dimecres, 9 d’agost del 2017

"PREMEU L'OFF I DESCONECTEU"




06:00, sona el despertador,  t'aixeques, et dutxes, encens la màquina de cafè, 





escoltes de fons la rigorosa actualitat d'algun canal de notícies i et vesteixes per començar un altre dia.






Deixar la rutina laboral i els crits imperiosos de l’agenda de tasques de l’endemà no és sinònim de bandejament absolut de la nostra vessant professional.




 El parèntesi que obren les vacances d’estiu és necessari i forçós per a la consecució de les fites professionals cobejades. 



Pocs moments de l'any són més propensos a la desconnexió que les vacances d'estiu...


Em vénen al cap tres raons:

  • Ens permet projectar la mirada més enllà de les presses i els neguits de cada dia tot perdent-nos pels viaranys on ens han dut les nostres tries: països i gent ignota que deixen de ser un punt als mapes, intimitats properes per descobrir, complicitats per encetar…




  • Ens atorga la justa perspectiva sobre el camí recorregut i el valor (o desvalor) de la feina feta.



  • Ens dóna nou alè.





I ens preguntem què és l’aprenentatge al llarg de la vida, sinó anar trucant a noves portes per hibridar-nos, per maridar allò que som amb allò que trobem?  Fa que badem aquesta bella estona estiuenca davant d'aquest llibre en permanent procés d’escriptura que és la vida...




L'estiu no és perdre-ho ... Guanyarem si, a més de descansar, creem un projecte de vida per als pròxims mesos.


Tenir il·lusions és viure i és necessari un projecte per al futur.


Penseu en això...


Forma-ho..,

Crea-ho ..,

Segueix endavant




             

Hi ha un refrany africà que diu "tots els blancs tenen rellotge però mai tenen temps". Una paradoxa sencera.



Somriures, rialles, relax, placidesa ... família, amics! Bon estiu a tothom i fins la tornada...

                                  


                   

                                                  Que tingueu un bon estiu!!!


5 comentaris:

  1. Sí, la creació del temps va canviar molt en l'Home, ja no veiem la vida com un camí en què la velocitat era la de cada qual, és a dir, no existia, sinó que vam començar a no tindre temps.
    I sí, Júlia, cal fer un projecte, per xicotet que siga, ja siga de caire cultural, físic o econòmic, jo sempre en tinc, doncs per a mi la vida ja ho és, el projecte, el meu projecte on hi entra tot lo món, tu entre ells.

    Una abraçada i que passes un estiu al teu gust.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  2. Olá minha doce julia
    Que prazer senti ao encontrar vc. sua visita foi puro carinho e seu blog é mesmo um encanto
    Amei estar aqui e será um prazer ter vc comigo.
    Aqui ainda os dias estão bem frios e as plantas não acordaram ainda. Setembro é sempre meu mês preferido que tudo brota e o verde impera. Amo jardinar semear e mudar.
    Logo estaremos vivendo a linda primavera. Venha sempre que vc puder.
    Obrigada pela visita!!
    Com muito carinho
    ANGELA

    ResponElimina
  3. Olá Julia uma imagem mais linda que a outra.
    Boa semana.
    janicce.

    ResponElimina