divendres, 14 de desembre del 2018

OBRIM LA 15


obrim la 15...








Ja tenim l'arbre...
ja tenim el pessebre,...  
fins i tot el tió... i segur que guardes  tota la decoració pròpia d’aquestes dates.

Per engalanar la nostra casa tenim dues opcions, la primera és anar a la tenda i omplir bosses i bosses amb Pare Noels, estrelles i llaços; la segona, i per mi més divertida és crear nosaltres mateixos i amb l’ajuda dels més petits de la casa els nostres guarnimens de Nadal.  Però com no sempre tenim temps aqui us deixo algunes idees.



“CALM AND WARM”

La decoració nadalenca té moltes cares: des de la 'oh blanca' fins a la versió més sofisticada, passant per la més tradicional o la 'kitsch'. 





I en totes se sent a gust i còmoda, sempre que estigui en harmonia amb l'espai, el teu estil i el teu esperit d'aquest any, perquè de vegades sents ganes d'excessos i brillantors 'deco', altres veus la vida (i les festes) en vermell i, de vegades, prefereixes la calma al costat del foc.










Per asserenar els ànims i trobar la pau en un 2018 revolucionat i ple de sobresalts, el Nadal aposta per una decoració natural, on els elements del jardí, els colors de l'hivern i una llum càlida ajuden a crear una atmosfera plena d'encant, serenitat i calidesa, com un passeig pel camp.





Demà ens veiem obrin la 16...






dijous, 13 de desembre del 2018

OBRIM LA 14


obrim la 14






avui posarem una de les  nostres tradicions  el Tió de Nadal 







Des del 8 de desembre, a moltes llars catalanes, cada dia alimentem el Tió de Nadal i el tapem amb una manteta perquè no passi fred a la nit. Contraposadament, el dia de Nadal animem la mainada a pegar al Tió amb un bastó engrescant-lo cridant “Fort, fort!!!” repetidament per fer-lo cagar alhora que li cantem una cançó tradicional.

Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. Un cop alimentat, se’l fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l’àpat familiar.

Dit això, ens cal revisar i ressituar la tradició del Tió de Nadal, un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya.

Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc




La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d’afectes, la mainada té cura del Tió, l’alimenta i l’abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred ‘hivern i llum per veure a les fosques. Però d’on vénen els cops de bastó?

 Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.

 Avui, és un tronc amb potetes amb una carona somrient, una barretina vermella i/o una manteta, ja que, a la majoria de les cases, no tenim llar de foc per encendre el Tió. Com que el Tió no crema, podem animar-lo a que ens regali acaronant-lo, cantant-li, donant-li uns copets suaus…



Fins demà que anirem per la finestra del 15, que acabeu de passar un molt bon dia



dimecres, 12 de desembre del 2018

OBRIM LA 13



OBRIM LA 13






Ja hem posat l’arbre i ara posarem el pessebre






Saps qui va inventar el pessebre? Vaig a explicar-t'ho. Posa molta atenció.

El pessebre el va inventar Sant Francesc d'Assís, el sant de la humilitat i de la pobresa, en el Nadal de 1223, fa molts anys ja, al poblet de Greccio, a Itàlia.

Francisco estava feble i malalt, i pensant que potser aquella seria la seva última Nadal a la terra, va voler celebrar-la d'una manera diferent i molt especial.

Un amic de Francisco, el senyor Joan Velita, era amo d'un petit bosc a les muntanyes de Greccio, i al bosc hi havia una gruta que a Francisco se li semblava molt a la Cuevita on va néixer Jesús, en els camps de Betlem, i que ell havia conegut feia poc en el seu viatge a Terra Santa.

Francisco va parlar amb el seu amic, li va explicar la seva idea de fer-hi un "pessebre viu", i junts el van preparar tot, en secret, perquè fos una sorpresa per als habitants del poble, nens i grans.

Entre la gent del poble, Francisco i Juan van escollir algunes persones perquè representessin a Maria i Josep, i als pastors; els van fer prometre que no dirien res a ningú abans del Nadal, i, seguint el relat de l'Evangeli de Sant Lluc, van preparar l'escena del naixement. Fins aconseguir un bell nadó perquè representés Jesús!







La nit de Nadal, quan totes les famílies estaven reunides a casa seva, les campanes de l'església van començar a tocar soles ... Tocaven i tocaven com si hi hagués una celebració especial! ... Però ningú sabia què estava passant ... El Rector del poble no hi havia dit que anés a celebrar la Missa del Gall ... la Missa de Mitjanit ....

Sorpresos i espantats alhora, tots els habitants de Greccio van sortir de casa seva per veure què estava succeint ... Llavors van veure a Francesc que des de la muntanya els cridava, i els indicava que pugessin on ell era.

Il·luminant-se amb torxes, perquè la nit estava molt fosca i feia molt de fred, tots es van dirigir al lloc indicat, i quan van arribar van quedar tan admirats, que van caure de genolls, perquè estaven veient una cosa que mai havien pensat poder veure. Era com si el temps hagués retrocedit molts, molts anys, i es trobessin a Betlem, celebrant el primer Nadal de la història: Maria tenia Jesús en els seus braços, i Josep, molt entusiasmat, conversava amb un grup de pastors i pastores, que no es cansaven d'admirar al nen que havia acabat de néixer ...







Després, quan tots es van calmar, el sacerdot, que havia estat còmplice de Francisco i de Juan Velita en aquell secret, va celebrar la Santa Missa, i Jesús es va fer present en el Pa i el Vi consagrats, com passa sempre que se celebra una Missa en qualsevol lloc del món.

Acabada l'Eucaristia, Francesc, ple d'amor i d'alegria, els va explicar a tots els presents, amb luxe de detalls, la bella història del Nadal, i Jesús, "llum del món", va omplir els seus cors de pau i d'amor.

Tres anys més tard, Francesc d'Assís va morir, deixant-nos aquesta bella costum de fer el pessebre cada any, que a tots ens agrada tant.






 La tradició  recollida per l’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats, marca que entre el 8 i el 13 de desembre s’ha de muntar el pessebre, que ocuparà un espai fix dins de casa fins a la Candelera, tant si plou com si fa sol, el 2 de febrer.

Fins demà que obrirem la 14... que tingueu un bon dia

Júlia






 

CALENDARI D'ADVENT - OBRIM LA 12

               

Obrim el dia 12, del nostre calendari d’advent, 

Des d’avui i fins que acabem el calendari et mostraré diferents adornos per aconseguir una decoració nadalenca ben original! Avui comencem amb el arbre. Anima’t i fes-ho!
                                       


Ja sabeu que m'agrada explicar les històries o origens de les coses...


Aprofitant les festivitats, és apropiat conèixer l’origen de tota tradició i sobretot una de les més populars al voltant del món: posar l’arbre de Nadal. Saps d’on ve aquesta tradició? Qui va iniciar aquest curiós costum?



Van ser els cristians que van arribar per primera vegada al nord d’Europa els qui es van sorprendre en descobrir que els seus pobladors, els bàrbars, celebraven, en unes dates properes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Com ho feien? Adornaven un arbre que simbolitzava l’Univers, en el més alt d’on estava l’estatge dels seus déus i el Valhalla, on residia el déu Odín.
Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Segons la llegenda, al segle VII el canvi es fa oficial a partir del moment en què Sant Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, té la iniciativa d’arrencar un arbre que representava les creences antigues de déus pagans d’arrel i plantar en el seu lloc un avet, el qual tenia diversos significats.
La fulla de l’avet (perenne) simbolitzava l’eternitat de l’amor de Déu cap als homes i la seva forma triangular representava el misteri de la santíssima trinitat. Així mateix va decidir adornar-lo amb pomes, aquesta vegada simbolitzant el pecat original i la temptació i va afegir algunes espelmes que indicaven la presència de la llum de Jesucrist. Posteriorment la tradició va anar adquirint detalls diversos, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes, dolços i altres ornaments.
Com en tot el que sorgeix espontàniament va haver-hi un “però” davant la commoció d’aquests nous adorns nadalencs, que estaven vistos per l’Església com un ritual pagà i amb gran quantitat d’errors en la simbologia.
Tot i així, la tradició va obtenir tal impacte que va depassar les creences religioses convertint-se en tot un èxit.
Com tota moda, per aquell temps, la tradició de posar un arbre de nadal a les cases i adornar-lo pertanyia només a les famílies més riques de l’època, mentre que la resta de la població d’escassos recursos es conformava amb observar aquests adorns en places comercials, mercats i esglésies.
El primer arbre nadalenc públic es va col·locar el 1878 al mercat de nadal del nen Jesús a Nuremberg al sud d’Alemanya, el qual avui dia roman com un dels mercats tradicionals de la regió. Els encarregats d’escampar la notícia van ser alguns viatgers que portant la imatge de l’arbre es van traslladar a terres americanes, iniciant-ho a Estats Units al segle XX.

L’arbre de Nadal es un dels elements principals de la decoració de casa i es pot fer de moltes maneres...
.



Podem utilitzar una decoració tradicional ...




o decantar-nos per alguna cosa més moderna




 o nomes llums tambe li dona un punt de màgia 



Fins demà que obrirem la 13


dilluns, 10 de desembre del 2018

JA ARRIBA NADAL !!!












Màgica, lluminosa, intensa... comença el compte enrere...
Res fa l'espera fins Nadal més dolça que obrir cada dia una porta en un calendari d'advent! 
I més encara en clau de decoració, perquè els de xocolata engreixen més...ja, ja 
amb sorpreses per fer-te l'espera més sorprenent cada dia.



 
Aquest que he preparat es per decorar amb petits detalls i fins i tot per una tarda passant-la fent petites manualitats, per al teu arbre o per fer un centre o preparar aquestes galetes nadalenques, aqui us deixo aquest regal cada dia obrirem un juntes ...

 
                                              

                                                                  La nit de Nadal,
la més estelada de l'any...






Aprofiteu aquests últims dies per preparar les manualitats de Nadal que us calen per decorar la casa pensant en tota la família . A treballar !

Júlia

dissabte, 30 de juny del 2018

DIGA'M QUE ESTAS ESMORZANT I ET DIRÉ ON ESTAS DE VACANCES"






Avui tinc un post diferent pels que marxeu de vacances, si aneu alguna d'aquestes ciutats testeu l'esmorzar típic. Espanya es rica en la seva geografia i tambe en la seva gastronomia i ara veureu... "diga'm que estas esmorzant  i et diré on estas de vacances" 

Anem a fer un recorregut gastro-matiner per la geografia espanyola. 




L'esmorzar per mi es el moment mes especial del dia, Aristófanes, al s. V a. C. ja es va adonar que esmorzar era un dels primers plaers que oferien els dies. El que va ser un dels primers amants del còmic, va deixar entre els seus escrits una frase per a la posteritat que tot bon gastrònom no hauria d'oblidar. "Les dents són un moble inútil si no masteguen". I raó no li faltava.





Com a bon amant dels plaers terrenals aquest comediògraf sabia que després del plàcid i reparador descans que ens proporciona la nit ens espera un dels àpats més importants del dia: l'esmorzar. Avui, centenars de segles després, sabem que esmorzar correctament és fonamental per afrontar el dia amb energia i positivitat.



En el esmorzar la globalització és també matinadora i el cafè amb llet, el pa torrat, suc de taronja, els xurros, el croissant i altres pastes, estan en gairebé qualsevol racó de la geografia. Així que avui el repte és una altra,  identificar els esmorzar -uns tradicionals, altres ple de calories i alguns incomprensibles que s'associen exclusivament a determinats llocs o regions, en el fons nomes us estic donant  una excusa més per viatjar i menjar, i gaudir com ens mereixem ara que estem de vacances o a punt de fer-ho





Començarem per la meva terra,

1. FARTONS AMB L'ORXATA  





Alboraya, València farto, tal com es diu a València, és una dolça pasta allargada amb sucre glacé molt, molt típic de València, però sobretot del municipi valencià d'Alboraya, on és original, i no podem parlar de fartons o farto sense referència a l'Orxata, perquè es tracta d'un bun creat específicament per a gaudir de  beure chufa, tan interessant és que han estat més de 700 anys a trobar el dolç ideal perquè, com la llegenda diu,  ja que el rei Jaume I va batejar l'Orxata com 'or líquid', els horchaters d'Alboraya han intentat trobar un dolç perfecte per a acompanyar-lo. i des dels anys 60 és inimaginable pensar en un Orxata sense aquests pastes suaus de 'panquemao', ideal per a sumergirlos en ella tant a l'hivern i estiu. 







2. TEJERINGOS - RONDA  (MALAGA)




Amb el  permís de Màlaga, direm que són els xurros, de fet es fan servir el mateixos ingredients farina, aigua, pessic de sal i llevadura difereixen en alguns punts que els fa només com una eina que s'utilitza per a elaborarlos i que, per cert, dóna nom: tejeringo, instrument en forma de xeringa en la qual es va servir les  masses a continuació, tirar en el pa i freírla. La tejeringo és fàcil de reconèixer perquè normalment s'encadenen o enristrado en una punta, i es habitual que es serveixin amb begudes calentes, com de xocolata a la Copa, cafè amb llet o fins i tot anís.






3 . SUSO, MUT O XUIXO - GIRONA



El Suso és un dolç fregit, omplert de crema i dolç un plaer per  acompanyar un cafè amb llet. Molt típic de Girona, encara que els escrits donen el seu origen francès, quan el 1920 un pastisser veí li va ensenyar el processament a un Girones, més enllà de Girona, la Suso també es poden trobar en altres províncies prop. però el que realment curiós és que va  desbancar els tradicionals sandwich amb salsitxa que les mares s' empeñaban donar per berenar.



4. CACHUELA - BADAJOZ





Arriba  l'hora de les calories, l'excés de tots  per excel·lència. estem a Badajoz, obsessió de pacenses per esmorzar les seves millors "cachuelas" fetge de porc fregit de llard de porc amb all, ceba, pebre vermell i altres espècies, que és Machado i cuits al final,  gairebé sense calories oí?,  un pa torrat hem de demanar-lo com' cachuela vermell '(per al color caracteritza la mantega), la textura es d'un paté s'estén en torrades, i solen acompanyar un cafè amb llet. 


5. COCA DE PATATA - MALLORCA





No volem ofendre a l'ensaïmada, però hem de dir que la coca patata també és un dels  esmorzars més típics de Mallorca i, encara que el seu  ingredient estrella és la patata, sembla una pasta salada, però es  un dolç, molt dolç és un pastís fet a partir d'ous, Ametlla, ratlladura de Llimona i sucre, però amb una peculiaritat: sense  farina que  ha estat substituïda per puré de patates, per cert, ho fa adequat per a celíacos-. el resultat és una massa molt sucosa i esponjosa sol ser acompanyat amb un got de llet d'ametlles o una de xocolata.



6. PA AMB MANTEGA - SÒRIA 




 A primera vista sembla un esmorzar dels mes corrents  que  podem trobar per aquí,  però si diem que aquest és un producte genuí de Castella i Lleó, amb tres varietats -natural, salat i dolç- reconegut amb denominació d'origen protegida, la cosa cambia. La mantega a Soria es produeix amb llet de vaques criat en condicions meteorològiques i altitud adverses' és una de les províncies amb més altitud mitjana (1.026 m), i més resistent de meseta-, que al costat de la composició de les gramínies, amb força i sec, i la seva flora característica, faci de que la llet tingui unes  qualitats peculiars que es transmet a la mantega, proporcionant una textura i gust autèntics. La de mantega de Soria, amb denominació d'origen protegida


 7. CAFE AMB LLET I SPIKE TRUITA - MADRID 



A  qui se li va ocórrer, qui va ser el boig que va tenir la gran idea de combinar al mateix temps un glop de cafè amb llet i un SNACK-truita xips? aquesta fusió, incomprensible barreja de sabors -dolç  i salat és un esmorçar que trobaràs  en qualsevol de les barres de Madrid des de  ben aviat. i és per això que ho he  inclòs en aquesta llista d'esmorzars,  per la seva originalitat.



8. LLET AMB GOFIO - CANÀRIES 





El gofio és un gran desconegut, fins i tot es un esmorzar, on es pot consumir llet com si fossin cereals, per a aquells que no sap la gastronomia típica Canària, direm que aquest és un aliment fet de cereals, preferentment de blat, Millo o ordi, rostit i  a la pedra, una vegada que estan ben triturats podràs afegir un pessic de sal a més de com una barreja de cereals llet, es  pot consumir com un dolç, o el que és el mateix  es fa una massa amb gofio, aigua i mel de canya, a les quals es poden afegir ametlles, panses i altres fruits secs,  tot un banquet. 


9. FORMATGE O CEBREIRO - GALÍCIA 





Galícia passió pels formatges i pot presumir de varietats, quatre de 25 dels  formatge espanyol se centren en sòl gallec,  per això no és sorprenent que prenguin formatge en l'esmorzar, com en el berenar o fins i tot en els postres, és el formatge o Cebreiro, ull  és fàcilment reconocible perquè quan está embolicat s'assembla al  barret d'un cuiner, es prepara amb la llet de vaca sobretot i és molt apreciat per ser completament natural i no contenen conservants o additius per  a millor sabor és afegir un toc dolç, a partir de mel, carn Codony o simplement fruites. Aixi afegim algunes  calories de mes, pero  pensant  també que el dia és molt llarg segur que visitant llocs increíbles a Galicia será fácil cremar-los tots.  


1O. SOBAO PASIEGO - CANTÀBRIA 






Aquest dolç típic, fet a partir de farina, el sucre i una gran quantitat de mantega, es tracta d'un dolç molt comú en la resta d'Espanya, gaire be no cal viatjar a Cantàbria per menjar un sobao; ho trobaras a qualsevol  súper,  però no podem competir amb un sobao fresc amb  tradició  de més de 100 anys, transmesa de generació en generació entre famílies cántabras  a l'estil tradicional, el sabor i aroma són molt característic, acompanyat amb  un cafè amb llet o fins i tot amb llet individual, es bonissim.






I fina   aquí les meves  propostes, però si al final no pots anar de vacances o ja has tornat, per què no  preparas un esmorzar a casa.

Ofereix un esmorzar a la família pel motiu que vulguis i pensa   no solament en els aliments sinó que també en com parar la taula. Avisa als teus amics o família amb una setmana d'anticipació per saber quantes persones sentarás a la teva taula i  quins  productes necesitarás

                                 
                       
    

L'esmorzar és una oportunitat d'or per delectar-vos amb allò que us agrada. Si gaudiu amb les coses boniques, no dubteu a posar aquestes estovalles o en utilitzar aquellos tasses que et semblen més especials, en ocupar-te de tots els detalls que faran del teu esmorzar un moment únic.

Col·loca la taula de forma senzilla i bonica, per exemple: unes estovalles blanc o en tons pastissos i tovallons d'un sol color o motius florales les estovalles han de ser de tela, lli o cotó. Flors silvestres al centre, en una base baixa perquè tothom pugui veure els seus rostres a conversar; vaixella de preferència blanca, plat ampli per als ous i formatges, plat petit en què serviràs la fruita, tasses altes i petites per a la preferència dels convidats.





Serveix aliments a l'estil Continental. Vull dir, fruites fresques de la temporada, panets acabats de fer, ous poché o durs; te, cafè, llet i suc.




Agrega: mantega, formatge de granja o mozarella, varietat de gelees preferiblement de préssec, fresa, raïm, o pera.

Gaudeix del plaer de complaure als teus éssers estimats. També pots atorgar diferentes  opcions d'ous preguntant als teus convidats amb anticipació.




Un cop, disposat tot el que considereu necessari segons els vostres gustos, ja només quedarà gaudir-ne mentre us ompliu de la millor energia per conquistar el dia que comença.



Un bon esmorzar, sense presses, on puguem gaudir d'aliments dolços i salats, és un bàsic per començar la jornada desperts, amb vitalitat, optimisme i bon humor. Prestar a l'esmorzar l'atenció que mereix és només qüestió d'organització, però si, pels vostres horaris o rutines, creieu que no podeu esmorzar amb calma, gaudint del moment, us recomano que ho experimenteu aquestes vacances, sentireu el poder de les coses senzilles.






Bon cap de setmana, i les que esteu de vacances a gaudir cada instant. A les que us queden poc penseu que us cal un dia menys. Molts petooooons!!!!
                                                                    -  Júlia.  -