s'hi fan uns talls en forma de malla; després, s'ensucren lleugerament. Es tallen el tomàquets a rotllanes i es posen sobre les albergínies. Sobre el tomàquet, les anxoves, un pessic de marduix picat, sal, pebre negre, un pols de farina de galeta i oli. 

Es posen les albergínies en una plata amb mig dit d'aigua i s'enfornen a 180ºC., fins que siguin cuites.


                  

Desitjo que us agradi !!!



Va nèixer pedra... negra, fosca.
Va viure lliure... amb mots escrits, 
amb vides dibuixades


Senzillamentescriure.blogspot.com


Que tinguis un bon comencament de setmana!!!

6 comentaris:

  1. Me gusta la idea de decorar con pizarra, pero sobre todo en cocina, queda muy bien.
    La receta deliciosa, me gusta mucho la berenjena y esta receta es sencilla, es perfecta para una cenita, me la apunto.
    Un beso.

    ResponElimina
  2. m'agrada moltisim la idea!! la recepta espectacular!!! me la apunto perque al meu marit le va a encantar
    Siento mi catalán, como podrás comprobar no tengo mucha idea, sobre todo a la hora de escribirlo, aunque me esfuerzo,pero como leyéndolo ya me defiendo, este blog tuyo me va a venir de perlas además de ver cosas bonitas, aprendo recetas y catalaán, ¿ que más quiero?
    Un saludo

    ResponElimina
  3. As pessoas entram em nossa vida por acaso, mas não é por acaso que elas permanecem.
    Lindas preparações de Natal!
    Beijos Marie.

    ResponElimina
  4. Primerament dir-te que se m'ha obert l'apetit amb les albargines i les tomaques i en segon lloc que quan jo era xicotet mon pare em va fer una pissarra per a ensenyar-me les matemàtiques, mon pare era químic, la va fer amb una fusta negra a la que va pulir la superfície i em va comprar el que vosaltres anomeneu guixos i mon pare en deia clarions, que és una paraula valenciana que té analogia amb el clairon del francès. I és que mon pare era un pou de ciència, doncs a banda dels seus estudis havia estat dissenyador de mobles, pel que dibuixava i feia mobles amb el meu iaio, de gran qualitat.

    Bé, una abraçada i ja comence a felicitar-te pel Nadal que prompte començarà.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Hola Julia, muchas gracias por tu comentario.
    Directamente he pasado de las pizarras a meterme en tu cocina con estas ricas berenjenas.
    Hago algunas veces algo parecido, y sé con conocimiento de causa que me rebañan el plato. Las tuyas quedaron de lo más tentadoras.
    Besotes mi niña, feliz finde.

    ResponElimina
  6. Hola. Sus fotografias son muy hermosas.

    ResponElimina