PINTAR

Quatre sensacions. 

Nuria Escoda

Avui m'agradaria parlar de pintura, es un dels  meus hobbies tot i que no li dedico el temps que voldria.  Mirant i llegint pagines relacionades amb la pintura he vist algunes curiositats que us poso en aquest post, també us deixo espais que m'han agradat on gaudir d'una estona amb les pintures.

“ Pintar es muy divertido. Constituye una delicia observar y exprimir los colores. Lograr que se correspondan, por toscamente que sea, con lo que ves representa una tarea fascinante y por completo atrayente. ”   Sir Winston Churchill

He llegit  que  Sir Winston Churchill, el famós polític anglès, quan va deixar l'Almirantazgo ja que havia quedat com peix fora del mar, va escriure un llibre sobre pintura: Les pintures com a passatemps.

"Per ser realment feliç i estar realment sa,  cal tenir dos o tres autèntics hobbys absolutament diferents del que fer diari.

"El primer d'aquests hobbies pot ser la lectura,

 però el millor que vostè pot fer en les seves estones lliures és pintar."

Pintar per Churchill, va ser molt important junt amb la política, va ser el que va acompayar la resta de  la seva existència.

Un dia va veure una caixa de pintures  dels seus fills, va ser llavors quan  va pensar que podia pintar. I així ho va fer, amb veritable èxit, fins al final dels seus dies.

Els hobbies requereixen el desenvolupament i la pràctica de destreses més complexes, és a dir, estan lligats a l'aprenentatge i al desenvolupament personal.

Si et decideixeses pintar  en les teves  estones lliures  tu recomano. M'explicava una amigua meva que dona classes de pintura que si pintes seguit veuras molts  canvis, vas a agilitzar el moviment del pinzell, llapis o l'eina que facis servir. 

Sempre deia que no llencem els dibuixos, per veure després d'un temps de quina manera hem progressant, ella no deixava que mai es llencés els treballs.

Cada matí Van Gogh sortia a les sis del matí de la casa groga, a Arles, carregat fins al límit amb el cavallet, la caixa de pintures i el tamboret. I sense descans errava pels voltants buscant els motius que satisfacieran seu afany creador. 

Ell deia... "És l'emoció d'estar creant el que guia la meva mà, de treballar sense notar que estàs treballant. I quan de vegades veus que les pinzellades sorgeixen i s'enllacen com les paraules en una conversa ... llavors l'emoció és tan forta que no es pot comparar amb res."

Pintar en les estones lliures, en algun moment les pinzellades enllaçaran unes amb les altres i sentiras aquesta emoció incomparable i  difícil d'explicar. Quan et deixes portar per la passió al que estas fent, vas veient que canvia de matisos davant teu y això es pintar.

Fa temps, fullejant un suplement setmanal, em vaig quedar  fascinada per les fotos que contenia: eren unes fotografies que ens mostraven i parlaven de la pintura-teràpia que es fonamenta primer en el sentit del tacte que desperta el sentit visual i fins i tot olfactiu, desenvolupa la sensibilitat, la imaginació , la creativitat. Ens fa sentir més confiats en els nostres talents i ens ajuda a conèixer els nostres propis límits. Ens evoca, ens transporta del present al passat, ens convida a conèixer el desig i a permetre que el que és, és? perquè la pintura no ens jutja. Ella ens deixa en pau.

Només qui pinta va descobrint i acceptant que el que hi ha és el que hi ha, amb un profund respecte i amor pel que fa.

                  

Una pintura vull fer a la teva pell.

Un dibuix que et donarà

tendresa.

Una pintada que serà el meu cor 

enamorat.

Cristina Company

Senzillamentescriure.blogspot.com

Fa dies que no poso cap recepta tot i que tinc varies preparades, avui us deixo aquesta.

Recepta Filet Wellington

En la edició de "Màster Xef 2013", una de les proves d'eliminació dels concursants era elaborar una recepta de Filet Wellington, un plat del qual havia sentit parlar però que no l'havia arribat a fer.

Es tracta bàsicament d'una peça de filet (de bou, de vedella o de porc) amanida al gust, embolicada en pasta de full i acabada al forn.

Em va semblar una recepta fàcil i que quedava molt be, així que em vaig animar a preparar-la a casa ... i com em va quedar tant  bé, he decidit compartir-la amb vosaltres al blog.

A internet hi han moltes receptes de filet wellington, a mi em va agradar aquesta que explica aquesta història que m'ha semblat interesant.

 Com molts dels plats que preparem cada dia, aquest filet té la seva història.

Arturo Wellesley (1769-1852) gastrònom i militar anglès va ser el que va donar nom a aquest filet. Després de guanyar moltes batalles, a Espanya se li va donar el títol de Marquès de Duero i en Tolousse el de Duc de Wellington. Va passar a la història per vèncer a Napoleó a la batalla de Waterloo i aquesta recepta es va elaborar en el seu honor.

A França ja es cuinava l'exquisit "Boeuf en croute", que era un tros de carn de bou envoltat de pasta de full, però a Wellington li agradava la carn amb crosta, amb farcits en diferents masses. Així que després de la batalla se li va preparar el Filet Wellington que ja seria el plat oficial en totes les seves festes i que difereix de l'anterior en que porta filet de vedella amb una capa de paté de foie gras, vi de Madeira i entre la capa i la pasta de full unes làmines de tòfona i bolets. Una delicatessen ...

Algunes versions de la història, diuen que els anglesos volien tenir el seu propi "Boeuf en croûte" i van posar aquest nom només per fastiguejar als francesos. Sigui el que sigui, tots dos són deliciosos segur.

Jo ho he fet més senzill, l'he embolicat en ceba caramel · litzada que crec que li queda molt bé a la carn. Així que aquí us deixo la meva recepta. Espero que les meves explicacions us serveixin d'ajuda per llançar-se amb aquesta recepta que és senzillíssima. Segur que quedareu  com autèntics Ducs i Duquesses.

Filet Wellington

Ingredients per a 4 persones:

Per a la ceba caramel · litzada:

700gr de ceba

70gr de mantega *

30gr d'oli d'oliva verge extra

sal

Per al filet:

1 filet de 800gr aproximadament de porc o vedella (jo ho he fet amb el de porc)

1 raig d'oli d'olivar verge extra

1 planxa de pasta de full 

Sal i pebre al gust

1 ou batut o, si no pinta amb oli *

Preparació:

1. - Prepararem la ceba caramel · litzada.  En anteriors receptes ja us vaig explicar com fer-la.

2. - En una paella anem a segellar la carn del filet, així que posa la paella un raig d'oli i foc alt ...

3. - Quan vegis que l'oli està calent, posa el filet a la paella i séllalo uns minuts per cada costat, veuràs que apareixerà torradet. Si que no deixi anar sucs un cop al forn, ja que en cas contrari la pasta de full no ens quedaria bé. Recordeu salpebreu al gust.

Un cop ho tenim ben segellat (ull, recordeu que no volem cuinar del tot, només daurar per fora) ho traiem del foc i ho reservem.

En un paper film de cuina posem la peça sobre. Untem el filet amb una mostassa que ens agradi i col · loquem sobre unes làmines de poma en cru, no massa fines.

Finalment enrotllem ajudant-del paper film perquè quedi una mena de caramel bé prieto que ficarem a la nevera una mitja hora. El pas de deixar refredar és important ja que en cas contrari pot ser que la pasta de full no ens quedi bé.

Un cop el filet s'hagi refredat, ho traiem li traiem amb cura el paper film i ho posem sobre la nostra massa estirada de full.

Aboca al centre una mica de ceba caramel · litzada ja freda i estén amb una cullera.

5. - Ara tancaràs el filet amb la pasta de full com si es tractés d'un paquet. Bat l'ou i pinzellades les unions.

Deixa la unió dels extrems del full cap avall-quedarà més bonic si no es veu-, dóna la volta al paquet i adorna la part de dalt al teu gust.

El col · loquem a la placa de forn preescalfat a 190 º amb la part més bonica cap amunt i embadurnamos bé amb ou batut per sobre.

Ja només queda esperar, una mitja hora aproximadament a uns 190 º. Quan veieu que la pasta de full està llest pels costats (no només per dalt) és el moment de treure-ho.

I aquest és el resultat:

Espero que els cuinetes ho proveu es una recepta que fa goig

Felic setmana !!!

M'encanta veure el teu comentari,

és el millor d'aquest bloc.